Barcelona

Dòlars per al nou estadi i la samarreta

Esports, , , , ,

Publicat al diari Ara el 8 de setembre de 2016

El Barça aterra als Estats Units a la recerca de patrocinadors, espònsors i nous recursos que ajudin el club a arribar als 1.000 milions d’ingressos promesos pel president Bartomeu de cara al 2021. I decidits a posar els peus a Nova York, van estrenar-se amb pompa i estufera: amb l’Empire State il·luminat de blaugrana, un dinar amb empresaris nord-americans a l’exclusiu Club 21, la inauguració de la seu en una de les millors zones de la ciutat per fer negocis -a la cantonada de Park Avenue amb el carrer 46, a prop de l’Estació Central- i un còctel al rooftop del The Roosevelt Hotel amb personalitats, catalans il·lustres exiliats, exfutbolistes (Ronaldinho, Stòitxkov, Raúl, representant de la Lliga als EUA, i Villa, que juga al New York City) i models, coincidint amb la Fashion Week.

Com en un part, el Barça ha trigat nou mesos a inaugurar la seva oficina a Nova York. Al gener Gerard Guiu, antic cap de gabinet de la presidència amb Sandro Rosell i director de projectes de l’àrea social, va aterrar a Manhattan per obrir el camí, i ahir Bartomeu va presentar-la en societat. “Volem acostar-nos als seguidors que tenim als Estats Units, buscar sobre el terreny nous recursos econòmics, fer créixer el nombre d’escoles que hi tenim i crear equips propis de futbol femení i futbol sala per competir en els campionats professionals nord-americans”, va resumir. De fet, les agències a qui el Barça ha confiat la recerca d’un nou patrocinador per a la samarreta (CAA) i d’un espònsor que doni nom al nou estadi i a l’Espai Barça (Van Wagner) són nord-americanes.

Pel que fa a les escoles oficials del club, una altra font d’ingressos, el Barça inaugurarà la segona -ja en té una a Florida- diumenge a Charlotte.

El que no va voler revelar Bartomeu és què costarà al Barça l’oficina del club a Nova York -“Ja sabeu que els lloguers en aquesta ciutat no són barats”, va fer broma-, que, físicament, ocupa uns 250 metres quadrats en una zona exclusiva (on es paguen més de 30.000 dòlars de lloguer al mes per un local comercial) i que, de moment, donarà feina a quatre persones: Arno Trabesinger, exdirector de l’agència de màrqueting esportiu WWP, serà el director de l’oficina, mentre que Gerard Guiu assumirà la representació institucional. A més, s’han contractat comercials locals.

Ara mateix, a més del Barça, hi ha tres equips europeus que tenen oficina pròpia als EUA: el Liverpool, propietat del nord-americà John W. Henry, amo també del diari The Boston Globe i els Red Sox de beisbol; el Roma, en mans d’un altre magnat de Boston, James Pallotta, i el Bayern, que després de dos anys a Nova York acaba de tancar un acord de patrocini amb Goodyear per 4,5 milions d’euros a l’any.

La delegació blaugrana, amb Josep Maria Bartomeu al capdavant i Ronaldinho, de nou, com a gran estrella, va ser també a la seu de les Nacions Unides en un acte per commemorar el desè aniversari de l’acord entre el club català i l’Unicef. De cara a un futur immediat, el Barça i l’Unicef uneixen forces per treballar amb nens discapacitats. “Estem molt contents de seguir amb aquesta aliança, tot i que ara l’Unicef sigui a la part del darrere de la samarreta del Barcelona. De fet, ara que anem al darrere se’ns veu més quan els jugadors celebren els gols”, va dir Anthony Lake, president executiu de l’organisme, mig en broma. En l’acte es va presentar un vídeo promocional en què Messi, Busquets i Sergi Roberto disputen una tanda de penals amb els jugadors de l’equip espanyol de futbol de cecs.

El Barça aterra als EEUU per quedar-s’hi

Esports, , , ,

Publicat al diari Ara el 8 de febrer de 2016

El viatge d’una expedició de directius del Barça a Califòrnia en motiu de la Superbowl, disputada diumenge a Sant Clara, ha servit de preàmbul al pròxim aterratge del club blaugrana als EEUU. El Barcelona treballa en l’apertura d’una oficina a Nova York “amb l’objectiu d’incrementar la presència del club en alguns països i territoris prioritaris, no només en l’àmbit comercial, sinó també des del punt de vista institucional”, explica el president, Josep Maria Bartomeu. La idea és gestionar des de Manhattan el posicionament de la marca Barça en tot el continent americà.

