Publicat al diari Ara el 20 de desembre de 2015.

Ricky Rubio vol acabar el 2015, un any de malson per al base dels Minnesota Timberwolves, “tornant a gaudir a la pista”. Afectat per la mort sobtada de l’entrenador de l’equip, Flip Sunders, a finals d’octubre i frustrat pels problemes físics -primer al turmell i després al genoll-, que gairebé no li van permetre jugar la temporada passada, el del Masnou confessa que aquest “ha sigut un any dur” per a ell. “Però intento veure sempre la part positiva de les coses i aquest també ha sigut un any que m’ha fet créixer mentalment”, afegeix el base, que l’estiu passat va haver de renunciar fins i tot a jugar l’Eurobàsquet per culpa de les lesions.

I així, amb el seu habitual optimisme, Ricky Rubio afronta una temporada més, la cinquena ja amb els Wolves. Exercint de líder “d’un equip amb molt de futur i ganes, però que s’ha de treure de sobre aviat l’etiqueta de novell per poder guanyar més partits”, diu.

“A més, jo ara físicament em trobo bé”, explica Rubio. I afegeix: “De fet, vaig començar millor la temporada, però vaig tenir alguns problemes al genoll que em van fer patir altra vegada. Però m’estic cuidant molt i em sento en un molt bon moment”.

Amb les dades sobre la taula, la presència de Ricky Rubio a la pista resulta fonamental per als de Minnesota, tot i que el base no vol córrer, i abans de “reclamar més minuts” al nou tècnic, Sam Mitchell, espera sentir-se “bé del tot” amb l’objectiu “d’arribar en condicions al final de temporada”.

Les estadístiques també confirmen les bones sensacions que Rubio reconeix en els últims partits, tot i que el seu percentatge d’encert a l’hora d’anotar continua en xifres molt baixes (el pitjor de l’equip, amb un 34% d’encert en tirs de camp).

Amants de les dades, els nord-americans destaquen, però, que Ricky va estar a punt de signar un quàdruple doble (9 punts, 10 rebots, 12 assistències i 8 recuperacions de pilota) aquesta setmana al Madison Square Garden, en la derrota dels seus contra els Knicks. “Després d’un partit en què perds, les estadístiques individuals no importen. No et sents bé i prou”, convé Ricky. El cert és, però, que només quatre jugadors en la història de la NBA han aconseguit fins ara aquesta fita que el català va fregar dimecres amb la punta dels dits: Nate Thurmond, el 1974; Alvin Robertson, el 1986; Hakeem Olajuwon, el 1990, i David Robinson, el 1994.

De cara al nou any, Rubio demana salut i victòries. “Que les lesions em respectin i gaudir del bàsquet, que quan estic bé m’agrada molt jugar”, subratlla.

Els Wolves, que ahir es van desfer dels Sacramento Kings (99-95), han de millorar en molts aspectes del joc per complir el segon desig del seu base. “L’equip necessita solucionar problemes per guanyar més, però amb el calendari actual, gairebé sense temps per poder entrenar-nos, és difícil corregir errors. Hem passat per una situació molt complicada”, recorda, referint-se a la mort de Sanders i al seu relleu precipitat a la banqueta. “I, a vegades, per la joventut i característiques atlètiques dels companys, caiem en el parany de jugar massa bonic”, conclou. Veient complicadíssim l’accés als play-off, Ricky creu que als Wolves se’ls ha d’exigir ara “aguantar al màxim” en la lluita per les places de dalt de la conferència. I treballar en la maduració de futures estrelles com Andrew Wiggins, Zach LaVine i el rookieKarl-Anthony Towns. “Towns és un gran jugador que aporta moltes coses a l’equip, no només punts”, resumeix Rubio sobre el jove pivot d’ascendència dominicana, el nou ídol de l’afició.

Necessitat, doncs, de temps en el terreny esportiu, l’anunci de la venda de part de la franquícia tampoc aporta tranquil·litat a l’equip des dels despatxos. L’amo dels Wolves, Glen Taylor, de 74 anys, vol deixar a poc a poc el negoci i ha anunciat la venda d’un 30% de l’equip a un grup d’inversors que lidera un dels propietaris dels Memphis Grizzlies, Steven Kaplan. El compromís amb Kaplan és que Teylor li vendrà la resta d’accions quan decideixi desvincular-se’n totalment.