Monthly Archives: July 2017

Carles Aleñá viu el somni d’un nen del Barça de tota la vida

Publicat al diari Ara el 27 de julio de 2017

Com un nen amb sabates noves. Així viu Carles Aleñá la gira amb el primer equip pels Estats Units. No hi havia ningú més feliç al FedEx Field de Washington dimecres a la nit que el migcampista de Mataró. El seu somriure i els ulls brillants el delataven. De fet, de cada deu paraules que diu aquests dies, una és sempre “somni”.

Aleñá i Marlon són els únics jugadors de camp del planter convocats per Ernesto Valverde per fer la pretemporada amb els grans. El cas d’Aleñá és, a més a més, el del nen culer de tota la vida que va començar a jugar al club amb només 8 anys. Així que cada pas que fa cap al Camp Nou, abans ja l’ha viscut amb els ulls tancats i el cap al coixí.

“Sé que l’Ernesto està molt content amb mi”, confessa amb la innocència dels seus 19 anys. “Encara no hem parlat del futur, soc conscient que soc jugador del filial. Però aquest és el meu somni i treballaré per jugar al primer equip. Sé que he de treballar molt més i aprofitar els minuts que em donin”, afegeix.

Aleñá s’expressa segons els valors tradicionals de La Masia: feina, humilitat i respecte. Assenyalat entre les perles del futbol formatiu des de ben petit, a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí se’l coneixia com el Maradona del planter, pels cabells foscos i arrissats i una cama esquerra fina i potent. Els seus entrenadors també en destaquen la maduresa i intel·ligència tàctica. Per tot això, el club el va renovar al juny per tres temporades més, i li va augmentar la clàusula de rescissió fins a 75 milions d’euros.

I és que, amb només 18 anys, el mataroní ja va debutar amb el primer equip, en un partit de Copa contra l’Hèrcules, el desembre del 2016. Un debut gairebé rodó, amb gol inclòs en l’empat blaugrana. A la Lliga va disputar els seus primers minuts a l’abril, contra el Granada. En total, amb Luis Enrique va participar en un partit de Copa i tres més de la competició regular.

Contra el Manchester United, dimecres passat, Valverde el va fer jugar d’inici, al volant esquerre. Va compartir el mig del camp amb Rakitic i Busquets. I, per primera vegada, va coincidir al camp amb Messi, Suárez i Neymar. “Ha sigut el meu primer partit com a titular amb totes les estrelles, un somni fet realitat. Mai havia jugat de titular amb Messi i Neymar”, subratlla. Aleñá va jugar 45 minuts, va tocar 27 vegades la pilota, va fer 25 passades, un 96% bé, i va

cometre una falta. “Busi, Iniesta i Rakitic m’ajuden molt. Tota l’estona em diuen coses i em demanen que els escolti”, explica. De tant en tant, també s’endú l’esbroncada d’algun veterà. Com dimecres, quan Jordi Alba el va escridassar després d’un contraatac del rival en què el lateral va quedar retratat.

Opcions per al planter

“Creiem que els jugadors del Barça B ens ajudaran aquest any, no sabem en quina mesura, dependrà de les dificultats que tinguem, de les lesions, dels possibles fitxatges… Però estant ara a Segona A, una categoria difícil, ens han d’ajudar”, assenyala Valverde sense donar noms. La idea és que Aleñá torni al filial quan comenci la competició i es foguegi encara a l’equip de Gerard López.

“L’Ernesto m’ha demostrat que és un entrenador que mira cap a casa”, respon esperançat el futbolista. “Però és evident que després has de donar la talla: si no, és igual d’on siguis que no jugaràs. Estic aprenent molt amb ell. És un entrenador amb les idees molt clares. I espero que confiï en el planter per tornar-li la confiança”, convé el de Mataró. Als Estats Units, Aleñá no se separa de Marlon i Semedo.

Pel que fa al nivell de joc, el mataroní se sent “molt bé físicament, a gust, còmode” a l’equip de les estrelles, després de l’impacte inicial d’entrar en un vestidor com el del Camp Nou. Diumenge a la matinada podria debutar, a més a més, en un Barça-Madrid. “Per a un nen del Barça de tota la vida com jo, un clàssic mai és un amistós”, adverteix. “Vaig anar convocat en el de la temporada passada, però jugar en aquest seria un somni”, explica. Aviat Carles Aleñá s’adonarà que ja no somia, que és als Estats Units amb Neymar, Suárez i Messi. I que està despert.

