futbol

Entrevista Nélson Semedo, nuevo jugador del FC Barcelona

Publicada en el Diario Sport el 27 de julio de 2017

Desde que fichó por el Barcelona que a Nélson Semedo no hay quien le borre la sonrisa del rostro. Está feliz como un niño con zapatos nuevos. Sufrió en su primeros minutos como jugador blaugrana ante la Juventus, pero aun así su discurso es optimista y seguro. Está encantado de haberse incorporado al nuevo proyecto de Ernesto Valverde. En el Barça, Nelsinho, nombre con el que le conocían antes de fichar por el Benfica, llega con hambre de grandes títulos.

¿Qué tal sus primeros días en el Barcelona?
Muy bien con el equipo. Enseguida notas que el vestuario es como una gran familia. Hay muy buen ambiente. Todos son amigos, todos son solidarios y están ayudándome en estos primeros días.

Un vestuario con Messi y Neymar, ¿es muy distinto a los que usted ha pisado antes?
Son jugadores de otro planeta. Tienen una calidad por encima de la media. En los entrenamientos dan miedo. Esto es un sueño. Todos los jugadores de la tierra tienen el sueño de jugar e un equipo como el Barcelona y yo no soy una excepción.

¿Con quién ha hecho más buenas migas?
Con Marlon, sobre todo, porque habla portugués. Con Neymar también, con Aleñà. En general con todos.

¿Le está costando adaptarse al tipo de entrenamientos?
En el rondo me va bien, aunque a menudo me toca estar en el medio. Pero sí noto diferencias respecto al Benfica. En bastantes cosas. En la posesión del balón, por ejemplo. Y en su velocidad. En el Benfica también queríamos cuidar la posesión de balón, pero aquí en el Barça cómo se hace y lo rápido que se mueve es algo increíble.

¿Le ha dado Valverde alguna consigna táctica ya?
El míster habla con todos en general de lo que quiere a nivel táctico y en los entrenamientos trabajamos para asimilar sus ideas lo antes posible.

En el primer partido vimos jugar al Barcelona con la defensa muy adelantada, ¿le resulta cómodo?
El Benfica, en Portugal, también es un equipo grande, que siempre quiere la posesión del balón y estoy habituado a presionar arriba. Y además, yo soy un jugador que me suelo incorporar bastante hacia la zona ofensiva.

Le gusta subir, vaya.
Sí, me encanta. Aunque ya sé que debo controlar la distancia que dejo a mi espalda, pero me resulta fácil.

Además, es usted muy rápido si hay que corregir…
Sí, soy un futbolista rápido, es algo natural. Pero también quiero decir que sé que primero soy defensa. Sé que tengo que controlar primero esa parte y después, si puedo, atacar.

También destacó en el Benfica por sus centros, habrá visto que en el juego del Barcelona es un recurso que se utiliza poco.
Sí, esa es otra gran diferencia que encontré en el juego respecto a mi anterior equipo. En el Benfica buscábamos siempre que podíamos la línea de fondo y cruzábamos el balón al área para ver quién aparecía. En el Barcelona no funciona así. Aquí ves donde están todos los jugadores y normalmente das el pase en profundidad o atrasado.

Su banda es la derecha, de la que vemos que está partiendo Messi este año. No coincidieron en el primer partido. ¿Se entiende bien con él en estos entrenamientos?
Nos entendemos bien. En los entrenamientos, cuando estamos en el mismo equipo, nos vamos conociendo el uno al otro. Y nos entendemos bien. Sé que con Alves se entendían muy bien.
Lo nuestro solo es cuestión de tiempo.

¿Cuáles son sus referentes en su posición?
Alves es uno de mis referentes, ahora también Aleix Vidal, con quien comparto vestuario aquí. Intento aprender con él lo máximo posible. Mucha gente dice que soy parecido a Alves, porque también soy muy ofensivo. Me gusta ir al ataque porque antes jugaba de centrocampista y tengo esa característica. Pero todos somos diferentes.

¿Qué le contó André Gomes del Barcelona?
La verdad es que hablé poco de esto con él. Me contó que es un equipo muy grande, con un vestuario muy unido. Ya me dijo que eran como una familia y ahora lo he comprobado. También que hay mucha calidad.

¿No le ha contado que mucho jugadores necesitan de un tiempo de adaptación? A él, incluso el Camp Nou le ha
silbado. 

De eso no me dijo nada. Pero yo creo que en los entrenamientos estoy asimilando bien lo que quiere el entrenador y con la ayuda de mis compañeros y del resto del equipo técnico mi adaptación va a ser rápida.

En el Benfica jugó con Grimaldo. ¿Le preguntó a él por el Barça?
Sí, con él también hablé. Me dijo lo mismo que André, que es un gran club y que me iba a ir muy bien. Estaba muy contento por mí.

