Publicat al diari Ara el 2 de febrer de 2016

El tren ultraràpid Hyperloop és a punt de deixar el món de les idees per passar a l’etapa dels prototips. Més de 100 projectes d’arreu ­–entre empreses privades i universitats–han participat aquest cap de setmana en una primera selecció del concurs d’SpaceX per dissenyar el tren ultraràpid ideat per l’emprenedor sud-africà Elon Musk, propietari d’aquesta empresa dedicada al transport aeroespacial i creador també de Paypal i Tesla Motors. “De moment, des d’SpaceX no estem desenvolupant un Hyperloop comercial, però sí estem interessats en ajudar a accelerar el desenvolupament d’un prototip funcional”, explica la companyia.

Així les coses, des de l’octubre passat, 130 equips d’enginyers aeroespacials, mecànics i electrònics, entre d’altres, treballen en el disseny del seu Hyperloop, una mena de tren format per càpsules, pensat per viatjar per un tub de baixa pressió d’uns tres metres i mig de diàmetre sense cap fricció pel vehicle, i que hauria d’arribar a una velocitat de gairebé 1.200 km/h. Així les coses, el trajecte entre Los Angeles i San Francisco, separades per 600 quilòmetres ­–­si fa no fa, com Barcelona i Madrid­–, podria fer-se en 30 minuts.

Superada una fase preliminar a l’octubre, aquest cap de setmana, un jurat especialitzat ha triat 22 projectes, dels 130 presentats, que podran seguir treballant en el desenvolupament del seu prototip de l’Hyperloop fins al juny, quan es farà la selecció definitiva. Encapçala la tria el MIT (Institut de tecnologia de Massachussets), seguit de la Universitat holandesa de Delft, la Universitat de Wisconsin, la de Virgínia i la Universitat d’Irvine (un Hub format pels centres punter de Califòrnia), en l’equip de la qual hi ha el físic català especialitzat en enginyeria de control, Arnau Francí.

Des del MIT han dissenyat unes càpsules de 250 kg amb una capacitat d’acceleració que doblaria la de l’atracció de Port Aventura Furius Baco. En cada càpsula hi podrien viatjar entre 25 i 30 persones. L’equip d’Irvine, per la seva banda, ha estat destacat per l’originalitat en el seu projecte de propulsió. “Som l’únic del top-5 que hem proposat fer-ho amb gas d’alta pressió enlloc de magnetisme, com la resta d’equips”, detalla Arnau Francí, cansat després d’un cap de setmana intens, però molt content de participar en aquesta experiència.

Francí, que estudia un Master d’Enginyeria Mecànica i Aerospacial i fa el doctorat amb una beca Balsells i una beca BarcelonaHUB Smart Cities, assegura que el “HyperLoop està més a prop del que molta gent creu i una mica mes lluny del que alguns diuen. És un projecte ambiciós perquè cal generar un buit de 10 milions de metres cúbics i fer-hi passar de forma estable i fiable una càpsula a velocitats supersòniques”. I pronostica que “en un futur pròxim, d’entre 1 i 2 anys, començaran a veure’s prototips en funcionament, i, probablement, en un termini d’uns 3-5 anys, la seva implementació per a us públic”. I conclou: “La incògnita és saber fins a quin punt el HyperLoop arribarà a aconseguir les prestacions augurades o es quedarà en una versió més descafeïnada, similar al que es capaç de fer un tren de levitació magnètica”.

De moment, els projectes seleccionats podran ara acabar de buscar finançament (la majoria ja el tenen gairebé cobert) per dissenyar els seus prototips de càpsula i provar-los en el test definitiu al juny. Aleshores, SpaceX tindrà construït poc més d’un quilòmetre i mig de tub conductor en la seva seu de Califòrnia, on els equips provaran els prototips desenvolupats a escala humana.

Musk, propietari d’SpaceX, va començar a treballar en l’Hyperloop el 2013. La idea parteix de la construcció d’un nou sistema de transport urbà i interurbà format per càpsules que es desplaçarien per una mena de canonades a baixa pressió per reduir-ne la fricció.

El cost d’una hipotètica línia de l’Hyperloop entre Los Angeles i San Francisco estaria al voltant dels 6.000 milions de dòlars, 30 vegades menys que el pressupost del Tren d’Alta Velocitat de Califòrnia. A més a més també estalviaria costos l’usuari que pagaria uns 30 dòlars pel bitllet.