Bartomeu, sobre Neymar: “Els jugadors decideixen”

El diari L’Équipe va assegurar ahir que el PSG ja té tancat l’acord amb Neymar i ara busca negociar amb el Barça per no pagar la clàusula de 222 milions. Els de París pagarien aquesta quantitat, però sense dipositar la clàusula. A Espanya és el jugador qui l’ha de pagar, i quan això passa s’encareix encara més l’operació amb els impostos addicionals que comporta la clàusula: en aquest cas arribaria gairebé als 300 milions. Si l’operació és entre clubs i amb un acord, s’evitarien els impostos addicionals. El president Josep Maria Bartomeu va ser realista: “Volem que es quedi, però els jugadors decideixen”.

 

Entrevista Nélson Semedo, nuevo jugador del FC Barcelona

Publicada en el Diario Sport el 27 de julio de 2017

Desde que fichó por el Barcelona que a Nélson Semedo no hay quien le borre la sonrisa del rostro. Está feliz como un niño con zapatos nuevos. Sufrió en su primeros minutos como jugador blaugrana ante la Juventus, pero aun así su discurso es optimista y seguro. Está encantado de haberse incorporado al nuevo proyecto de Ernesto Valverde. En el Barça, Nelsinho, nombre con el que le conocían antes de fichar por el Benfica, llega con hambre de grandes títulos.

¿Qué tal sus primeros días en el Barcelona?
Muy bien con el equipo. Enseguida notas que el vestuario es como una gran familia. Hay muy buen ambiente. Todos son amigos, todos son solidarios y están ayudándome en estos primeros días.

Un vestuario con Messi y Neymar, ¿es muy distinto a los que usted ha pisado antes?
Son jugadores de otro planeta. Tienen una calidad por encima de la media. En los entrenamientos dan miedo. Esto es un sueño. Todos los jugadores de la tierra tienen el sueño de jugar e un equipo como el Barcelona y yo no soy una excepción.

¿Con quién ha hecho más buenas migas?
Con Marlon, sobre todo, porque habla portugués. Con Neymar también, con Aleñà. En general con todos.

¿Le está costando adaptarse al tipo de entrenamientos?
En el rondo me va bien, aunque a menudo me toca estar en el medio. Pero sí noto diferencias respecto al Benfica. En bastantes cosas. En la posesión del balón, por ejemplo. Y en su velocidad. En el Benfica también queríamos cuidar la posesión de balón, pero aquí en el Barça cómo se hace y lo rápido que se mueve es algo increíble.

¿Le ha dado Valverde alguna consigna táctica ya?
El míster habla con todos en general de lo que quiere a nivel táctico y en los entrenamientos trabajamos para asimilar sus ideas lo antes posible.

En el primer partido vimos jugar al Barcelona con la defensa muy adelantada, ¿le resulta cómodo?
El Benfica, en Portugal, también es un equipo grande, que siempre quiere la posesión del balón y estoy habituado a presionar arriba. Y además, yo soy un jugador que me suelo incorporar bastante hacia la zona ofensiva.

Le gusta subir, vaya.
Sí, me encanta. Aunque ya sé que debo controlar la distancia que dejo a mi espalda, pero me resulta fácil.

Además, es usted muy rápido si hay que corregir…
Sí, soy un futbolista rápido, es algo natural. Pero también quiero decir que sé que primero soy defensa. Sé que tengo que controlar primero esa parte y después, si puedo, atacar.

También destacó en el Benfica por sus centros, habrá visto que en el juego del Barcelona es un recurso que se utiliza poco.
Sí, esa es otra gran diferencia que encontré en el juego respecto a mi anterior equipo. En el Benfica buscábamos siempre que podíamos la línea de fondo y cruzábamos el balón al área para ver quién aparecía. En el Barcelona no funciona así. Aquí ves donde están todos los jugadores y normalmente das el pase en profundidad o atrasado.

Su banda es la derecha, de la que vemos que está partiendo Messi este año. No coincidieron en el primer partido. ¿Se entiende bien con él en estos entrenamientos?
Nos entendemos bien. En los entrenamientos, cuando estamos en el mismo equipo, nos vamos conociendo el uno al otro. Y nos entendemos bien. Sé que con Alves se entendían muy bien.
Lo nuestro solo es cuestión de tiempo.

¿Cuáles son sus referentes en su posición?
Alves es uno de mis referentes, ahora también Aleix Vidal, con quien comparto vestuario aquí. Intento aprender con él lo máximo posible. Mucha gente dice que soy parecido a Alves, porque también soy muy ofensivo. Me gusta ir al ataque porque antes jugaba de centrocampista y tengo esa característica. Pero todos somos diferentes.

¿Qué le contó André Gomes del Barcelona?
La verdad es que hablé poco de esto con él. Me contó que es un equipo muy grande, con un vestuario muy unido. Ya me dijo que eran como una familia y ahora lo he comprobado. También que hay mucha calidad.

¿No le ha contado que mucho jugadores necesitan de un tiempo de adaptación? A él, incluso el Camp Nou le ha
silbado. 

