Monthly Archives: October 2014

El vermell senta bé a Pau Gasol

Esports, , ,

Publicat el 31 d’octubre al diari Ara

“Gràcies Lakers per Pau Gasol”. Després del bon debut de l’equip de Chicago en aquesta nova temporada de la NBA i del gran partit signat pel de Sant Boi davant els Knicks (21 punts i 11 rebots en 29 minuts de joc), els fans de l’equip d’Illinois omplien les xarxes socials amb floretes al pivot català i es mostraven agraïts als Lakers, que entre una cosa i l’altra, van col·laborar en la fugida de Los Angeles de l’exblaugrana després de jugar-hi set anys. Tot just acabat el partit (Knicks 80- Bulls 104), Gasol també rebia les felicitacions del seu entrenador, Tom Thibodeau, i dels companys d’equip al vestidor del Madison Square Garden–petit i molt poc glamurós, per cert­–­ on al pivot català se’l veia feliç. Fins i tot, alleugerit.

Diuen els que el coneixen que quan Pau Gasol es mostra fanfarró, sorneguer, burleta, és que se sent bé. I ahir, al vestidor del Knicks Gasol estava esplèndid, irònic, simpàtic, reptador. A la pista, havia estat imparable, tant de cara com d’esquena a la cistella. Un malson per a Dalembert, el seu marcador.

Hores abans del seu debut oficial amb Chicago, el seu excompany als Lakers Shaquille O’Neal, ara comentarista al canal TNT, mig en broma mig seriós, havia declarat: “Gasol està vell i acabat”. “Sí, ho sé. Estava amb Charles Barcley, oi? Són uns catxondos. Agraeixo els missatges que em motiven. I les paraules d’O’Neal motiven a algú tan competitiu com jo”, advertia el català amb gest greu.

En un tres i no res, però, Pau Gasol, després de passar per la dutxa i la sala de fisioteràpia, tornava a somriure mentre obria encuriosit una capseta de regal que els Knicks havien deixat a l’armariet (realment, un tros de banc i dos penja-robes per cap) de cada jugador del rival. Dins: llaminadures tètriques de Halloween –un dit tallat de xocolata, una llengua de pega dolça…– “i uns calçotets d’aquells ben ajustadets” amb dibuixets també de Halloween, mostrava el pivot als presents.

Al Madison Square Garden, s’havia sentit gairebé com a l’Staples Center de los Angeles, envoltat d’estrelles –els cantants Taylor Swift i Justin Bieber, els actors Woodie Allen y Ben Stiller, la model Heidi Klum, el tennista John McEnroe o el jugador dels Giants Prince Amukamar eren a la graderia– i xiulat per una part del public, en aquest cas, però, visitant.

“És el que necessitava”

“Pau ha jugat molt bé, molt i molt bé. Sempre triant la decisió correcta”, apuntava Thibodeau sobre el partit de Gasol contra el Knicks. “Es enorme. Ens facilita molt el joc. Des d’on sigui. Si el partit està enredat, el busques dins. Si dins no pots, el trobes per fora”, afegia l’altra estrella dels Bulls Derrick Rose.

A Chicago es freguen les mans esperant que la tripleta Rose, Gasol, Joakim Noah es compenetri. “Jo crec que ja es veuen detalls. No jugarem cada partit bé tots tres, però el més important és que tothom faci la seva feina i que l’equip guanyi. Aquesta nit [per ahir], per exemple, Noah ha fet molt bon partit defensivament. Va ser nomenat millor defensor de la Lliga i és un jugador molt generós. I també cal destacar l’aportació de la banqueta”, subratllava Gasol.

Tot i que només ha disputat un partit oficial amb els Bulls, Gasol té la sensació “d’haver pres la decisió correcta” fitxant per l’equip de Chicago i rebutjant altres temptadores ofertes, com la dels propis Knicks –ahir, al Madison i sense José Calderón, lesionat, un veritable desastre–.

