All Star

Marc Gasol: “Després d’un any fotut, aquest All Star és especial”

Publicat al Diari Ara el 16 de febrero de 2017

Fa tot just un any, un dia com avui, Marc Gasol ingressava en la Clínica Campbell de Memphis per ser operat d’una fractura en un osset del peu. Un os petit, en forma de barca, que va impedir-li jugar els Jocs Olímpics i el va mantenir vuit mesos fora de les pistes. El retorn de Gasol, però, ha sigut extraordinari i molts apunten que aquesta està sent, fins i tot, la seva millor temporada a la NBA. El de Sant Boi lidera dins i fora de la pista els Memphis Grizzlies. Diumenge, 364 dies després de passar pel quiròfan, el pivot disputarà el seu tercer All-Star Game (2012, 2015 i 2017). Dilluns, a casa, obrirà una bona ampolla de vi negre que ha guardat especialment per celebrar el primer aniversari de la cirurgia.

Un any després de la lesió, com està?

Bé, molt bé. Estic molt content de com van les coses amb l’equip. I a més a més entrem en la recta final de la temporada i físicament (toco fusta) em trobo molt bé.

Participa altre cop en un All-Star, la seva tercera cita amb els millors de la NBA: ¿que l’hagin triat els entrenadors li fa valorar-ho més?

Després d’un any dur, després d’una lesió que va generar molts dubtes, després d’estar molt fotut, visc aquest All-Star d’una manera especial. I el vull compartir amb la gent que m’ha donat suport tot aquest temps, perquè quan les coses van bé és fàcil tenir tothom a prop, en l’esport i en qualsevol professió, però quan estàs fotut és més difícil. Així que estic molt agraït a tots els que m’han donat suport. I també tinc ganes de representar a Nova Orleans la gent que m’estima i la ciutat del meu equip.

El seu nou entrenador, David Fizdale, li ha demanat aquest any un petit canvi de rol als Grizzlies, sobretot amb més protagonisme en atac i lluny de la pintura. Com s’hi sent?

Aquest és un procés continu, al qual no t’adaptes en tres mesos, ni tan sols en una temporada sencera. S’hi ha de creure i ser consistent. Però per a l’equip el més important és ser molt disciplinat al darrere, això és el que ens fa forts.

Després de destacar els últims anys en defensa, se sent més exigit ara en atac?

Potser sí que  tinc més protagonisme a l’hora d’anotar i també més responsabilitat en alguns llançaments, sobretot en finals de possessió. No tinc cap problema si m’he de jugar jo el tir decisiu.

Fizdale diu que costa convence’l per tirar més, per ser “més egoista”…

S’ha de trobar el punt mitjà. Jo soc un jugador d’equip, baso el meu bàsquet en les lectures del joc, en veure les possibles solucions en cada jugada. Ser egoista va totalment en contra del meu ADN, però sí que ara assumeixo més responsabilitat en determinants moments de l’atac.

Segueix l’actualitat del Barça Lassa?

Esclar. Parlo amb els companys i sé que la situació és dura. No es pot culpar ningú en concret pel que està passant, tothom ha de posar-hi de la seva banda. Quan hi ha un problema, el més fàcil és buscar un culpable, però ara el més honest és que tothom es miri al mirall i cadascú pensi què pot aportar per sortir d’aquesta situació que no agrada a ningú.

Quins motius creu que expliquen aquesta crisi en la secció?

Des de la distància és complicat dir-ho. Puc opinar com a soci, no com a jugador, perquè no seria objectiu. S’ha d’anar amb molt de compte amb les opinions i intentar aportar coses positives. La gent implicada ha de mirar què pot fer per solucionar la situació, no evadir responsabilitats o culpar els altres. Ara els arriba una bona ocasió, la Copa del Rei de Vitòria, en la qual poden sortir reforçats i deixar tot el que ha passat en un segon pla.

Pau i Marc Gasol, reis de Nova York durant un segon

Publicat al diari Ara el 17 de febrer de 2015

Cantava Frank Sinatra a New York, New York que qui triomfa a la ciutat dels gratacels, pot triomfar en qualsevol altre lloc. Convertida en himne d’aquest All Star 2015 –on li hem sentit desafinar a Víctor Oladipo, jugador d’Orlando Magic, durant el concurs d’esmaixades; versionar a Christina Aguilera, en la prèvia del partit de les estrelles, o entonar a tot el Madison Square Garden, en modalitat karaoke, en la penúltima pausa del duel entre l’Est i l’Oest–, l’himne popularitzat per la veu resumeix les sensacions de Pau i Marc Gasol, que, dilluns a la matinada, a Nova York, van sentir-se, durant un segon, els reis del turó, al cim de l’èxit.