De eso no me dijo nada. Pero yo creo que en los entrenamientos estoy asimilando bien lo que quiere el entrenador y con la ayuda de mis compañeros y del resto del equipo técnico mi adaptación va a ser rápida.

En el Benfica jugó con Grimaldo. ¿Le preguntó a él por el Barça?
Sí, con él también hablé. Me dijo lo mismo que André, que es un gran club y que me iba a ir muy bien. Estaba muy contento por mí.

¿Qué objetivos se marca? ¿La titularidad? ¿Algún título?
Siempre primero los objetivos colectivos, lograr títulos, lo quiero ganar todo. A nivel personal, disfrutar, aprender de mis compañeros y aprender del entrenador. Es evidente que quiero jugar, sí. Pero lo más importante es el colectivo.

¿Ganarlo todo?
Sí, aquí en el Barça tenemos que tener esa ambición, somos un equipo que juega para ganar todas las competiciones. Como decía, mi sueño también es ayudar a mi equipo a ganar la Champions.

Estuvo hace poco en el Camp Nou por primera vez con motivo de su presentación, ¿qué le pareció?
Me dieron muchas ganas de jugar ya allí. Tan grande. Me lo imagino lleno de gente. Brutal.

El Barça fa lobi a Washington

Publicat al Diari Ara el 24 de julio de 2017

Decidit a expandir la seva marca i a fer negocis als Estats Units, el Barça fa uns mesos que mou fils per establir connexions al país a nivell polític. El que se’n diu fer lobi, tot i que, de moment, amb necessitats a petita escala.

Per això, amb motiu de la visita de l’equip blaugrana a Washington, directius i executius del club celebren un còctel amb membres del Congressional Soccer Caucus, un grup de senadors i congressistes demòcrates i republicans, amants del futbol, que a través d’aquest cercle miren de fomentar la legislació, les activitats i els actes que promouen aquest esport i tractar els problemes que afecten la comunitat futbolística.

El Barcelona hi ha connectat a través de la Fundació de la Federació de Futbol dels Estats Units (US Soccer Foundation), que fa just un parell de mesos va celebrar un dels seus actes institucionals a les oficines del club blaugrana a Nova York.

L’objectiu culer com a lobista és aconseguir cert grau d’influència davant l’administració pública per promoure decisions favorables als seus interessos.

Per als fans de House of cards -disculpin la llicència els que no han vist la sèrie-, Gerard Guiu, director de relacions públiques i institucionals a Nova York, seria una mena de Remy Danton, en versió lleugera i legal, del club blaugrana. Un relacions públiques ben connectat amb els legisladors. “El futbol continua sent reconegut com una oportunitat econòmica creixent per als Estats Units”, assenyala el congressista republicà Darin LaHood, copresident del caucus, sobre el sentit de la seva existència. En aquesta línia, cal recordar que la Federació i el govern federal busquen activament organitzar la Copa del Món del 2026 amb una candidatura conjunta amb el Canadà i Mèxic.

“Tenim tot el suport del president Donald Trump”, subratlla Sunil Gulati, màxim mandatari de la Federació de Futbol dels Estats Units. Amb la trobada a Washington, el Barça pretén, sobretot, estrènyer llaços amb els que manen, tenir portes on poder picar quan hagi de gestionar determinades qüestions, que als Estats Units són especialment complicades. A escala burocràtica, per exemple, expedir visats per als treballadors -com el mateix director de la seva oficina a Manhattan, Arno Trabesinger- i col·laboradors expatriats del club -com els entrenadors de les FCB Escola- no ha resultat fàcil. El club també ha tingut problemes perquè algun dels seus alevins d’origen africà pogués viatjar recentment a un torneig internacional organitzat a Nova Jersey.

El clàssic del Capitoli

I l’any passat, per Nadal, abans de participar en el mateix torneig a Miami, un altre aleví -d’11 anys- d’origen africà, Mamadou, va haver de passar un exhaustiu i inexplicable interrogatori en la seva arribada a l’aeroport nord-americà.

Aquest caucus del futbol va començar a funcionar el 2003 i per celebrar-ne la creació es va organitzar a Washington un partit entre representants demòcrates i congressistes republicans. El van batejar com el “el clàssic del Capitoli”.

El duel va acabar 6-6 i la Federació va reforçar els dos equips amb exjugadors de la selecció de les barres i les estrelles, com Cobi Jones, John O’Brien, John Harkes, Jurgen Sommer i Claudio Reyna. Al maig d’aquest any se’n va disputar la cinquena edició, amb victòria demòcrata per 5-3.

Diuen que al Capitoli hi ha caucus per a tot. En total, se’n compten més de 700. El caucus del bourbon, el del salmó salvatge, el del vi, el de l’arròs, el de la dislèxia, el de la bicicleta, el del ciment…