Monthly Archives: November 2016

L’art de fotografiar esports

Publicat al diari Ara el 27 de novembre de 2016

Una imatge del jugador de futbol americà Aaron Hernández protegint amb un braç tatuat la pilota i envestint amb el cap un rival evoca el minotaure de Picasso. El salt de Bill Russell i Elgin Baylor en un partit de l’NBA de 1966, els àngels d’El Greco. I una immensa instantània de la pista urbana de volei platja dels Joc Olímpics de Londres, els paisatges venecians de Canaletto. La fotografia esportiva omple les parets del Museu de Brooklyn (Nova York) amb l’exposició Qui fotografia els esports? Una història fotogràfica, de 1843 fins ara. Una exhibició que recull més de 200 imatges “d’extraordinària vàlua cultural, estètica i històrica”, segons la comissària Gail Buckland, i que “tracta els fotògrafs d’esports com els artistes que són”, segons la ressenya del suplement d’art del The New York Times.

Brooklyn acull fins a principis de gener de 2017 la mostra més important de fotografia esportiva que s’ha fet mai, amb els grans noms del sector: Neil Leifer, Walter Loos Jr., Bob Martin, Russ Adams o Rainer Martini i petits tresors de clàssics com Henri Cartier-Bresson, Richard Avedon, Walker Evans, Andy Warhol, Eugene Smith o Annie Leibovitz. I alguna troballa, com les fotos del Tour de França de 1939 de Robert Capa, que va cobrir la cursa en els pocs dies que van passar entre el final de la Guerra Civil Espanyola i l’inici de la Segona Guerra Mundial. Per això, el Barça ha aprofitat els últims dies de la mostra per presentar a Nova York els FCBarcelona Photo Awards, els seus premis de fotografia, amb els quals el club intenta donar-se a conèixer entre la elitista comunitat fotogràfica dels Estats Units.

Mohammed Ali, Babe Ruth, Michael Jordan, Pelé, Mark Spitz, o Serena Williams; Jocs Olímpics, Wimbledon o el Tour; imatges icòniques, com la del primer streaker de la història, Michael O’brien, a qui un policia anglès –el típic bobby– tapa l’entrecuix amb el seu barret després que saltés despullat enmig d’un partit de rugbi entre Anglaterra i França de 1974 (Foto de la Dècada segons la revista People); la de Tonnie Smith i John Carlos amb el puny alçat enfundat en un guant negre, al podi dels 200 metres dels Jocs de Mèxic; les fotos de Berlín ‘36 de la famosa autora de la propaganda nazi Leni Riefenstahl, o una de la tragèdia de Heysel, l’estadi de futbol on, al 1985, van morir 39 aficionats durant un partit entre el Liverpool i la Juventus, comparteixen espai en aquesta exposició.

Dels primers anys, l’exhibició recull, sobre tot, imatges de tenistes –la més antiga, de 1843–, ciclistes, jugadors de golf, alpinistes o pilots de cotxes. I entre les més recents, les més espectaculars són les dels esports de risc.

Ramon Masats i Xavi Torres

 En una mostra de la magnitud d’aquesta, que també inclou l’esport amateur, no hi falta la instantània Seminari (1960), del català Ramon Masats. Aquella fotografia en que un seminarista amb sotana s’estira com Ramallets per evitar un gol d’un company vestit igualment amb la túnica negra. “Tothom em pregunta sempre per aquesta imatge”, convé Masats en diverses entrevistes.

Però a Brooklyn, és un mallorquí, el nadador Xavi Torres, qui atreu especialment l’atenció dels visitants. La càmera de Bob Martin, un dels fotògrafs més reconeguts de la revista Sports Illustrated i, actualment, fotògraf oficial del Comitè Olímpic, ens ensenya el nadador balear capbussant-se durant els Jocs Paralímpics d’Atenes del 2004.

“Estava en una passarel·la sobre la piscina, fixant els reflectors, quan vaig veure que el nadador es treia la pròtesi de cames i la deixava al costat d’una cadira, aleshores em vaig adonar de la qualitat d’aquella imatge. Però jo era a la meitat de la piscina i tot i que vaig córrer tan ràpid com vaig poder per aquelles passarel·les estretes, no vaig arribar-hi a temps. Afortunadament per a mi, els jutges van declarar nul·la la sortida i vaig poder fer la mateixa fotografia segons després”, explica Martin. “Vaig anar als paralímpics pensant que faria un munt de fotos que mostrarien discapacitat i vaig acabar fent un munt de fotos d’esportistes amb capacitats extraordinàries”, conclou l’autor anglès. Amb la imatge de Torres, Bob Martin va guanyar un dels premis World Press photo of the year d’aquell any.

