FCB

Dòlars per al nou estadi i la samarreta

Publicat al diari Ara el 8 de setembre de 2016

El Barça aterra als Estats Units a la recerca de patrocinadors, espònsors i nous recursos que ajudin el club a arribar als 1.000 milions d’ingressos promesos pel president Bartomeu de cara al 2021. I decidits a posar els peus a Nova York, van estrenar-se amb pompa i estufera: amb l’Empire State il·luminat de blaugrana, un dinar amb empresaris nord-americans a l’exclusiu Club 21, la inauguració de la seu en una de les millors zones de la ciutat per fer negocis -a la cantonada de Park Avenue amb el carrer 46, a prop de l’Estació Central- i un còctel al rooftop del The Roosevelt Hotel amb personalitats, catalans il·lustres exiliats, exfutbolistes (Ronaldinho, Stòitxkov, Raúl, representant de la Lliga als EUA, i Villa, que juga al New York City) i models, coincidint amb la Fashion Week.

Com en un part, el Barça ha trigat nou mesos a inaugurar la seva oficina a Nova York. Al gener Gerard Guiu, antic cap de gabinet de la presidència amb Sandro Rosell i director de projectes de l’àrea social, va aterrar a Manhattan per obrir el camí, i ahir Bartomeu va presentar-la en societat. “Volem acostar-nos als seguidors que tenim als Estats Units, buscar sobre el terreny nous recursos econòmics, fer créixer el nombre d’escoles que hi tenim i crear equips propis de futbol femení i futbol sala per competir en els campionats professionals nord-americans”, va resumir. De fet, les agències a qui el Barça ha confiat la recerca d’un nou patrocinador per a la samarreta (CAA) i d’un espònsor que doni nom al nou estadi i a l’Espai Barça (Van Wagner) són nord-americanes.

Pel que fa a les escoles oficials del club, una altra font d’ingressos, el Barça inaugurarà la segona -ja en té una a Florida- diumenge a Charlotte.

El que no va voler revelar Bartomeu és què costarà al Barça l’oficina del club a Nova York -“Ja sabeu que els lloguers en aquesta ciutat no són barats”, va fer broma-, que, físicament, ocupa uns 250 metres quadrats en una zona exclusiva (on es paguen més de 30.000 dòlars de lloguer al mes per un local comercial) i que, de moment, donarà feina a quatre persones: Arno Trabesinger, exdirector de l’agència de màrqueting esportiu WWP, serà el director de l’oficina, mentre que Gerard Guiu assumirà la representació institucional. A més, s’han contractat comercials locals.

Ara mateix, a més del Barça, hi ha tres equips europeus que tenen oficina pròpia als EUA: el Liverpool, propietat del nord-americà John W. Henry, amo també del diari The Boston Globe i els Red Sox de beisbol; el Roma, en mans d’un altre magnat de Boston, James Pallotta, i el Bayern, que després de dos anys a Nova York acaba de tancar un acord de patrocini amb Goodyear per 4,5 milions d’euros a l’any.

La delegació blaugrana, amb Josep Maria Bartomeu al capdavant i Ronaldinho, de nou, com a gran estrella, va ser també a la seu de les Nacions Unides en un acte per commemorar el desè aniversari de l’acord entre el club català i l’Unicef. De cara a un futur immediat, el Barça i l’Unicef uneixen forces per treballar amb nens discapacitats. “Estem molt contents de seguir amb aquesta aliança, tot i que ara l’Unicef sigui a la part del darrere de la samarreta del Barcelona. De fet, ara que anem al darrere se’ns veu més quan els jugadors celebren els gols”, va dir Anthony Lake, president executiu de l’organisme, mig en broma. En l’acte es va presentar un vídeo promocional en què Messi, Busquets i Sergi Roberto disputen una tanda de penals amb els jugadors de l’equip espanyol de futbol de cecs.

El Barça aterra als EEUU per quedar-s’hi

Publicat al diari Ara el 8 de febrer de 2016

El viatge d’una expedició de directius del Barça a Califòrnia en motiu de la Superbowl, disputada diumenge a Sant Clara, ha servit de preàmbul al pròxim aterratge del club blaugrana als EEUU. El Barcelona treballa en l’apertura d’una oficina a Nova York “amb l’objectiu d’incrementar la presència del club en alguns països i territoris prioritaris, no només en l’àmbit comercial, sinó també des del punt de vista institucional”, explica el president, Josep Maria Bartomeu. La idea és gestionar des de Manhattan el posicionament de la marca Barça en tot el continent americà.

Enfeinat encara en la feixuga burocràcia que cal superar per establir-se als EEUU, el club blaugrana confia en què la seva oficina a Nova York estigui operativa en pocs mesos. En principi, funcionarà amb un nucli dur format per tres persones desplaçades des de Catalunya i un equip de professionals nord-americans, especialistes en el mercat local. Arno Trabesinger, ex director de l’agència de Marketing esportiu WWP, serà el Director de l’oficina, mentre que Gerard Guiu, assessor a la presidència amb Sandro Rosell i ara Responsable de Projectes de l’Àrea Social, assumirà la part de representació institucional.

De fet, Trabesinger és un dels directius que ha viatjat aquest cap de setmana a Califòrnia, en una expedició liderada pel vicepresident de Marketing i Mèdia, Manel Arroyo; el Director Comercial del club, Francesco Calvo, i el director d’Sponsoring, Juli Ferrer. Amb motiu de la disputa de la Superbowl, el Barça havia programat trobades amb possibles patrocinadors nord-americans i també, la participació en convencions i conferències que es fan paral·lelament a la final de la NFL (National Football League), l’esdeveniment esportiu amb més audiència als EEUU (més de 100 milions d’espectadors).

