Publicat el 8 de novembre al Diari Ara

Barba completa, un contracte d’estrella –56 milions de dòlars per quatre temporades– i galons a la pista i al vestidor. Ricky Rubio (El Masnou , 1990) fa aquesta temporada un pas endavant als Minnesotta Timberwolves. I el fa segur, confiat, assumint el paper d’un veterà, tot i els seus 24 anys. De moment, mentre les joves promeses dels Wolves maduren, el català intenta fer pinya. Fa uns dies, amb motiu del Madrid-Barça de futbol va convidar l’equip a veure el partit a casa seva. “No li va interessar a ningú”, riu el base, que, a la bossa, amb les bambes, carreteja el llibre El poder del ahora, el mateix que llegia Luis Enrique quan va decidir agafar les regnes de l’equip blaugrana.

 Acaba de signar un gran contracte en un món on totes les xifres són públiques. Nota ja el pes dels 56 milions de dòlars?

Pressió sempre en tens. També en tindria si no hagués firmat, perquè aleshores l’expectativa sobre la meva continuïtat s’hauria allargat fins a finals de temporada. La d’ara és una pressió bona. M’asseguro el futur i ara només m’he de centrar en gaudir i rendir. És un acord molt bo, un contracte que em fa sentir important, m’empeny a exercir com a líder.

 Gaudir. Encara s’ho passa bé jugant a bàsquet?

I tant. És veritat que quan fas un mal partit et capfiques, potser massa. Però en el fons gaudeixo molt.

Sort que el termini acabava a l’octubre. No sé si al desembre, després dels 30 graus sota zero que l’any passat van tenir a Minneapolis, hagués signat…

A l’hivern, a Minnesota cada any hi ha molta neu, però t’adaptes. La ciutat és molt maca. I em sento molt còmode. Jo vinc d’El Masnou, que també és un poble petit, i no m’agraden les ciutats grans. A més a més, el meu dia a dia és partit, partit i partit. I quan venen la família i els amics hi ha coses molt boniques per veure. Natura: hi ha uns llacs preciosos, congelats, és clar. Un centre comercial molt gran. També bons restaurants amb bona carn, encara que a mi m’agrada molt el peix. Però al centre dels EEUU costa trobar-hi peix fresc i bo. I més, si vens d’un lloc de platja.

A Minnesota es reben moltes visites?

Sí, se’n reben. Suposo que no tantes com si jugues a Nova York o Los Angeles. Però això també m’ajuda a estar molt centrat en el que m’ocupa, que és el bàsquet. Així no desconnecto durant la temporada, estic molt focalitzat. Durant la temporada estic pel que he d’estar.

 Que ara, a més a més de jugar, és exercir de líder?

Som un equip molt jove i hi ha molts companys que m’escolten… I em fan cas, que és el més important. Amb l’experiència acumulada, crec que els puc transmetre coneixements que els aniran bé. A mi quan era jove tenir algú així a l’equip que m’aconsellés em va anar molt bé. I ara em toca a mi fer aquest rol.

 A qui escoltava?

A la Penya, a Elmer Bennett i Paco Vázquez. Al Barça, a Jordi Trias i Víctor Sada. I a la selecció, a tots, perquè tots tenien més experiència que jo.

 I què els dius, als seus companys?

Ara, a l’equip, hi ha jugadors de gran futur, amb molta projecció, però a l’NBA encara ho han de demostrar tot. Quan crees unes expectatives tan altes i fas un parell de mals partits, pot afectar-te perquè hi ha molta pressió. Jo els repeteixo que el procés és llarg, que tindran alt-i-baixos i que han de plantejar-se el joc com una cosa divertida. Juguem a bàsquet des de petits, ens agrada i hem de seguir gaudint-ne. Així, al final, les coses surten.

Tot i que a vostè, la crítica el pressiona pel seu mal percentatge d’encert en el tir?

És l’aspecte que he de millor, però aquest any no m’hi vull capficar. Crec que amb treball vindrà la confiança. I això és confiança. No vull repetir el que m’ha passat en altres temporades que al capficar-me tant amb això, no he pogut fer bé el que jo faig bé: distribuir el joc, ajudar l’equip a guanyar. En el tema del tir influeixen moltes coses, no només ser un bon tirador, cal saber jugar al ritme ofensiu, buscar bones opcions, encaixar en el sistema, la confiança… hi ha molt factors que influeixen.

 Com li va amb Flip Saunders, el nou entrenador? L’altre dia el comparava amb Kevin Garnett de jove.