“És el que necessitava”, assegura Gasol. “Necessitava gaudir de jugar un altre cop. De poder competir cada nit per guanyar. De moment, l’experiència és molt positiva, gaudeixo molt i espero que continuï així. De fet, sé que la decisió de fitxar pels Bulls només jo la faré bona o dolenta”, admet.

Solucionat el partit del Madison en el tercer quart (els de Chicago van arribar a guanyar de 35), Thibodeau va donar descans al de Sant Boi, que no va jugar ni un minut l’últim quart. Els seus genolls ho agrairan. En unes hores, toca rebre el Cavaliers.

 

La Marató de les tentacions

Esports, , ,

Publicat el 29 d’octubre de 2014 al diari Ara

Diuen els que l’han feta que la de Nova York és la millor marató del món. Un somni per a tots aquells que corren. “Igual que els musulmans una vegada a la vida han d’anar a la Meca, doncs si ets corredor, una vegada a la vida has de fer la marató de Nova York”, assenyala el periodista Arcadi Alibés, que ja l’ha correguda en tretze ocasions. El seu consell per a debutants a la mítica cursa és “gaudir del recorregut i de l’ambient sense mirar el rellotge”. I si pot ser, unes hores després de sortir, creuar la línia de meta, a Central Park, amb 42 quilòmetres i escaig a les cames.

“Entre dimarts i dimecres solen arribar a la ciutat els corredors catalans”, explica la dietista Sílvia Tremoleda, autora del llibre Enganxa’t al runnig. “Nosaltres vam aterrar ahir”, apunta Il·lusionat Ramon Sitges, veí d’Hospitalet, que, després de córrer a Barcelona i Frankfurt, debutarà diumenge a Nova York.

“Per a tots, el primer que cal, és adaptar-se a l’horari. No és complicat, perquè al final, és anar a dormir tard respecte a l’horari de Barcelona. De fet, el millor és fer-ho des que puges a l’avió. Et poses el rellotge en horari d’allà i ja fas els àpats com si hi fossis”, indica la també triatleta. I afegeix: “A més a més, cal beure molta aigua, que volar deshidrata. Moure’s una mica si es pot i portar mitjons compressius, d’aquests alts, durant el viatge. I quan arribes, aguantar l’horari americà i l’endemà, ja fer vida normal d’allà”, prossegueix.

Més enllà del jet-lag, Nova York és una ciutat plena de temptacions sovint incompatibles amb la preparació d’una marató. “Nova York és Nova York i molts no poden evitar fer una mica de turisme els dies previs a la cursa”, justifica Alibés. “I es camina molt”, coincideix Tremoleda. “I això, no és bo de cara a la marató. Si es vol fer turisme –proposa la nutricionista– s’ha d’intentar no caminar divendres i dissabte. Es pot visitar la ciutat, per exemple, en bicicleta. I si es camina, no s’ha de fer amb sabates, millor amb bambes, per no carregar els bessons”.

Una altra pecat que han d’evitar els corredors és menjar al carrer. A Nova York, segons el departament de sanitat, hi ha 5.300 food trucks, carretons de menjar al carrer. Hot dogs, tacos, falafels, gelats i pretzels cada quatre passes. “Els corredors no haurien de prendre picants ni menjar d’aquest que trobes pel carrer perquè aporta molta sal i greixos. Millor menjar pasta i pollastre o peix el menys cuinats possible”, aconsella Tremoleda. Apassionada de l’esport, la dietista i triatleta passa llargues temporades a Nova York per on se la pot veure córrer o entrenar-se en bicicleta.

“Una de les millors zones per rodar una miqueta els dies previs a la cursa és la del Hudson River Greenway, un passeig llarg que hi ha a la vora del riu Hudson, de molts quilòmetres. Té unes vistes espectaculars de New Jersey, veus l’Estàtua de la Llibertat, el Chelsea Piers, el George Washington Bridge… A Nova York corre molta gent i corren molt bé, hi ha molt de nivell”, sentencia.