“El salt inicial amb Pau ha estat el meu moment del partit. Un segon. Una fotografia preciosa, emocionant. Un moment feliç”, explicava conclòs el matx Marc Gasol, exultant, mentre repetia somrient en català ­–“espanyol de Barcelona”, per a la cadena de televisió TNT que transmetia l’espectacle–, castellà i anglès que aquest All Star és el primer partit que li ha vist jugar la seva filla Júlia, nascuda fa només cinc mesos.

Tot i l’experiència de Pau, que ja ha disputat cinc All Star, en els prolegòmens del duel es va veure més emocionat al pivot del Bulls que al seu germà petit. “Els sentiments fluïen”, va reconèixer. “Que dos germans, siguin d’on siguin, però crec que sent estrangers, encara té més mèrit, puguin estar aquí, a Nova York, en aquest escenari, fent el salt inicial de l’All Star, és molt, molt especial”.

A la pista, se’ls va veure parlant més que en cap altra enfrontament, “de gaudir, d’intentar adonar-nos què estava passant, de què ens ho havíem de creure, de què allò no era un somni i en despertaríem en qualsevol moment”, va confessar Marc per afegir: “Ha estat increïble, jo segueixo en un núvol”.

A la graderia, els pares, Agustí i Marisa gaudien de l’espectacle al costat del seu fill petit, Adrià, que cada dia s’assembla més a Pau. També hi havia a la graderia la dona i la filla de Marc. I alguns amics de la infància, com l’Andreu, company d’escola del pivot dels Grizzlies. “Em feia molta il·lusió que vingués aquesta gent , que han estat tota la vida al meu costat, en els moments bons, però, sobretot, en els no tan bons. Aquí, per exemple, a Nova York, volia venir tothom, i en els set anys que estic a Memphis, no n’han vingut tants”, comentava Marc, mig en broma, mig seriós.

Potser Pau, que va jugar set temporades a Los Angeles, no se sentia tan aclaparat com el seu germà. “Jo no acostumo a veure celebritats com les que hi havia a la graderia. Mai havia estat, per exemple, al costat del president Clinton, ni havia pogut donar la ma a Bill Russell. Per això estava com un nen petit. Al·lucinant. Això a Memphis, habitualment, no passa”, confessava el de Sant Boi.

De fet, conclòs el duel, Marc tenia moltes més ganes que Pau de parlar-ne, com si, parlant-ne allargués aquell segon “increïble”. A Pau se’l veia més cansat. Esgotat després de tres dies que tant l’NBA com els patrocinadors els ha espremut fins a l’últim segon, fent-los anar a munt i avall, d’un acte solidari a signar pilotes a una botiga. De l’entrenament a un show televisiu. De l’esmorzar a ballar amb un cantant de moda.

Victòria de l’Oest

A nivell esportiu, el partit, per als Gasol no va tenir gaire història. L’oest de Marc va guanyar l’Est de Pau (163-158). El primer va fer 6 punts, va agafar 10 rebots i va donar 2 assistències. Pau: 10, 12 i 2. Tots dos van jugar 25 minuts.

“Ha estat divertit, és un partit interessant sempre de jugar, molt a munt i a vall, que no afavoreix realment el nostre joc, és més de bases, que tenen la pilota Només intentes competir. Crec que això és el que aportem Marc i jo. Intentem fer bon joc”, va assenyalar Pau.

Russell Westbrook, dels Oklahoma City Thunder, MVP del partit, va aconseguir 41 punts i es va quedar a només un d’igualar el rècord anotador en un All Star que Wilt Chamberlain va establi el 1962.

També durant uns minuts van coincidir a la pista els quatre All-Star dels Hawks: Millsap, Teague, Horford i Korver. L’equip d’Atlanta i el seu entrenador Mike Budenholzer estan de moda a l’NBA per practicar un joc col·lectiu que a la lliga nordamericana no s’estila i que enamora crítics i fans.

Tastets de Broadway

Pel que fa a l’espectacle, l’organització va combinar el partit amb petits tastets dels musicals clàssics de Broadway, com Chicago o Mamma Mia. Van cantar músics locals com Christina Aguilera o Nax. I l’espectacle de la mitja part el va protagonitzar Ariana Grande.