Es referia a l’esperit competitiu i les ganes de guanyar de Garnett, aquí el Flip va entrenar aquí als Wolves, quan era jove. Saunders em coneixia l’any passat com a general manager, però aquest any, ja com a entrenador, hem tingut una connexió especial. Diu que l’ha sorprès que als entrenaments sempre estic al cent per cent i sempre vull guanyar. No sé per què l’ha sorprès?

 El veia com poc ambiciós o poc treballador?

Potser des dels despatxos no veus coses del dia a dia. L’ha sorprès molt la meva ambició de voler millorar, de voler fer un pas endavant.

 Han tornat a començar la temporada amb marcadors molt ajustats, tant en la victòria com la derrota. A què aspiren aquest any els Wolves?

Som un equip jove i hem perdut Kevin Love la peça més important de l’equip de l’any passat, però hem adquirit jugador joves amb molta ambició, tot i que inexperts. De moment, hem jugat pocs partits, però les sensacions són diferents a les de l’any passat. Potser som un equip amb menys talent o pitjor en números, perquè hem perdut el millor o un dels millor power forward de l’NBA, però com a equip crec que som millors i això ens pot portar més lluny.

 No he sentit la paraula playoff.

Ho tenim al cap, però la conferència oest és molt difícil . Has de ser molt regular tota la temporada i nosaltres, al ser tant joves ens costarà ser regulars. En un futur pròxim, però, sí que crec que podrem parlar de playoffs. Aquest any, la conferència oest estarà tan cara com l’any passat.

Com veu el seu company Andrew Wiggins, número 1 de lúltim draft? Molts asseguren que serà tan bo com Lebron James?

És molt jove, cometrà errades, però té molt de talent. Una de les coses que més m’agraden de Wiggins és que es sacrifica per l’equip. De fet jo destacaria especialment la seva defensa, on és molt sòlid. Li falta una mica d’agressivitat, saber-se un dels millors, un pèl de confiança. Vaja, normal en un rookie

 A vostè se’l veu fi però més fort.

Aquest estiu he intentat aconseguir una mica més de múscul perquè aquí cada nit jugues amb rivals amb molt de múscul i has d’estar preparat. Cada impacte fa mal i aquí juguem cada nit. Es tracta d’intentar posar una mica més de múscul sense perdre la velocitat i altres detalls que caracteritzen el meu joc.

 Ja ha jugat contra Marc i Pau Gasol. Els dos han començat molt bé la temporada. Com els ha vist?

Crec que ara mateix el Marc és el millor pivot de l’NBA. I el fitxatge del Pau pels Bulls és un dels fitxatges que menys s’ha valorat i que crec que més aportarà al seu equip. Després dels canvis de jugadors de primeríssim nivell com Lebron o Kevin Love, ja ve el Pau. Aportarà seguretat, ganes i experiència als Bulls

 Amb tants partits la seva àvia ja no deu posar una espelmeta cada partit que juga, com feia quan era a Catalunya?

No, ara la meva àvia ja gairebé no em veu jugar. Fins i tot la meva mare molts dies s’adorm. Qui més em veu és el meu pare. Però ara, amb la tecnologia que hi ha no perds la connexió amb la família. I el meu pare, després de cada partit, sol dir-me quatre coses de com ho he fet. Crítica constructiva, eh. Ell ha estat entrenador i jo sempre l’he escoltat.

 Per que a casa, de nano, seguia l’NBA?

Durant la setmana, la meva mare no em deixava. Així que veia NBA divendres i dissabtes a la nit, per la TV. M’encantaven Michael Jordan i Allan Iverson. Divendres veia NBA i al partit de dissabte al matí, intentava repetir moviments que havia vist per la tele, però no sortien.

 Amb quin equip solia jugar a la play?

Jo triava el Supersonics, perquè també m’encantava Gary Payton. I el meu germà els Lakers.

 Amb el pas dels dies, troba alguna nova explicació al mal partit de la selecció espanyola al mundial?

No vam preparar el partit contra França suficientment bé, i ells sí el van preparar molt bé. També hi ha un tema mental, perquè és difícil afrontar un partit contra un rival que pocs dies abans has guanyat de 25. Vam pecar d’excés de confiança. I jugar a casa, amb tres o quatre dies entre un partit i l’altre va facilitar certa desconnexió, que estiguéssim més per altres coses i no tant en focus. Tot suma.

Segueix la Lliga ACB?

Segueixo i parlo amb companys. Vaig riure molt amb Jordi Trias, amb aquell embenat que li van fer al cap en el partit contra el Gran Canaria, semblava una castanyera. Parlo també amb el Pere Tomás, Henk Norel… I amb el Sergi Llull, els companys de la selecció.