¿Qué objetivos se marca? ¿La titularidad? ¿Algún título?
Siempre primero los objetivos colectivos, lograr títulos, lo quiero ganar todo. A nivel personal, disfrutar, aprender de mis compañeros y aprender del entrenador. Es evidente que quiero jugar, sí. Pero lo más importante es el colectivo.

¿Ganarlo todo?
Sí, aquí en el Barça tenemos que tener esa ambición, somos un equipo que juega para ganar todas las competiciones. Como decía, mi sueño también es ayudar a mi equipo a ganar la Champions.

Estuvo hace poco en el Camp Nou por primera vez con motivo de su presentación, ¿qué le pareció?
Me dieron muchas ganas de jugar ya allí. Tan grande. Me lo imagino lleno de gente. Brutal.

Claudio Bravo li pispa la Copa a Messi

Publicat al diari Ara el 27 de juny de 2016

La final de Leo Messi l’ha guanyat Claudio Bravo. A la tercera l’Argentina tampoc se n’ha sortit, ha tornat a perdre una final després de caure al Mundial del Brasil amb Alemanya i a la Copa Amèrica de l’any passat contra Xile. Com aleshores, en aquesta ocasió la final del torneig del centenari també ha acabat 0-0 i ‘la roja’ xilena ha tornat a superar l’Argentina en la tanda de penals (4-2), on Messi, ha estat el Messi del Barça i ha enviat el seu llançament a fora. L’Argentina i Xile han errat els primers (Vidal i Messi) i Bravo li ha aturat el quart a Biglia.

“Ningú donava res per nosaltres. És una lliçó per a tothom. S’ha de valorar el que hem fet. Mai hem abaixat els braços”, ha celebrat el porter, amb la veu entretallada, just abans d’aixecar la copa.

Així, Messi, que ha marxat plorós de l’estadi, continua sense poder celebrar un títol gran amb l’’albiceleste’, que ja suma 24 anys de sequera. Xile, per la seva banda, revalida el campionat en l’edició del seu centenari.

“El futbol té aquest tipus de situacions i hem de tirar endavant amb la mateixa dignitat mostrada. Hauríem d’haver guanyat aquesta final”, ha assenyalat en la sala de premsa Tata Martino.

Intensitat, faltes, targetes, expulsions, interrupcions, un Messi massa sol en atac per part argentina i l’errada ja habitual d’Higuaín en un partit important, sol davant la porteria rival. La final ha fet flaire de pocs gols o de penals des de ben aviat.

Cap dels dos adversaris ha respost a les expectatives creades abans del duel tot i que Xile, que ataca i defensa en bloc, ha mostrat més entitat com a equip que l’’albiceleste’. I les dues aficions han acabat patint de valent durant la pròrroga. On Bravo ha tret un cop de cap enverinadíssim del Kun Agüero amb una molt bona estirada.

D’inici, la selecció xilena ha sortit a mossegar, a evitar que l’Argentina passés de la zona de tres quarts. Ha reforçat Pizzi la banda de Messi amb dos laterals, Isla i Fuenzalida, com en la lliga solen fer entrenadors com Unai Emery.

Però en la primera ocasió que Messi ha encarat Marcelo Díaz li ha fet una falta de targeta groga. El 10 ha fet sortir de polleguera el migcampista del Celta, que en el següent un contra un l’ha tornat a obstaculitzar i l’àrbitre brasiler Héber Lopes l’ha expulsat (min 30).

Lopes, ansiós de protagonisme, a més d’expulsar Díaz ha amonestat amb targetes Vidal i Mascherano per una picabaralla; Messi, perquè ha entès que fingia una falta dins l’àrea, i ha fet fora també el lateral de l’Argentina Marcos Rojo (min 44) per una falta sobre Arturo Vidal en el primer temps. Després, ha seguit ensenyant grogues: a Baesajur, Aranguiz, de Xile. I a Kranevitter, de l’Argentina.

Millor els de Pizzi pel que fa al joc, però les ocasions les ha tingut l’equip de Tata Martino. La més clara, d’Higuaín (min 17), a qui Medel li regala la pilota a la frontal del àrea pròpia, deixant-lo sol davant Claudio Bravo. Higuaín ha creuat massa el xut, que ha sortit fora, fregant el pal.

En el segon temps, l’Argentina ha tornat a perdre la pilota. Messi ha trigat 20 minuts a encarar un rival. I l’’albiceleste’ ha abandonat completament la seva estrella, exposada a totes les faltes, que només ha trobat el suport puntual de Banega. La sortida d’Agüero (min 73), que ha fallat una molt bona ocasió enviant la pilota als núvols, tampoc ha ajudat Messi.

En la pròrroga, amb molts jugadors esgotats, tothom contenia la respiració buscant una errada rival. Vargas no ha pogut culminar una bona contra de Xile. I Bravo ha tret un cop de cap enverinadíssim d’Agüero.