I afegeix: “A Central Park també hi ha moltes rutes, planes i amb alguna pujadeta, llargues i més curtes. I després, al propi parc, hi ha el que anomenen Reservoir, que ja no és asfalt, és pista, i va bé per no sobrecarregar les articulacions. De fet, molta gent corre pel parc i abans d’acabar fa un parell o tres de voltes per la reservoir. I si seguim a Central Park, hi ha Randall’s Island, una illa amb un pont per creuar on molts nens fan esport. És on hi té l’escola de tennis John McEnroe. Una zona on hi sol haver enrenou de nens, però està bé per variar. Jo hi vaig en bici”.

De cara a dissabte, dia previ a la Marató, Tremoleda proposa “fer diversos àpats en petites quantitats”. Evitar amanides, “per l’excés de fibra que pot no anar bé i provocar diarrees”. Menjar hidrats carboni (“pasta, arròs, patata, pa”). I de fruita: “sucs i plàtan”. “També cal beure un litre de beguda isotònica. I pel que fa a la proteïna: peix o pollastre. I a la nit, igual, menjar pasta o arròs amb pollastre i plàtan”.

Els catalans que fan la Marató solen citar-se dissabte per dinar plegats a un restaurant italià a prop de Times Square (Tony’s Di Napoli, Times Square 147 W 43rd street). “De moment, ja n’hi ha apuntats 36”, destaca Arcadi Alibés. I a descansar, que el dia de la cursa comença molt aviat pels corredors.

“Et lleves molt d’hora perquè s’ha d’estar aviat a Staten Island, des d’on se surt, i el tema del transport és complicat. De fet passes vàries hores abans de sortir allà a l’illa, dret, tirat”, subratlla el periodista.

“En aquest sentit, s’ha de ser previsor a l’hora d’esmorzar: tenir esmorzar a l’habitació. Et fan anar-hi tan d’hora que potser el menjador de l’hotel està tancat. Jo aquest dia aconsello prendre cereals sense fibra, iogurts, plàtan, sucs. I evitar pastissets industrials. I una hora abans de començar: barreta i beguda isotònica”, coincideix Tremoleda.

I adverteix: “Compte, que potser diumenge, a l’hora d’arribar a Staten Island fa molt de fred. Aneu-hi abrigats, perquè et fan passar a la zona de sortida prop de tres hores esperant. I si agafes fred allà, després vindran les rampes i els trencaments. El millor, és anar ben abrigat amb roba que no vulguis, perquè la roba que deixes a la sortida va a una bona causa, a una ONG. I moure’s, no estar-se del tot quiet”.

Durant la cursa, els ciutadans de Nova York omplen els carrers per animar els corredors amb pancartes, crits i música i també els faciliten avituallament. “Jo tinc tres nens i cada any ens situem pels carrers de Williamsburg amb plàtans i fruita per donar als corredors que en volen”, explica Mara Catalán, veïna de Brooklyn. “Menjar plàtan va bé. I anar prenent beguda isotònica i gels. Encara que no tinguis gana, s’ha d’anar menjant per evitar la baixada de sucre i la típica pájara o el mur dels 30 quilòmetres. Menjar cada 25 minuts durant la cursa. I beure”, remarca, contundent, Tremoleda.

Cada any són més els catalans que participen a la Marató de Nova York que es disputa sempre el primer diumenge de novembre. “Res a veure amb com era això al 1983, quan jo vaig debutar-hi. De fet, vaig viatjar sense tenir gairebé experiència, no n’havia corregut mai cap, de Marató. I va ser ben bé un bateig perquè va ploure tot el dia. Vaig fer 4 hores i 22 minuts”, rememora Alibés que vol arribar a les 15 per tenir assegurada la inscripció de per vida.

“Inscriure’s és complicat”, convé Ricard Balart, corredor aficionat, que espera amb candeletes la de 2016 (havia de córrer la marató de 2012, però es va suspendre per culpa de l’huracà Sandy). “Has d’haver fet una molt bona marca en una mitja o una marató recent, anar-hi esponsoritzat (pagant) per una associació benèfica, viatjar amb una agència oficial que en el pack inclou la inscripció o apuntar-te al sorteig”, detalla.