D’entrada, a Amèrica, el Barça busca patrocinadors locals o fins i tot, marques interessades en vincular els seu nom al Camp Nou ­–cal recordar que un 40% dels ingressos anuals del club provenen de les activitats comercials del àrea de marketing–. Com Levi’s, que va invertir 220 milions de dòlars el 2013 per donar nom durant 30 anys a l’estadi on s’ha jugat la Superbowl.

Tot i que als EEUU el nostre futbol queda encara lluny d’aquestes xifres, l’interès per aquest esport ha crescut clarament en els últims anys. Al 2006, hi havia en tot el país 44 milions d’aficionats al futbol; 70 milions, al 2014. Al 2010, les marques van gastar 265 milions de dòlars en anuncis durant les transmissions televisives de futbol; 378 milions al 2013, un 45% més. I pel que fa als participants, el futbol és l’esport més practicat al país pels nens i nenes d’entre 6 i 12 anys. I és el segon després del bàsquet entre nanos de 13 a 17 anys.

“Gràcies a la tele i a Internet el futbol és molt més fàcil de seguir que fa uns anys”, argumenta Marc Segarra, co-fundador d’ISL Futbol, una empresa amb seu a Charlotte (Carolina del Nord) que treballa en l’organització de tot tipus d’esdeveniment i experiències relacionades amb l’esport rei a Europa. “Tothom sap qui és Messi i a la gent li agrada jugar i veure futbol. A més a més, amb tota la polèmica que hi ha al voltant del futbol americà i els cops al cap que reben els jugadors, els pares prefereixen que els seus fills juguin a soccer”, afegeix Segarra.

Tres equips europeus tenen oficina als EEUU: el Liverpool, propietat del nord-americà John W. Henry, amo també del diari The Boston Globe i els Red Sox de beisbol. La Roma, en mans d’un altre magnat de Boston, James Pallotta. I el Bayern de Munich, que després de dos anys a Nova York acaba de tancar un acord de patrocini amb Goodyear per 4,5 milions d’euros l’any –el Barça rep dels seus partners Premium, com La Caixa, Damm o Audi uns 3 milions d’euros anuals per marca­–.

La casa de neumàtics buscar obrir mercat a Alemanya, Àustria i Suïssa i per això ha apostat per sumar-se als patrocinadors globals de l’equip bàvar. “Sentíem que havíem d’augmentar ingressos en nous mercats i per això vam venir als EEUU. També els nostres patrocinadors, Audi, Allianz i Adidas estaven interessats en que hi fóssim”, justifica Rudolf Vidal, ex-porter del Munich 1860, i responsable de l’oficina del Bayern a Manhattan. El Manchester City, per la seva banda, ha apostat per tenir un equip propi a la MLS.

 Apertura de noves FCB Escoles

A nivell social, el Barça presumeix de mantenir aliances estratègiques amb UNICEF, amb seu a Nova York, i la Fundació Bill i Melinda Gates, amb seu a Seattle. També col·labora amb projectes a Miami de la Fundación Pies Descalzos. I a Sud-Amèrica i Centre-Amèrica, treballa amb el Banco Interamericano de Desarrollo, la Fundació Rafa Màquez (Mèxic), la Fundació Neymar (Brasil) i les Fundacions d’Edmilson i Leo Messi (Argentina).

A més a més, hi ha sis penyes oficials als EEUU (Nova York, Miami, Chicago, Washington i San Francisco) i una FCB Escola a Florida. En aquesta línia, el club té previst obrir en breu FCB Escola en diversos punts del país.

Més enllà de Florida, cada vegada hi ha més estats on la pràctica del futbol agafa força, com Carolina del Nord, Carolina del Sud, Virgínia, Washington DC, Ohio, Kentucky, Missouri, Indianapolis o Tennessee. En tots, l’empresa ISL hi organitza activitats, la majoria, relacionades amb el Barça.

“Ens definim com una via d’accés del soccer americà al soccer europeu i viceversa”, exposa Marc Segarra. I prossegueix: “Vam començar fent activitats amb el Cornellà, portant nanos d’aquí a entrenar-se allà temporalment, i ara ja organitzem 10 campus en diferents estats i aquest any hem viatjat amb més de 450 nens i nenes a Barcelona per participar en clínics amb l’FCB Escola”. A ISL, nascuda d’un projecte universitari de Marc Segarra i Àlex Isern i finançada per un inversor nord-americà, hi treballen setze persones, la majoria, catalans.

“Crec que ara sí és el moment del futbol als EEUU. Però per fer el gran salt és imprescindible que el seu soccer creixi. Cal que els jugadors nord-americans vegin que es pot viure d’això i també que arribin jugadors joves de fora”, resumeix Segarra.

ISL també col·labora amb l’Agrupació Barça Jugadors, que està formant ex-futbolistes blaugrana per enviar-los als EEUU “a entrenar, fer xerrades d’orientació, transmetre els valors del Barcelona, participar en clínics, conferències, esdeveniments d’empreses”, assegura el president Ramon Alfonseda, que fa pocs dies va viatjar fins a Baltimore per promocionar el projecte en la trobada anual de l’Associació d’entrenadors dels EEUU (NSCAA).

De fet, també Joan Vilà, responsable del departament de metodologia de l’entrenament del club, va viatjar fins a Baltimore per explicar-hi el model Barça. Com Juanjo Rovira, director del MIC, que hi ultimava els detalls de la participació d’equips nord-americans al prestigiós torneig gironí, mentre alguns entrenadors catalans buscaven feina en colleges o acadèmies. Com la ‘DV7 Soccer Academy’ que obrirà pròximament David Villa sota la direcció del tarragoní Josep Gumbau.