Ja als penals, Romero ha aturat el primer de Xile, a Arturo Vidal. I Messi, tot seguit, ha enviat cel enllà el seu llançament des dels onze metres. Castillo, Aránguiz i Beausejour han marcat per Xile. I Mascherano i Agüero, per l’Argentina. Bravo li ha aturat el quart a Biglia i Silva ha marcat per Xile el definitiu.

La segona Copa Amèrica consecutiva per a Xile, el primer gran títol de Juan Antonio Pizzi com a entrenador, significa la quarta decepció en una final amb l’Argentina de Messi que ni als Estats Units, on l’adoren, s’ha pogut redimir.

Messi assumeix galons per guayar el seu primer gran títol amb l’Argentina

Publicat al diari Ara el 25 de juny de 2016

Explica la mare de Leo Messi que quan el futbolista era petit ningú volia jugar a cartes amb ell perquè no sabia perdre: “O feia trampes o tirava la baralla quan veia que no podia guanyar”, recorda. Amb la maduresa, Messi continua digerint malament les derrotes. Així que costa poc d’imaginar com afronta la final de la Copa Amèrica Centenari després de perdre les dues últimes que ha disputat amb Argentina. Acusat fa pocs dies per Maradona de no tenir fusta de líder, en aquesta ocasió, l’estrella blaugrana ha decidit assumir galons i responsabilitats dins i fora del camp. “Hem d’aprofitar aquesta oportunitat i agafar la copa com sigui”, ha assenyalat en les hores prèvies al duel contra Xile.

I és que Argentina no venç un campionat gran des de 1993. En l’últim Mundial i l’última Copa Amèrica va arribar a la final, però va ser incapaç d’aconseguir el títol. Ara, torna a jugar-se aquest torneig amb Xile, com en la passada edició, en què el partit va acabar 0 a 0 i els xilens es van imposar als penals.

“Veig un equip consolidat i molt seriós, que no deixa respirar al rival, que se sap ajuntar i defensar si fa falta”, ha destacat de l’albiceleste Messi. “En aquest últim any hem crescut molt. I arribem molt bé a aquesta final”, ha afegit.

Només ha faltat als jugadors que la seva Federació, l’AFA, immersa en una greu crisi institucional, estigués a l’alçada. “M’hauria agradat que fos el que ja és la selecció, el que una potència mundial necessita. S’ha de canviar, pels que venen pel darrera”, ha lamentat Messi, després de mostrat públicament el seu enuig amb la federació per l’organització dels viatges durant el torneig.

Amb el blaugrana fresc –no va jugar un partit sencer fins la tercera jornada per problemes físics–, Martino confiava també en tenir al cent per cent a Di Maria, que s’ha ressentit d’una lesió muscular i no podrà formar finalment en l’onze. Tampoc jugaran contra Xile Lavezzi, a qui han operat de la luxació que es va fer fa quatre dies al colze, ni Arturo Fernández.

Els xilens, per la seva banda, arriben a la final pletòrics: després d’haver superat als quarts a Mèxic (7 a 0) i a les semifinals a Colòmbia (2-0). Pizzi recupera a Marcelo Díaz i Arturo Vidal, dos pilar de La Roja. L’objectiu dels xilens: tenir la pilota i lligar en curt Messi quan toqui defensar.

Els dos equips ja van enfrontar-se en el seu debut d’aquesta Copa Amèrica amb victòria per Argentina (sense Messi) per 2-1. “La final serà una altra història”, adverteix Vidal. Claudio Bravo haurà d’evitar els gols de Messi sense la col·laboració de Mascherano.

 

 

Argentina i Xile repeteixen final de la Copa Amèrica

Publicat al diari ARA el 23 de juny de 2016

Xile jugarà la final de la Copa Amèrica Centenari després de guanyar a Colòmbia (2-0) en semifinals en un dels partits més llargs de la història. Aigua, trons i llamps, sobre tot llamps, han obligat a perllongar el descans durant dues hores i mitja. L’aturada ha marcat el duel, i reprès l’enfrontament, ja no s’han vist més gols, més enllà dels dos aconseguits pels xilens en els 10 primers minuts del partit.

Superada Colòmbia, l’equip de Juan Antonio Pizzi repetirà final de Copa Amèrica diumenge contra Argentina, com l’any passat. “Hem arribat al torneig amb humilitat, però amb ganes de revalidar el títol aconseguit”, ha assenyalat el porter després del partit el xilè Claudio Bravo. Molt malament durant la primera fase del campionat, el jugador blaugrana ha evitat avui que Colòmbia convertís en gol un parell o tres d’ocasions clares.

“Tenim un grup guanyador, que creu que guanyarà tot els partits que juga. Aquesta és la clau”, ha celebrat Pizzi, que també ha destacat l’actuació de Bravo.