Enfeinat encara en la feixuga burocràcia que cal superar per establir-se als EEUU, el club blaugrana confia en què la seva oficina a Nova York estigui operativa en pocs mesos. En principi, funcionarà amb un nucli dur format per tres persones desplaçades des de Catalunya i un equip de professionals nord-americans, especialistes en el mercat local. Arno Trabesinger, ex director de l’agència de Marketing esportiu WWP, serà el Director de l’oficina, mentre que Gerard Guiu, assessor a la presidència amb Sandro Rosell i ara Responsable de Projectes de l’Àrea Social, assumirà la part de representació institucional.

De fet, Trabesinger és un dels directius que ha viatjat aquest cap de setmana a Califòrnia, en una expedició liderada pel vicepresident de Marketing i Mèdia, Manel Arroyo; el Director Comercial del club, Francesco Calvo, i el director d’Sponsoring, Juli Ferrer. Amb motiu de la disputa de la Superbowl, el Barça havia programat trobades amb possibles patrocinadors nord-americans i també, la participació en convencions i conferències que es fan paral·lelament a la final de la NFL (National Football League), l’esdeveniment esportiu amb més audiència als EEUU (més de 100 milions d’espectadors).

D’entrada, a Amèrica, el Barça busca patrocinadors locals o fins i tot, marques interessades en vincular els seu nom al Camp Nou ­–cal recordar que un 40% dels ingressos anuals del club provenen de les activitats comercials del àrea de marketing–. Com Levi’s, que va invertir 220 milions de dòlars el 2013 per donar nom durant 30 anys a l’estadi on s’ha jugat la Superbowl.

Tot i que als EEUU el nostre futbol queda encara lluny d’aquestes xifres, l’interès per aquest esport ha crescut clarament en els últims anys. Al 2006, hi havia en tot el país 44 milions d’aficionats al futbol; 70 milions, al 2014. Al 2010, les marques van gastar 265 milions de dòlars en anuncis durant les transmissions televisives de futbol; 378 milions al 2013, un 45% més. I pel que fa als participants, el futbol és l’esport més practicat al país pels nens i nenes d’entre 6 i 12 anys. I és el segon després del bàsquet entre nanos de 13 a 17 anys.

“Gràcies a la tele i a Internet el futbol és molt més fàcil de seguir que fa uns anys”, argumenta Marc Segarra, co-fundador d’ISL Futbol, una empresa amb seu a Charlotte (Carolina del Nord) que treballa en l’organització de tot tipus d’esdeveniment i experiències relacionades amb l’esport rei a Europa. “Tothom sap qui és Messi i a la gent li agrada jugar i veure futbol. A més a més, amb tota la polèmica que hi ha al voltant del futbol americà i els cops al cap que reben els jugadors, els pares prefereixen que els seus fills juguin a soccer”, afegeix Segarra.

Tres equips europeus tenen oficina als EEUU: el Liverpool, propietat del nord-americà John W. Henry, amo també del diari The Boston Globe i els Red Sox de beisbol. La Roma, en mans d’un altre magnat de Boston, James Pallotta. I el Bayern de Munich, que després de dos anys a Nova York acaba de tancar un acord de patrocini amb Goodyear per 4,5 milions d’euros l’any –el Barça rep dels seus partners Premium, com La Caixa, Damm o Audi uns 3 milions d’euros anuals per marca­–.

La casa de neumàtics buscar obrir mercat a Alemanya, Àustria i Suïssa i per això ha apostat per sumar-se als patrocinadors globals de l’equip bàvar. “Sentíem que havíem d’augmentar ingressos en nous mercats i per això vam venir als EEUU. També els nostres patrocinadors, Audi, Allianz i Adidas estaven interessats en que hi fóssim”, justifica Rudolf Vidal, ex-porter del Munich 1860, i responsable de l’oficina del Bayern a Manhattan. El Manchester City, per la seva banda, ha apostat per tenir un equip propi a la MLS.

 Apertura de noves FCB Escoles

A nivell social, el Barça presumeix de mantenir aliances estratègiques amb UNICEF, amb seu a Nova York, i la Fundació Bill i Melinda Gates, amb seu a Seattle. També col·labora amb projectes a Miami de la Fundación Pies Descalzos. I a Sud-Amèrica i Centre-Amèrica, treballa amb el Banco Interamericano de Desarrollo, la Fundació Rafa Màquez (Mèxic), la Fundació Neymar (Brasil) i les Fundacions d’Edmilson i Leo Messi (Argentina).

A més a més, hi ha sis penyes oficials als EEUU (Nova York, Miami, Chicago, Washington i San Francisco) i una FCB Escola a Florida. En aquesta línia, el club té previst obrir en breu FCB Escola en diversos punts del país.

Més enllà de Florida, cada vegada hi ha més estats on la pràctica del futbol agafa força, com Carolina del Nord, Carolina del Sud, Virgínia, Washington DC, Ohio, Kentucky, Missouri, Indianapolis o Tennessee. En tots, l’empresa ISL hi organitza activitats, la majoria, relacionades amb el Barça.