 

Així funciona l’Hyperloop: el tren supersònic que anirà a 1.200 km/h

Publicat al diari Ara el 2 de febrer de 2016

El tren ultraràpid Hyperloop és a punt de deixar el món de les idees per passar a l’etapa dels prototips. Més de 100 projectes d’arreu ­–entre empreses privades i universitats–han participat aquest cap de setmana en una primera selecció del concurs d’SpaceX per dissenyar el tren ultraràpid ideat per l’emprenedor sud-africà Elon Musk, propietari d’aquesta empresa dedicada al transport aeroespacial i creador també de Paypal i Tesla Motors. “De moment, des d’SpaceX no estem desenvolupant un Hyperloop comercial, però sí estem interessats en ajudar a accelerar el desenvolupament d’un prototip funcional”, explica la companyia.

Així les coses, des de l’octubre passat, 130 equips d’enginyers aeroespacials, mecànics i electrònics, entre d’altres, treballen en el disseny del seu Hyperloop, una mena de tren format per càpsules, pensat per viatjar per un tub de baixa pressió d’uns tres metres i mig de diàmetre sense cap fricció pel vehicle, i que hauria d’arribar a una velocitat de gairebé 1.200 km/h. Així les coses, el trajecte entre Los Angeles i San Francisco, separades per 600 quilòmetres ­–­si fa no fa, com Barcelona i Madrid­–, podria fer-se en 30 minuts.

Superada una fase preliminar a l’octubre, aquest cap de setmana, un jurat especialitzat ha triat 22 projectes, dels 130 presentats, que podran seguir treballant en el desenvolupament del seu prototip de l’Hyperloop fins al juny, quan es farà la selecció definitiva. Encapçala la tria el MIT (Institut de tecnologia de Massachussets), seguit de la Universitat holandesa de Delft, la Universitat de Wisconsin, la de Virgínia i la Universitat d’Irvine (un Hub format pels centres punter de Califòrnia), en l’equip de la qual hi ha el físic català especialitzat en enginyeria de control, Arnau Francí.

Des del MIT han dissenyat unes càpsules de 250 kg amb una capacitat d’acceleració que doblaria la de l’atracció de Port Aventura Furius Baco. En cada càpsula hi podrien viatjar entre 25 i 30 persones. L’equip d’Irvine, per la seva banda, ha estat destacat per l’originalitat en el seu projecte de propulsió. “Som l’únic del top-5 que hem proposat fer-ho amb gas d’alta pressió enlloc de magnetisme, com la resta d’equips”, detalla Arnau Francí, cansat després d’un cap de setmana intens, però molt content de participar en aquesta experiència.

Francí, que estudia un Master d’Enginyeria Mecànica i Aerospacial i fa el doctorat amb una beca Balsells i una beca BarcelonaHUB Smart Cities, assegura que el “HyperLoop està més a prop del que molta gent creu i una mica mes lluny del que alguns diuen. És un projecte ambiciós perquè cal generar un buit de 10 milions de metres cúbics i fer-hi passar de forma estable i fiable una càpsula a velocitats supersòniques”. I pronostica que “en un futur pròxim, d’entre 1 i 2 anys, començaran a veure’s prototips en funcionament, i, probablement, en un termini d’uns 3-5 anys, la seva implementació per a us públic”. I conclou: “La incògnita és saber fins a quin punt el HyperLoop arribarà a aconseguir les prestacions augurades o es quedarà en una versió més descafeïnada, similar al que es capaç de fer un tren de levitació magnètica”.

De moment, els projectes seleccionats podran ara acabar de buscar finançament (la majoria ja el tenen gairebé cobert) per dissenyar els seus prototips de càpsula i provar-los en el test definitiu al juny. Aleshores, SpaceX tindrà construït poc més d’un quilòmetre i mig de tub conductor en la seva seu de Califòrnia, on els equips provaran els prototips desenvolupats a escala humana.

Musk, propietari d’SpaceX, va començar a treballar en l’Hyperloop el 2013. La idea parteix de la construcció d’un nou sistema de transport urbà i interurbà format per càpsules que es desplaçarien per una mena de canonades a baixa pressió per reduir-ne la fricció.

El cost d’una hipotètica línia de l’Hyperloop entre Los Angeles i San Francisco estaria al voltant dels 6.000 milions de dòlars, 30 vegades menys que el pressupost del Tren d’Alta Velocitat de Califòrnia. A més a més també estalviaria costos l’usuari que pagaria uns 30 dòlars pel bitllet.