I és que Xile ha tornat a sortit al camp amb la cinquena marxa posada i en un tres i no res, atacant amb molt de perill per les bandes amb Alexis Sánchez i Fuenzalida, ha sumat dos gols. El primer, després d’un mal rebuig amb el cap de Cuadrado que ha deixat la pilota franca perquè marquès el jugador del Bayer Leverkussen Aranguiz.

El segon, ha estat el paradigma del joc directe de Xile. Servei de porteria llarg de Bravo cap a Alexis, que ha rebut la pilota en l’àrea gran del rival. El davanter de l’Arsenal ha fet un canvi de direcció sec, que ha deixat clavat Arias, i ha provat el xut. La pilota ha tocat el pal i Ospina no l’ha pogut blocar; el rebuig l’ha aprofitat sense cap problema Fuenzalida.

A partir d’aquí, Colòmbia ha començat a pressionar en atac i a crear perill. Cuadrado, James i Roger Martínez han rondat sense èxit la porteria xilena on Bravo ha avortat les millors ocasions dels cafeters. El porter blaugrana ha desviat un xut de Roger Martínez; ha rebutjat una forta rematada llunyana de Carlos Sánchez, ha desviat la centrada següent de Cuadrado, i ha enviat a córner un xut perillós d’Arias.

Colòmbia hauria signat aleshores no fer mitja part. Però s’ha torbat que els 15 minuts habituals de descans s’han convertit a Chicago en gairebé tres hores. L’organització ha esgrimit perill per a aficionats i jugadors per suspendre el partit durant tota aquesta estona. El públic s’ha refugiat en la part interior de l’estadi i els jugadors, als vestidors. Un situació ben estranya.

Quan la tempesta ha amainat i els operaris han tret del terreny de joc tot l’aigua que han pogut, els equips han tornat al camp per escalfar-se fins que l’àrbitre ha fet començar el segon temps.

D’inici, ha semblat que a Chicago es jugués un partit nou. Un partit de només 45, amb una gespa xopa que ha fet molt més difícil controlar la pilota i amb el marcador favorable a Xile per 2-0.

El joc s’ha tornat més imprecís per culpa de l’aigua. Xile s’ha ajustat millor en defensa i Colòmbia, que s’ha quedat amb 10 per l’expulsió de Sánchez (m. 58), ha seguit buscant la porteria de Bravo amb un James més actiu i amb l’entrada al camp de Bacca. Tot i això, l’ocasió més clara l’ha salvada el porter dels cafeters Ospina, desviant un cop de cap de Pulgar a fora.

“Sabíem que amb el resultat a favor, el descans tan llarg i el camp com estava, en la segona part havíem de controlar més el joc, per això hem reforçat defensivament la seva banda esquerra d’atac i això ens ha donat solidesa”, ha analitzat Pizzi, que ha conclòs: “Arribem a la final en bona forma, forts”. A l’espera, l’Argentina de Messi.

 

 

 

Final, rècord i obra d’art de Messi

Publicar a l’Ara el 17 de juny de 2016

Amb Messi ja no hi ha faltes per a dretans o esquerrans. La seva qualitat, visió i confiança el permeten imaginar i executar cops francs impensables per a la resta. Faltes com la que aquesta matinada ha marcat amb la selecció argentina en les semifinals de la Copa Amèrica. Un gol extraordinari, d’aquells que no es poden perdre. El segon gol de l’albiceleste, que ha avassallat als Estats Units (4-0) i s’ha classificat per a la final del torneig. La tercera final consecutiva que disputen els argentins en els últims anys.

“Ens mereixíem ser a la final i ens mereixem guanyar-la”, ha declarat Messi. Molt content, tot just acabar el partit.

Argentina no ha donat cap opció als amfitrions. Amb una sortida fulgurant, ha espantat els nord-americans i ha dominat el partit durant els 90 minuts. Assistit per Messi, Lavezzi ha obert el marcador. I a la mitja hora de joc, ha arribat el gol de falta del jugador del Barça.

Una falta més propícia per a un dretà, però Messi l’ha enroscada, picant-la amb l’interior del seu peu esquerre, dibuixant una trajectòria impensable cap al pal del porter, que havia fet mitja passa cap a l’altra banda i no ha arribat a aturar el xut.

I és que, posats a superar a Batistuta com a màxim golejador de la història d’Argentina, Messi ha decidit fer-ho amb un golàs. “Estic feliç també pel rècord, i agraït als meus companys, tot és gràcies a ells”, ha afegit el 10. “Està molt bé que el millor jugador del món sigui també el màxim jugador d’Argentina”, ha celebrat el seleccionador Tata Martino.