Entre les celebrities hi havia, evidentment, les grans llegendes de l’NBA, excepte Michael Jordan, que se’n manté sovint al marge. També actors, models i músics com: Rihanna, Chris Tucker, Ethan Hawke o Beyonce. El més aplaudit, però, va ser l’expresident dels Estats Units, Bill Clinton.

La coincidència del partit de les estrelles amb el show de celebració dels 40 anys del famosíssim programa d’humor Saturday Nigt Live, de la NBC, va fer que els famosos de Nova York es repartissin en dos actes. Però a Nova York a l’All Star, evidentment, no van faltar-hi estrelles.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Marc Gasol: “Una final entre Bulls i Grizzlies seria un somni”

Publicat el 18 de gener de 2015 al diari Ara

Fi. En gairebé totes les accepcions de la paraula. Marc Gasol està finíssim. No afluixa el pivot en la seva millor temporada en l’NBA i continua liderant uns Grizzlies –27 victòries, 11 derrotes– que els analistes assenyalen entre els favorits al títol tot i que, a l’inici del curs, no apareixien en les travesses.

Fruit del seu bon moment –20 punts i 8 rebots per partit de mitjana–, el de Sant Boi ocupa ara mateix el lloc de pivot titular en el cinc inicial de la conferència Oest per a l’All Star, a només tres dies que es tanquin les votacions (el 19 s’acaben i el 22 es faran públics els quintets). I, gràcies a un canvi radical d’hàbits alimentaris no només s’ha aprimat considerablement, sinó que, assegura, se sent millor que qualsevol altra temporada a aquestes alçades de l’any.

“Estic content”, afirma. I, qüestionat per la possibilitat que pugui coincidir en el partit de les estrelles amb el seu germà Pau –el pivot més votat fins ara per a l’equip de la Conferència Est–, prossegueix: “És un fet inimaginable fa un temps. I si passa, serà molt maco. Però l’All Star és un premi, no és un objectiu. És molt maco, però no és important. Una final entre Bulls i Grizzlies si seria un somni”.

Marc Gasol, que al 2012 ja va participar en un All Star –“si treus la pilota de fons, ja no la rasques”, bromeja–, confessa que amb Pau “no” parlen d’aquesta fita. Tot i que, si tots dos són finalment al partit, que aquest any se celebra a mitjans de febrer a Nova York, a les graderies del Madison Square Garden hi haurà tota la família gaudint d’un moment històric per a ells i per a l’esport català.

Si que parlen sovint, en canvi, els germans Gasol del rendiment als seus equips en el dia a dia. “A Pau els Bulls li venen com anell al dit”, sentencia Marc Gasol. “Ha guanyat en confiança, es veu que l’equip el necessita i el busca. Sobretot a nivell anotador. Ell a vegades ha sigut més un assistent, un playmaker… Però ara és més un finalitzador i el veig molt a gust, amb un objectiu: guanyar”, continua.

Cap pista sobre el seu futur

Agent lliure a final de temporada, quan acaba el seu contracte amb els Grizzlies –un acord de 58 milions de dòlars per quatre anys que ja el va situar entre els millors pagats de l’NBA el 2011–, al mitjà dels Gasol no li faltaran pretendents.

A Nova York sona el seu nom per a reforçar els Knicks, que no aixequen cap en el primer any del nou projecte que lidera Phil Jackson. “L’estiu queda molt lluny, quan arribi el moment en parlarem. La temporada és massa intensa com per pensar-hi ara” , assenyala el pivot, tirant pilotes fora, quan se’l qüestiona sobre on jugarà l’any que ve.

I, cansat del tema, insisteix: “El Knicks són una franquícia històrica, tot i que ara no passen pel seu millor moment. Estan intentant instaurar un nous sistema, una nova cultura de joc, com nosaltres hem estat fent els últims set anys. Tothom em diu coses de Nova York, però jo mai m’he assegut a parlar amb ells”.

 Canvi d’hàbits alimentaris

Pel que fa al seu gran moment de forma, Marc Gasol té clar que un canvi radical en els seus hàbits alimentaris, després dels reiterats problemes al genoll que va patir la temporada passada, ha resultat clau per a millorar el seu rendiment. El de Sant Boi, molt més prim, explica que, després d’analitzar amb especialistes de l’equip quins aliments processava millor el seu cos, ara: no menja carn, ha eliminat els refrescos de la seva dieta (fins i tot els sense calories), i també alguns làctics. Gasol explica també que pren molt menys gluten (la pasta, per exemple, no la tasta) i que menja, en canvi, productes orgànics, molta fruita, verdura i quinoa enlloc de pasta.