“La més especial de totes les maratons de Nova York que he fet? Potser la de 2001. Pensa que les torres bessones van caure l’11 de setembre i la marató es va córrer que no havia passat ni un mes. La zona zero encara fumejava. La gent estava emocionada. I, la sortida, des d’allà al pont, el Verrazano Narrows Bridge, sense veure la silueta de les torres bessones es va fer ben estranya”, conclou Alibés.

Fa setmanes que a Nova York es respira marató. “Aquí hi ha molta gent que corre”, insisteix Tremoleda. Ella no l’ha feta mai, la Marató de Nova York, l’agafa en temporada baixa. “Però l’ambient és increïble”, reconeix. “No és una marató fàcil”, insisteix Alibés, “hi ha molts ponts, per tant pujades i baixades, i a Central Park, molts turonets”.

Aquests dies, els diaris de la ciutat omplen les seves planes d’esports amb històries de superació, algunes d’heroiques, dels participants de la cursa. Tots coincideixen en el mateix: a nivell popular, a la Marató de Nova York s’hi va a passar-ho bé. Com va dir Johan Cruyff en els minuts previs a la final de Wembley: “Sortiu i gaudiu”.

Catalunya participa en la desfilada de la cerimònia inaugural

Una representació de la delegació de catalans que diumenge correrà la Marató de Nova York participa aquesta tarda en la desfilada de la cerimònia inaugural de l’esdeveniment. Es tracta de la Marathon Parade que recorre Central Park fins a la meta de la cursa. L’abanderat de la delegació catalana serà el periodista Arcadi Alibés.

A través del Catalan Institute of America l’any passat ja es va aconseguir que Catalunya tingués representació pròpia en la festa dins el grup de nacions del món. “Ho vam sol·licitar a l’organització i no va haver cap problemes. Vam ser un grup de sis persones i aquest any en serem 10, entre catalans que venen a la cursa i d’altres que viuen a Nova York”, explica Jaume Soler, president de l’institut. “De fet, l’any passat vam ser l’única nacions sense estat que vam desfilar-hi”, conclou.

El fotoperiodisme entra a l’escola per despertar la curiositats de joves i nens

Educació,

Publicat a El Diari de l’educació el 21 d’octubre

El col·lectiu Dysturb està de moda. La instal·lació de les seves fotos de gran format al carrer, amb un punt trapella perquè les enganxen sense cap permís administratiu, ha cridat l’atenció de l’agència Magnum, que els ha convidat a explicar el projecte en el II Simposium anual de la seva fundació, celebrat a Nova York el cap de setmana. Interessats també en el públic més jove, Dysturb ha creat un projecte educatiu en col·laboració amb diverses escoles franceses.

“Dysturb és una organització sense ànim de lucre, que neix de la frustració de veure com de difícil és que els gran mitjans publiquin la teva feina. Volem fer el fotoperiodisme accessible a un sector ampli de gent. I fer-ho nosaltres mateixos, enganxant grans fotografies, a escala humana, de la nostra feina al carrer. Creiem que l’street art és encara la millor xarxa social possible”, explica Pierce Terdjman, cofundador d’aquest col·lectiu de fotoperiodistes. “A més a més, amb el nostre projecte educatiu volem despertar la curiositat de nens i joves. Que vegin què passa al seu voltant i que els mestres puguin reforçar els continguts sobre temes socials amb les nostres imatges”, continua.

Així les coses, Dysturb ja ha penjat en diversos centres educatius de França algunes de les seves imatges, que han servit de suport per tractar qüestions del currículum escolar. “Defensem una línia editorial lliure, sense influència comercial. No fem malbé els espais públics on hi enganxem les nostres imatges, perquè ho fem amb una base d’aigua adhesiva. I intentem respectar la sensibilitat del públic més joves, per això les nostres fotos són apropiades per a totes les edats”, resum Terjman. Com amb les fotos al carrer, l’objectiu de Dysturb és expandir el projecte educatiu arreu.