Els dos últims gols del combinat sud-americà els ha fet Gonzalo Higuaín. El primer (m. 51), en una contra. Un gol semblant al que va fer en els quarts contra Veneçuela, amb una bona desmarcada, assistit en aquesta ocasió per Lavezzi. El segon (m. 87), després de la pressió argentina en camp rival i una molt bona passada de Messi.

“No hem donat opcions al rival; hem estat sòlids, generosos en la recuperació, precisos i dinàmics i hem elaborat bé. Per tot això que estem molt contents de l’actuació de l’equip”, ha explicat Martino. I ha conclòs: “Guanyar la final passa per aproximar el nostre nivell al d’aquest partit”.

Així les coses, la Copa Amèrica Centenari tindrà final sud-americana. La pròxima matinada, Xile i Colòmbia es juguen ser a Nova York per lluitar pel títol.

“Simplement, hem jugat amb un rival molt millor que nosaltres”, ha resumit el seleccionador dels EUA, Jürgen Klinsmann.

De cara a la final, veurem si Argentina pot comptar amb Augusto Fernández i Marcos Rojo, amb problemes musculars. Lavezzi, que ha patit un trompada espectacular després d’entrebancar-se amb una tanca publicitària i caure d’esquena, s’ha trencat el colze i l’hauran d’operar.

Abans del partit d’Argentina, alguns periodistes somreien recordant l’errada del compte de Twitter del diari USA Today que confonia el nom de Messi i enlloc d’anomenar-lo Lionel el va batejar dilluns com a Leonardo. Pensaven en Da Vinci? Una piulada premonitòria.

 

Messi, “the little maestro”

Publicata al diari  Ara el 16 de juny de 2016

Volien veure Leo Messi en directe i n’han quedat enlluernats. Aficionats, periodistes, companys i rivals del futbolista argentí en la Copa Amèrica Centenari repeteixen aquests dies els elogis que el davanter del Barça ha acumulat en els últims anys a Europa. Brillant, màgic, extraordinari, magnífic… “The little maestro”, l’anomenava ahir el USA Today. Acostumats a destacar les individualitats, fins i tot en els esports d’equip, els nord-americans n’han tingut prou amb veure’l un parell de partits per caure rendits als seus encants futbolístics.

Reconegut entre els 10 esportistes més populars dels país, la seva aparició en la llista que publica periòdicament la cadena de televisió ESPN, va fer que molts mitjans locals repetissin titulars fa només uns mesos: “Amèrica estima Messi2, coincidien. Fins i tot Barack Obama comentava en un viatge recent a l’Argentina que les seves filles, després de saludar el Papa Francesc, volien conèixer “l’altre argentí il·lustre”.

Habituat a la pressió, en aquesta Copa Amèrica, al davanter se’l veu més distès que en altres ocasiones que ha jugat amb la seva selecció. Igualat el rècord de Batistuta com a màxim golejador de la història de l’albiceleste, a Messi sembla que tant li fa superar-lo perquè el seu primer objectiu és guanyar el torneig. I és que des que es va incorporar a la selecció absoluta, Argentina ha disputat cinc finals (tres de la Copa Amèrica, una de la Confederacions i un Mundial) i les ha perdudes totes.

En aquesta ocasió, fins arribar a les semifinals, el jugador blaugrana, comparat amb la diva Beyoncé pel New York Times, s’ha perdut el debut contra Xile per lesió, va jugar mitja hora contra Panamà, mitja part davant Bolívia i tot el partit de quarts amb Veneçuela. En total, ha fet quatre gols i li han donat dues vegades el trofeu com a millor jugador del partit, un reconeixement que pels fans dels EUA és gairebé tan transcendent com fer tres dianes. “Messi és un monstre”, resumia Hernán Darío Gómez, entrenador de Panamà, després de rebre’n un hat-trick.

“Ara ja no n’hi ha prou amb arribar a la final”, reconeixia el blaugrana a la revista Sports Illustrated, que li va dedicar la seva portada abans que comencés el torneig.

Però ni als EUA, Messi ha pogut evitar les comparacions amb Cristiano Ronaldo. “No necessitem parlar d’Argentina i fer-la més gran del que és. Fa dos anys vam jugar contra Ronaldo i vam fer un gran partit. Al minut 96 guanyàvem 2-1. Hem arribat molt lluny i tenim fam, tot i que entenem que tindrem un gran rival al davant”, ha declarat el seleccionador nord-americà Jürgen Klinsmann, recordant el partit entre el seu equip i Portugal al Mundial de 2014. Finalment, els lusos van empatar el duel en el temps afegit.

I és que la els EUA, és el rival de l’albiceleste a una de les semifinals, que es disputa la pròxima matinada. Davant Argentina, la selecció amfitriona no podrà comptar amb tres jugadors importants: Alejandro Bedoya, Bobby Wood i Jermaine Jones, sancionats. Però sí amb la seva gran estrella Clint Dempsey, exjugador del Fulham i el Tottenham.