“Crec que aquesta era una faceta que em quedava per a millorar com a esportista. He perdut pes, tot i que aquest no era l’objectiu. L’objectiu era canviar la dieta i convertir en hàbit una alimentació, per a mi, més saludable. A mi, per exemple, no m’anaven bé alguns aliments que, normalment, es consideren bàsics en la dieta d’un esportista”, detalla. I conclou: “Ara, dormo i descanso millor, també regenero més ràpid. En una altra temporada, al gener ja començaria a estar cansat, a notar el ritme de partits, i en canvi, aquest any, em trobo molt bé”.

 

“¿Marc y yo al All Star? Hacer la cosas bien tendrá su premio”

Pau Gasol se siente totalmente recuperado de la lesión muscular que lo apartó hace unas semanas de la cancha. El pívot sitúa a su hermano Marc entre los tres jugadores más en forma de la NBA en este inicio de curso.

Publicat l’1 de desmbre de 2014 al El Periódico de Catalunya.

Superado el mes de competición, aumenta la sensación en Pau Gasol que tomó la mejor decisión fichando por los Bulls el pasado verano .Sólo las bajas han truncado la buena racha de los de Chicago en este inicio de la NBA. “Necesitamos que las lesiones nos respeten un poquito más, el tiempo suficiente para construir más química de equipo, porque nos hará falta de cara a final de temporada. Pero tenemos un grupo de calidad y mucho hambre”, apunta el de Sant Boi. Con los Grizzlies también en racha en la conferencia oeste, los hermanos Gasol son los hombres del momento en la NBA.

“Es maravilloso que los dos estemos a tan gran nivel. Marc ha entrado en una etapa de madurez y todo se le está alineando. El equipo también funciona muy bien y eso ayuda en la confianza. Pero acabamos de comenzar la temporada, ojalá dure todo el año”, señala el pívot de los Bulls sobre el conjunto de Memphis.

De hecho, Pau no duda en nombrar a Marc entre los tres jugadores más en forma del campeonato en el momento. “Quizá estaría entre DeMarcus Cousins [King] y Anthony Davis [Pelicans]. Aunque por el buen juego de los Grizzlies y su balance de récord quizá ahora se hable más de Marc. Y es de justicia. Que se ensalce su nivel y el de todo el equipo”, conviene.

Así las cosas, cuestionado por la posibilidad que ambos hermanos sean seleccionados esta temporada para el All Star, Pau Gasol, sonríe: “Sí, sí. Podría ser. Aún así, ambos sabemos que hay que focalizar en el día y a día y dejar las distracciones a un lado. Que la recompensa llegue, será fruto del trabajo constante. Hay posibilidades. Y ojalá estemos los dos en el All Star. Pero no nos centramos en ese tipo de cosas, ambos somos disciplinados en ese aspecto, sabemos que hacer las cosas bien, tendrá su premio”, justifica.

Promoción de los hábitos saludables entre niños

Pau asegura sentirse de nuevo al cien por cien tras superar una lesión muscular, que, junto a la enésima de la otra estrella de Chicago, Derrick Rose, pasó factura a su equipo. “Derrick es un jugador de un gran talento, a ver si puede tener continuidad. Tenemos muy buena relación. Hable con él antes de firmar por los Bulls y me dijo que estaba a tope y comprometido para lograr ganar el campeonato”, confiesa.

Tras dos temporadas difíciles en Los Angeles, Pau Gasol ha recuperado en Chicago la serenidad que le permite involucrase en proyectos paralelos a su carrera deportiva.  Junto al prestigioso cardiólogo Valentí Fuster, trabaja Gasol en la implantación en Harlem (Nueva York) del programa SI (en marcha ya en España y Colombia), impulsado por la fundación del doctor con el objetivo de promover los hábitos saludables entre niños y jóvenes.

“La figura del deportista es parte fundamental en el programa, por el impacto que puedes tener en los niños, pero sobre todo, en sus padres, jóvenes de entre 20 y 30 años que conocen sobradamente a Pau”, explica el cardiólogo. Fuster y los hermanos Gasol –a través de sus fundaciones– suman esfuerzos para potenciar actividades que reduzcan los principales factores de riesgo de la enfermedad cardiovascular y que afectan a adultos y niños: obesidad, diabetes e hipertensión.