 

 

Raúl tiene todo listo para irse a jugar al Cosmos de Nueva York

Esports, , ,

Publicat el 15 d’octubre de 2014 al Diari As

Raúl tiene todo listo para jugar en el Cosmos. El español ha pasado una semana en Nueva York para conocer la ciudad, a los que serán sus nuevos compañeros y las instalaciones del que será su futuro club. El Cosmos no ha conseguido concretar todavía el fichaje, pero la sensación, tras la semana que ha pasado el español en la ciudad, es que “todo ha ido muy bien”, asegura Giovani Savarese, entrenador del equipo norteamericano. “Raúl estuvo una semana en la ciudad con su familia, viendo el club, observándolo todo y conociendo también a los muchachos”, añadió el técnico venezolano.

El Cosmos fichará a Raúl de cara a la temporada que viene, “porque a esta campaña le quedan sólo tres partidos y dos de postemporada”, explicó el técnico Savarese. El fichaje se cerrará en breve y lo más seguro es que Raúl se incorpore al NY Cosmos antes de terminar el año. Las negociaciones para cerrar el fichaje se llevan con extrema precaución. “No queremos levantar expectativas y que luego el jugador no acabe viniendo”, justifican fuentes de la entidad.

Sin embargo, las fotografías publicadas estos días por algunos de sus jugadores no dejan dudas. Raúl estuvo la semana pasada en varios entrenamientos del Cosmos. “Y también en el partido ante Indiana”, cuenta el portero Steven Díaz. “Al término del encuentro, bajó al vestuario a saludarnos. No nos dijo mucho, pero es Raúl, no hizo falta”, bromeó. “Tampoco nos avanzó si iba a fichar por nuestro club. Lo que sí comentó es que, a quién no le gustaría vivir en Nueva York”, añadió el guardameta.

“Raúl es una leyenda, pero fue muy simpático con nosotros. Además, a pesar de tener 37 años, se le vio con ilusión”, aseguró el delantero noruego Mads Stokkelien. Con quien más tiempo ha conversado estos días Raúl en Nueva York es con Marcos Senna, excompañero suyo en la Selección y desde hace un dos de temporadas, estrella del Cosmos.

“Quan fan un partit de la selecció per la tele, l’índex de criminalitat a El Salvador decreix”

Esports, , ,

Publicat el 15 d’octubre de 2014 al diari Ara

Dos catalans: Albert Roca, exajudant de Frank Rijkaard al Barça, i Carles Cuadrat, que també va formar equip amb l’holandès a Turquia i l’Aràbia Saudita, entrenen la selecció d’El Salvador des de maig.

“El primer que vaig fer quan em va arribar l’oferta d’entrenar a El Salvador? Un Google. De fet, d’inici, em van venir al cap tres coses, d’El Salvador: la guerra, la violència i l’escàndol per la manipulació de partits per part dels jugadors de la pròpia selecció”, explica, amb cara de circumstàncies, el català Albert Roca. “Tenia alguna altra oferta, però també de llocs conflictius com Ucraïna o Tailàndia. I després de treballar a l’Aràbia Saudita amb Frank Rijkaard, m’atreien algunes qüestions de ser seleccionador”, justifica l’ex-ajudant de l’holandès des de la seva etapa al Barça. “Som d’emocions fortes”, afegeix el seu segon, Carles Cuadrat ,amb qui ha compartit banqueta els últims anys.

Roca i Cuadrat dirigeixen la selecció d’El Salvador: La Selecta des de maig. “Després de l’escàndol de les apostes [amb més de 20 futbolistes implicats i 14 internacionals sancionats de per vida], la federació buscava un entrenador modern, amb formació. Per començar de zero”, apunta Roca. “Havien tirat de noms coneguts a Amèrica del Sud, veterans, i no s’havien atrevit amb Europa”, subratlla Cuadrat.