Dempsey, com Messi és el preferit dels aficionats dels EUA. I també com Messi, celebra els seus gols –n’ha fet tres en aquesta Copa Amèrica– assenyalant el cel amb els dits, dedicant els seus triomfs a la seva germana, que va morir quan només tenia 16 anys.

“El meu ídol sempre ha estat Maradona”, reconeix el davanter texà. “Però ara el millor jugador del món és Leo Messi”, admet. Un ianqui més en la llista d’admiradors del davanter del Barça.

Embolic a Río

Publicat al diari Ara el 12 de juny de 2016

Quan només falta un mes i mig per a la celebració dels Jocs Olímpics a Rio de Janeiro, la selecció brasilera de futbol canvia d’entrenador. El president de la Federació carioca (CBF), Marco Polo del Nero, ha destituït Dunga després de l’eliminació del Brasil de la Copa Amèrica Centenari en la primera fase del torneig. De res ha servit que en el partit decisiu del campionat, Perú els guanyés amb un gol amb la mà que l’àrbitre va donar per bo perjudicant la canarinha; tampoc que Dunga demanés “paciència” en el que va qualificar com un “període de transició”, ni tan sols, que el Brasil hagi jugat als EUA sense Neymar, la seva estrella principal.

Tot apunta ara que l’entrenador del Cotinthians Tité ocuparà la banqueta de la seleçao, a pesar de què la seva incorporació s’ajornarà fins a després dels Jocs –la CBF ha anunciat que el seleccionador sub-20 Rogério Micale es farà càrrec de l’equip olímpic–.

Amb un bon cartell al seu país –el 2012 va guanyar la Copa Libertadores i el Mundial de Clubs amb el Timao, com es coneix el club paulista–, Tité sempre havia tingut fama d’entrenador conservador, més amoïnat per evitar els gols que per fer-los. Recentment, però, la seva percepció, expliquen, ha canviat.

Gràcies a l’any sabàtic (2014) que va passar viatjant per veure futbol i compartir experiències amb entrenadors com Carlo Ancelotti, al Madrid; Arsene Wenger, a l’Arsenal, i Carlos Bianchi a Boca Juniors, Tité va començar a treballar conceptes més ofensius amb els seus equips: “Ell sempre s’havia caracteritzar per treballar molt bé la defensa, però ara, insisteix també en la pressió alta, en crear situacions de superioritat amb la pilota, atacar amb triangulacions, moure l’esfèrica ràpid a través de la passada…”, explica Fabio Santos que l’ha tingut d’entrenador abans i després de 2014.

Passa també que amb la seva aparició de nou a les travesses sobre qui serà el nou seleccionador del Brasil ­–ja va sonar per substituir Luis Felipe Scolari després del Mundial­–, a Tité se li recorden declaracions queixant-se del joc de Neymar: “Perdre o guanyar forma part del joc. Simular faltes no. Neymar és un mal exemple per als nens que estan creixent, com el meu fill”, va denunciar sobre l’aleshores jugador del Santos.

Li agradi o no, Tité haurà de confiar en el davanter del Barça si vol millorar el joc i resultats de la selecció del Brasil. Consumada l’eliminació de la Copa Amèrica en la fase de grups –la verdeamarelha no quedava fora dels quarts en aquest torneig des de 1987– i amb la classificació pel pròxim Mundial complicada –és sisena en el grup sud-americà on només es classifiquen quatre equips directament i el cinquè s’ho juga en una repesca–, la pressió sobre el jugador blaugrana és gran. Tot i això, sembla que a Neymar res l’afecta.

Dunga va decidir deixar descansar l’estrella al juny i alliberar-lo de la Copa Amèrica, perquè jugués els Jocs. I el futbolista s’ha dedicat a voltar pels EUA, de costa a costa, per acabar el seu viatge amb una gran festa a Las Vegas, justament, el dia que el Brasil perdia amb Perú i quedava fora del torneig del centenari.

Les crítiques a Neymar pel que es va entendre com una falta de compromís amb la seva selecció no es van fer esperar al seu país i el jugador va respondre a través de les xarxes socials engegant els crítics “a la merda”. Ahir, acabat d’aterrar al Brasil, el davanter va demanar perdó per haver-se “excedit” amb el seu comentari. El futbol carioca viu en un bon embolic.

 

L’absurda enrabiada de Luis Suárez

Publicat al diari Ara el 10 de juny de 2016

La imatge de Luis Suárez encarant-se al delegat de l’Uruguai i colpejant, visiblement enfadat, el vidre de la banqueta charrúa en el tram final del partit de la seva selecció davant Veneçuela ha fet en poques hores la volta al món. El davanter, lesionat, volia jugar els últims deu minuts del partit. La derrota d’Uruguai els deixava fora de la Copa Amèrica, a falta d’una jornada per acabar la fase de grup. I a Suárez li bullia la sang. No era conscient aleshores, que Óscar Tabárez no tenia cap intenció de fer-lo jugar. Suárez no constava ni en l’acta del partit entre els substituts, a pesar d’haver seguit el duel des de la banqueta i d’haver-se escalfat amb els suplents.