“Ens definim com una via d’accés del soccer americà al soccer europeu i viceversa”, exposa Marc Segarra. I prossegueix: “Vam començar fent activitats amb el Cornellà, portant nanos d’aquí a entrenar-se allà temporalment, i ara ja organitzem 10 campus en diferents estats i aquest any hem viatjat amb més de 450 nens i nenes a Barcelona per participar en clínics amb l’FCB Escola”. A ISL, nascuda d’un projecte universitari de Marc Segarra i Àlex Isern i finançada per un inversor nord-americà, hi treballen setze persones, la majoria, catalans.

“Crec que ara sí és el moment del futbol als EEUU. Però per fer el gran salt és imprescindible que el seu soccer creixi. Cal que els jugadors nord-americans vegin que es pot viure d’això i també que arribin jugadors joves de fora”, resumeix Segarra.

ISL també col·labora amb l’Agrupació Barça Jugadors, que està formant ex-futbolistes blaugrana per enviar-los als EEUU “a entrenar, fer xerrades d’orientació, transmetre els valors del Barcelona, participar en clínics, conferències, esdeveniments d’empreses”, assegura el president Ramon Alfonseda, que fa pocs dies va viatjar fins a Baltimore per promocionar el projecte en la trobada anual de l’Associació d’entrenadors dels EEUU (NSCAA).

De fet, també Joan Vilà, responsable del departament de metodologia de l’entrenament del club, va viatjar fins a Baltimore per explicar-hi el model Barça. Com Juanjo Rovira, director del MIC, que hi ultimava els detalls de la participació d’equips nord-americans al prestigiós torneig gironí, mentre alguns entrenadors catalans buscaven feina en colleges o acadèmies. Com la ‘DV7 Soccer Academy’ que obrirà pròximament David Villa sota la direcció del tarragoní Josep Gumbau.

 

 

Villa, un culé en Nueva York

Esports, , , , ,

Villa1petit Villa2petit

Publicat a El Periódico el 4 de juny de 2015

Envueltas ambas rodillas con dos aparatosas bolsas de hielo y exhausto tras el empate de su equipo, el New York City Football Club, con el Chicago Fire, a David Villa se le iluminan los ojos al recordar la final de Wembley (2011), la última final de la Liga de Campeones disputada y ganada por el Barcelona (3-1 ante el Manchester United). “Es, sin duda, uno de los momentos más felices de mi carrera”, asegura el asturiano, que entonces vestía la camiseta azulgrana. “Ansiaba desde hacía mucho tiempo disputar una final de la Liga de Campeones. Y en el campo, la superioridad del equipo fue enorme. La sensación entre los jugadores era de una superior inmensa, incluso tras el gol de Rooney, que en otra situación, nos hubiese provocado un poco de miedo”, explica.

Ese día, ante el Manchester United, Villa formó parte de la delantera titular del equipo de Pep Guardiola junto a Leo Messi y Pedro. Y con ellos trenzó el gol del canario y acabó marcando el suyo propio. “El 3-1 que, quizá no fue decisivo, pero que nos dio la tranquilidad de que en un despiste no se fuera todo al traste”, apunta el Guaje.

Cuatro años después, Villa seguirá la final de Berlín desde Nueva York. Animando a los que fueron sus compañeros y a Luis Enrique, su ídolo de infancia y a quien, curiosamente, apenas conoce. “Todo el mundo nos supone amigos, porque yo siempre digo que fue mi referente y ambos somos de Gijón y del Sporting, pero casi no nos conocemos, sólo hemos coincidido en una ocasión y fue no hace mucho, con motivo de un homenaje a Quini”, confiesa.

Desde la distancia, Villa ve “muy fuerte” al Barça de cara a la cita europea. “Con todos los respetos para la Juve, que es un grandísimo equipo y se ha ganado disputar la final por méritos propios, pero si el Barcelona tiene un buen día…”, deja en el aire.

Feliz en Nueva York

Tras superar unos problemas musculares que le impidieron disputar varios partidos, El Guaje anda ahora más contento porque vuelve a jugar. La suya ha sido una apuesta por lo desconocido porque cuando en junio pasado ­–después de ganar la Liga con el Atlético de Madrid, perder la final de la Liga de Campeones y participar de la sorprendente caída de la selección española en el Mundial de Brasil–fichó por el NYCFC, la franquicia no contaba aún con ningún otro futbolista, en las oficinas de la entidad ­apenas trabajaban media docena de empleados, faltaban nueve meses para que el equipo jugara su primer partido y no disponía ni tan siquiera de escudo o logo, tampoco se sabía cómo sería su camiseta.