Fins que fa uns mesos, es van atrevir amb aquests dos col·legues i amics, exfutbolistes i llicenciats tots dos a l’INEFC, que intenten superar les limitacions econòmiques i els greus problemes logístics del país perquè La Selecta torni a treure el cap en les competicions continentals.

“Estem tornant a començar, amb gent jove. La lliga és molt fluixa i a la selecció, només tenim vuit legionarios –que diuen ells–, jugadors que juguen a fora. I cap, en una lliga competitiva. N’hi ha un a l’hongaresa, però juga poc; un a Guatemala, i l’altre, a Costa Rica. I els que estan als EEUU juguen a segona. Tenen ganes de sortir-se’n, però hi ha un falta evident de talent”, detalla el tècnic. “Ho compararia amb l’època en què jo jugava a Tercera, fa 30 anys”, afegeix Cuadrat.

La falta de camps en condicions els dificulta molt la feina , tot i que celebren el quart lloc aconseguit a la Copa Centroamericana, torneig pel qual un fill de Juan Carlos Unzué els va fer d’analista.

“El Govern ha de considerar que el tema esportiu és cabdal per solucionar el problema més important d’El Salvador: la violència juvenil. Pensa que, quan fan un partit de la selecció per la tele, l’índex de mortalitat del país [entre 10 i 12 crims al dia] decreix”, explica Roca. I confessa: “Se’t posen els pèls de punta. Dimensiona la teva responsabilitat, més enllà del càrrec esportiu”.

Amb molta feina per fer, Roca i Cuadrat només esperen que els dirigents federatius tinguin paciència. “Hem signat per quatre anys. Volen arribar al Mundial del 2018, però per a un país que fa cinc mesos va perdre una generació sencera de futbolistes és complicadíssim. Tots confien en què aparegui un Mágico González, que tornin els temps gloriosos. I alguns creuen que passarà de la nit al dia… I no els queda res!”, sospira el tècnic, abans de fer una sessió de vídeo amb els seus homes. “Profe, es la hora”, el reclamen.

Nova York deixa de qualificar les seves escoles públiques amb lletres

Educació, ,

Publicat el 5 d’octubre de 2014 a El Diari de l’Educació

“No som restaurants. Les escoles tenen qualitats úniques que no es poden captar en una classificació per lletres”. Carmen Fariña, màxima responsable del Departament d’Educació de Nova York des de principis d’any, comença a fer efectives les seves idees de com ha de funcionar el sistema educatiu públic de la ciutat nord-americana. S’han acabat les lletres (com les que atorga el Departament de Sanitat als establiments de menjar) per determinar la suposada qualitat d’un centre educatiu a NY.

Així les coses, ja no hi haurà escoles A, al voltants del les quals molts pares intentaven instal·lar-se (alguns hipotecant-se de per vida), per assegurar una millor educació als seus fills. Tampoc centres F, amenaçats de tancament si no milloraven la seva qualificació en tres anys, com es va decidir amb Bloomberg com a alcalde.

Fariña proposa avaluar les escoles públiques de NY més enllà dels resultats dels seus alumnes, com es feia fins ara. Pretén, a partir d’aquesta mateixa setmana, controlar la marxa dels centres avaluant-ne sis punts de forma més subjectiva: l’oferta d’una instrucció rigorosa, ambient de suport, col·laboració dels mestres, lideratge efectiu, vinculació de les famílies en la comunitat i una cultura de confiança.

En la comunitat educativa no tots veuen de forma positiva els canvis implantats per Fariña. Alguns apunten que no aporta solucions efectives als problemes que genera un sistema educatiu amb més d’un milió d’estudiants, tampoc per als centres amb alt grau de fracàs escolar, ni pel que fa a qüestions disciplinàries.

Els tres punts principals del programa de Fariña al capdavant del departament d’educació passen per: Treballar contra la segregació per escoles, donar suport als responsables dels centres més enllà dels seus resultats i apostar per l’aprenentatge de llengües.