Quedava mitja hora perquè acabés el partit quan el golejador blaugrana va començar a embenar-se els turmells, es va calçar les botes i va decidir escalfar-se amb els seus companys darrera d’una de les porteries de l’estadi de Filadèlfia.

A falta només d’un canvi, cap al minut 80, Suárez va fer un parell d’esprints, va mirar a la banqueta i va observar, perplex, com Tabárez cridava Matías Corujo pel tercer canvi. Nerviós i molt enfadat, l’ariet va demanar explicacions, gesticulant ostensiblement, al delegat de l’Uruguai. Aleshores, es va asseure a la banqueta, va fer-ne un cop de puny, desesperat, al vidre i es va treure el peto dels suplents i el va tirar a terra.

“Segons el reglament de la Copa Amèrica, es pot inscriure en l’acta d’un partit jugadors titulars, suplents i lesionats”, explica German Sferra, oficial de premsa del torneig. “Els lesionats, que és com Uruguai ha inscrit avui a Luis Suárez, poden estar a la banqueta, escalfar-se, haver de passar el control de dopatge i veure targetes, però no poden jugar”, prossegueix Sferra. I conclou: “Així que Luis Suárez no podia jugar davant Veneçuela”.

Tabárez, amoïnat per la inesperada eliminació d’Uruguai d’aquest campionat, no va voler aclarir si Suárez sabia que no estava inscrit com a suplent. “Li hem donat el dia lliure. Ell no està per jugar, no és cosa de l’entrenador, és un assumpte de metges, no està per jugar”, ha repetit el tècnic.

I, qüestionat per l’enuig del davanter, ha afegit: “M’és igual que s’enfadi, tot i que a mi no em consta, perquè ell no me n’ha dit res. Però avui fa 18 dies que va tenir una lesió muscular molt important i volem a Suárez quan estigui bé. Si pot ser, per a l’eliminatòria pel mundial”.

Després de passar per la dutxa, Suárez encara estava enfadat i no va voler aclarir la situació.

“Volia jugar, però no estava a punt. En seu cap només pensava en jugar, en ajudar l’equip, però corria un risc molt gran si ho feia i en aquest moment, cal pensar en la seva salut. A més a més, les eliminatòries estan molt a prop i el millor per a ell i per a l’Uruguai és cuidar-lo. Més enllà de les seves ganes i el seu ímpetu per ajudar “, ha coincidit el capità Diego Godín.

Així les coses, i tot i que encari quedi un partit de la fase de grups a la Copa Amèrica, amb l’Uruguai eliminada, Luis Suárez ja pot començar vacances.

 

 

 

Luis Suárez, el goleiro d’Uruguai

Publicat al diari Ara el 9 e juny de 2016

Com que encara no pot xutar amb força, Luis Suárez prefereix posar-se els guants i fer de porter en els partidets que munten els seus companys de la selecció uruguaiana en les hores prèvies a un nou duel amb la celeste en la Copa Amèrica. El golejador blaugrana continua concentrat amb els ‘charrúa’ als Estats Units, sense poder jugar, recuperant-se de la lesió muscular que va patir en la final de Copa.

Una punxada a la part posterior de la cuixa que manté el pitxitxi inquiet. “Ell voldria sortir ja, però sap que no li convé”, apunta Alberto Kesman, el locutor de futbol més popular de l’Uruguai, a la graderia d’un dels camps de la Universitat de Pennsilvània on s’entrena aquests dies l’equip sud-americà. “És més important Luis Suárez com a persona que les nostres necessitats futbolístiques. Està fent rehabilitació, només fa 17 dies que es va lesionar i encara no ha culminat aquest procés. I fins que no l’acabi, no el farem jugar”, sentencia el seleccionador Óscar Tabárez.

La idea inicial de Tabárez, el ‘maestro’, era reservar Suárez fins als quarts. El tècnic no vol tenir cap problema amb el Barcelona. Prefereix que el davanter es reincorpori a la disciplina del club al cent per cent aquest estiu i que pugui jugar al setembre les eliminatòries premundial amb la seva selecció.