“Participar en la construcción de un proyecto tan grande como este es muy bonito. Algo que, junto a los primeros trabajadores de la entidad, hemos vivido como si fuéramos una familia. Y estoy muy feliz”, asegura.

El asturiano es la estrella del NYCFC, su primer jugador, el primer goleador de su historia –marcó en el debut del equipo en la pretemporada ante el St Mirren­– y su capitán, responsabilidades que el futbolista asume convencido, tanto en el vestuario como en el césped. “Aquí se ha invertido mucho esfuerzo y dinero, así que sabemos de la exigencia del proyecto”, conviene el Tuilla.

El pasado verano, el Guaje aceptó la oferta de Ferran Soriano, director ejecutivo del Grupo City, y se instaló con su familia en el Upper West Side, en una de las torres Trump que hay al lado del río Hudson. En un rascacielos de vértigo, desde donde por un lado se observa buena parte de Manhattan y, por el otro, la costa de New Jersey.

Con él, se trasladaron a Estados Unidos su mujer y sus hijos, los tres de corta edad; también su agente, Víctor Ortuño; Oscar Pitillas, preparador físico con quien el asturiano coincidió en el Calderón y que ahora trabaja para el City, y, más recientemente, Pablo Álvarez, amigo de Villa desde sus inicios en el Sporting de Gijón, un centrocampista que jugó la temporada pasada en el Langreo (2aB) y que, después de un periodo de prueba, se ha quedado en el equipo newyorquino.

Aún así, los primeros meses en Nueva York fueron “extraños” para David, que, sin todavía compañeros ni competición en juego, se entrenaba “solo o con chavales universitarios” reclutados para ejercitarse al lado del ariete. “Fueron días de entrenar mucho, estudiar inglés y también de disfrutar de la ciudad con la familia”, recuerda el Guaje.

Luego, en octubre, Villa se marchó un tiempo a Melbourne, donde disputó cuatro partidos el con equipo que el grupo City tiene en Australia. “Me vino muy bien, porque echaba de menos competir”, señala ahora.

Superado el periodo de adaptación, la familia del futbolista se siente cada día mejor en su nuevo hogar. La hija mayor del asturiano ya asistía a un colegio bilingüe en Barcelona, y ahora, estudia en un centro privado de alto prestigio.

Sus padres y sus suegros tampoco se perdieron en marzo el debut de David en los Estados Unidos. Y con ellos disfrutó el jugador de sus habituales paseos por Central Park, de algunas compras por la 5ª Avenida y también de las hamburguesas de Joint, un curioso garito al cual se accede por el lujoso hotel Meridien.

A un par de meses de cumplir su primer año en Nueva York, el Guaje, que apenas sabía inglés, cuenta que ya no tiene problemas para comunicarse con sus compañeros de equipo. “Me llevo muy bien con los latinos, como Sebas [Velasquez], que es un trozo de pan, o Javier [Calle], pero también intento salir a cenar con los chicos americanos para practicar el idioma y entender su cultura futbolística. La verdad es que no tengo ninguna vergüenza con el inglés y en cuanto puedo, me lanzo”, añade entre carcajadas. Con quien todavía no se atreve a hablarlo es con la prensa.

En lo futbolístico, el asturiano ambicioso, asegura que ha llegado a la MLS para aportar también su granito de arena en el crecimiento del soccer, que intenta sacar la cabeza entre el beisbol, el fútbol americano y el baloncesto, consideradas disciplinas propias para los locales.

“A nuestro primer partido vinieron 62.000 espectadores y eso no se ve en muchos campos de Primera de la Liga. Más allá del Barcelona y del Madrid, el jugador europeo juega pocas veces ante tanta gente. Y yo también vine por eso, para jugar para esta gente”, conviene el delantero.

En cuanto al equipo, Villa destaca que en la cancha el City “se maneja bien con la pelota”. “Tenemos un medio campo de mucho toque –asegura– y todavía esperamos la llegada de Frank Lampard [su concurso en el Manchester City ha retrasado la incorporación al equipo de Nueva York]. La verdad es que nos sentimos cómodos con la posesión”.

“David es un gran trabajador, un competidor por naturaleza, un ganador y una gran persona”, resume, por su parte, el entrenador Jason Kreis sobre el delantero. A Villa, que firmó el debut perfecto en el Yankee Stadium al marcar en la primera victoria del NYCFC en casa, se le ve esforzarse por ayudar al equipo y agradar al público. De momento, sin Lampard y una defensa tierna la empresa está resultando complicada.

“Por el tipo de competición, al haber playoff, la liga regular te la puedes tomar con cierta tranquilidad. En España puedes fallar menos”, apunta el delantero. Aún así, la lucha del NYCFC para alcanzar el playoff está resultando más complicada de lo que esperaba el asturiano.