Fotografia

L’art de fotografiar esports

Publicat al diari Ara el 27 de novembre de 2016

Una imatge del jugador de futbol americà Aaron Hernández protegint amb un braç tatuat la pilota i envestint amb el cap un rival evoca el minotaure de Picasso. El salt de Bill Russell i Elgin Baylor en un partit de l’NBA de 1966, els àngels d’El Greco. I una immensa instantània de la pista urbana de volei platja dels Joc Olímpics de Londres, els paisatges venecians de Canaletto. La fotografia esportiva omple les parets del Museu de Brooklyn (Nova York) amb l’exposició Qui fotografia els esports? Una història fotogràfica, de 1843 fins ara. Una exhibició que recull més de 200 imatges “d’extraordinària vàlua cultural, estètica i històrica”, segons la comissària Gail Buckland, i que “tracta els fotògrafs d’esports com els artistes que són”, segons la ressenya del suplement d’art del The New York Times.

Brooklyn acull fins a principis de gener de 2017 la mostra més important de fotografia esportiva que s’ha fet mai, amb els grans noms del sector: Neil Leifer, Walter Loos Jr., Bob Martin, Russ Adams o Rainer Martini i petits tresors de clàssics com Henri Cartier-Bresson, Richard Avedon, Walker Evans, Andy Warhol, Eugene Smith o Annie Leibovitz. I alguna troballa, com les fotos del Tour de França de 1939 de Robert Capa, que va cobrir la cursa en els pocs dies que van passar entre el final de la Guerra Civil Espanyola i l’inici de la Segona Guerra Mundial. Per això, el Barça ha aprofitat els últims dies de la mostra per presentar a Nova York els FCBarcelona Photo Awards, els seus premis de fotografia, amb els quals el club intenta donar-se a conèixer entre la elitista comunitat fotogràfica dels Estats Units.

Mohammed Ali, Babe Ruth, Michael Jordan, Pelé, Mark Spitz, o Serena Williams; Jocs Olímpics, Wimbledon o el Tour; imatges icòniques, com la del primer streaker de la història, Michael O’brien, a qui un policia anglès –el típic bobby– tapa l’entrecuix amb el seu barret després que saltés despullat enmig d’un partit de rugbi entre Anglaterra i França de 1974 (Foto de la Dècada segons la revista People); la de Tonnie Smith i John Carlos amb el puny alçat enfundat en un guant negre, al podi dels 200 metres dels Jocs de Mèxic; les fotos de Berlín ‘36 de la famosa autora de la propaganda nazi Leni Riefenstahl, o una de la tragèdia de Heysel, l’estadi de futbol on, al 1985, van morir 39 aficionats durant un partit entre el Liverpool i la Juventus, comparteixen espai en aquesta exposició.

Dels primers anys, l’exhibició recull, sobre tot, imatges de tenistes –la més antiga, de 1843–, ciclistes, jugadors de golf, alpinistes o pilots de cotxes. I entre les més recents, les més espectaculars són les dels esports de risc.

Ramon Masats i Xavi Torres

 En una mostra de la magnitud d’aquesta, que també inclou l’esport amateur, no hi falta la instantània Seminari (1960), del català Ramon Masats. Aquella fotografia en que un seminarista amb sotana s’estira com Ramallets per evitar un gol d’un company vestit igualment amb la túnica negra. “Tothom em pregunta sempre per aquesta imatge”, convé Masats en diverses entrevistes.

Però a Brooklyn, és un mallorquí, el nadador Xavi Torres, qui atreu especialment l’atenció dels visitants. La càmera de Bob Martin, un dels fotògrafs més reconeguts de la revista Sports Illustrated i, actualment, fotògraf oficial del Comitè Olímpic, ens ensenya el nadador balear capbussant-se durant els Jocs Paralímpics d’Atenes del 2004.

“Estava en una passarel·la sobre la piscina, fixant els reflectors, quan vaig veure que el nadador es treia la pròtesi de cames i la deixava al costat d’una cadira, aleshores em vaig adonar de la qualitat d’aquella imatge. Però jo era a la meitat de la piscina i tot i que vaig córrer tan ràpid com vaig poder per aquelles passarel·les estretes, no vaig arribar-hi a temps. Afortunadament per a mi, els jutges van declarar nul·la la sortida i vaig poder fer la mateixa fotografia segons després”, explica Martin. “Vaig anar als paralímpics pensant que faria un munt de fotos que mostrarien discapacitat i vaig acabar fent un munt de fotos d’esportistes amb capacitats extraordinàries”, conclou l’autor anglès. Amb la imatge de Torres, Bob Martin va guanyar un dels premis World Press photo of the year d’aquell any.

 

El fotoperiodisme entra a l’escola per despertar la curiositats de joves i nens

Publicat a El Diari de l’educació el 21 d’octubre

El col·lectiu Dysturb està de moda. La instal·lació de les seves fotos de gran format al carrer, amb un punt trapella perquè les enganxen sense cap permís administratiu, ha cridat l’atenció de l’agència Magnum, que els ha convidat a explicar el projecte en el II Simposium anual de la seva fundació, celebrat a Nova York el cap de setmana. Interessats també en el públic més jove, Dysturb ha creat un projecte educatiu en col·laboració amb diverses escoles franceses.

“Dysturb és una organització sense ànim de lucre, que neix de la frustració de veure com de difícil és que els gran mitjans publiquin la teva feina. Volem fer el fotoperiodisme accessible a un sector ampli de gent. I fer-ho nosaltres mateixos, enganxant grans fotografies, a escala humana, de la nostra feina al carrer. Creiem que l’street art és encara la millor xarxa social possible”, explica Pierce Terdjman, cofundador d’aquest col·lectiu de fotoperiodistes. “A més a més, amb el nostre projecte educatiu volem despertar la curiositat de nens i joves. Que vegin què passa al seu voltant i que els mestres puguin reforçar els continguts sobre temes socials amb les nostres imatges”, continua.

Així les coses, Dysturb ja ha penjat en diversos centres educatius de França algunes de les seves imatges, que han servit de suport per tractar qüestions del currículum escolar. “Defensem una línia editorial lliure, sense influència comercial. No fem malbé els espais públics on hi enganxem les nostres imatges, perquè ho fem amb una base d’aigua adhesiva. I intentem respectar la sensibilitat del públic més joves, per això les nostres fotos són apropiades per a totes les edats”, resum Terjman. Com amb les fotos al carrer, l’objectiu de Dysturb és expandir el projecte educatiu arreu.