Mentrestant, el futbolista posa especial atenció als estiraments quan s’entrena i mira de no forçar la màquina. Per a l’Uruguai aquesta Copa Amèrica no és prioritària, i ningú espera que Luis Suárez aparegui per salvar-la, com va fer en el Mundial del Brasil fa un parell d’anys. Aleshores, el davanter es recuperava d’una operació al genoll i, després que la ‘celeste’ perdés el seu primer partit contra Costa Rica, va forçar per jugar el següent contra Anglaterra. L’ariet va fer dos gols; el de la victòria, a cinc minuts de la fi del partit. I l’Uruguai es va classificar per als vuitens, on Colòmbia els va eliminar amb dues dianes de James Rodríguez.

“L’afició ‘charrúa’ ho entén. A més a més, Luis Suárez al país és un ídol. Pensa que quan arriba a l’aeroport, el recull un cotxe a la mateixa pista d’aterratge perquè no s’hagi de trobar amb els milers de fans que l’esperen. I això de tenir un cotxe a la pista d’aterratge, no l’hi fan ni al president de la República”, explica Kesman mentre somriu.

A Filadèlfia, tant el davanter com Cavani es van quedar a l’autocar mentre la resta dels seus companys, camí de l’entrenament, baixaven del vehicle per fer-se una foto amb la popular estàtua de Rocky, just on es va rodar la mítica escena de Silvester Stallone pujant les escales del museu d’art de la ciutat. “No teníem gairebé temps i Suárez i Cavani van voler evitar que els aclaparessin els turistes”, expliquen fonts de la delegació uruguaiana. Suárez sempre ha preferit els guants de porter abans que els de boxejador. “Si no fos davanter, seria ‘golero’”, explica sovint, referint-se a la paraula que s’utilitza a l’Uruguai per anomenar els porters.

 

 

 

 

 

Com Beyoncé amb faringitis

Publicat al diari Ara el 7 de juny de 2016

Extremadament curosos amb els símbols propis, el nord-americans han vist com els himnes i banderes han estat fins ara el principal maldecap de l’organització de la Copa Amèrica Centenari.

“No ha estat un gran començament. I ni tan sols parlo de l’escassa assistència de públic, dels preus de les entrades o de la baixa qualitat del joc. El torneig ha tingut problemes amb els himnes nacionals”, apuntava avui el periodista Andrew Joseph al USA Today. Després de sentir l’himne de Xile enlloc del d’Uruguai en el duel entre els charrua i Mèxic –l’organització va disculpar-se i va atribuir la pífia a una “errada humana”–, aquesta matinada a Orlando, als marcadors de l’estadi han confós la bandera de Bolívia amb la d’Etiòpia, amb la que comparteix colors, però no l’ordre de les seves franges horitzontals: vermella, groga i verda.

A més a més, la resolució de la FIFA de no reproduir els himnes sencers abans dels partits i establir un temps màxim de reproducció, estàndard per a tots, ha fet que mentre els aficionats i jugadors xilens entonaven les dues últimes estrofes del seu himne sense megafonia, a capella, en la prèvia del Xile-Argentina al Levi’s Stadium de Califòrnia, pels altaveus sonés durant uns segons una cançó de Pitbull, pautada en aquell moment per guió, sense atendre a què passava realment a l’estadi.

“La Federació Xilena havia aprovat la versió reduïda de l’himne que vam posar abans del partit”, ha justificat Neil Buethe, portaveu de la federació dels EUA, organitzadora del torneig.

Messi, a punt pel debut

Pel que fa a l’actualitat esportiva, després de veure la victòria d’Argentina contra Xile (2-1) des de la banqueta, Leo Messi prepara ja el seu debut en aquesta Copa Amèrica pel pròxim 10 de juny, davant Panamà, a Chicago. “Tenim l’expectativa que en quatre dies estarà en condicions de poder jugar. Messi ens fa molt millors. Amb ell, les nostres probabilitats de guanyar la Copa són més gran”, va assegurar Tata Martino, tècnic de l’ albiceleste, molt satisfet per la victòria del seu equip.
Argentina va aprofitar dues errades de Xile, dues pèrdues de pilota al mig camp de Charles Aránguiz, per imposar-se a l’equip de Juan Antonio Pizzi.Primer Banega va robar-li la cartera al jugador del Bayer Leverkusen i va habilitar a Di María en el primer gol argentí. Minuts més tard, es van canviar els rols i Di Maria li va prendre la pilota al migcampista xilè i va facilitar el gol a Banega. Per Xile, va marcar Fuenzalida en el temps afegit.

L’absència de Messi en aquest primer partit d’Argentina també ha suscitat certa polèmica als EUA. Acostumats a destacar les individualitats, fins i tot en els esports d’equips, els nord-americans s’han queixat de la baixa de l’estrella blaugrana. “Imagina que compres entrades per veure un concert de Beyoncé i resulta que pateix faringitis”, comença avui la crònica de l’Argentina-Xile del New York Times.

Per cert, que la selecció local juga aquesta matinada el seu segon partit del torneig contra Costa Rica. En l’altre partit del grup A, Colòmbia s’enfronta a Paraguai.