internacional

El fotoperiodisme entra a l’escola per despertar la curiositats de joves i nens

Educació,

Publicat a El Diari de l’educació el 21 d’octubre

El col·lectiu Dysturb està de moda. La instal·lació de les seves fotos de gran format al carrer, amb un punt trapella perquè les enganxen sense cap permís administratiu, ha cridat l’atenció de l’agència Magnum, que els ha convidat a explicar el projecte en el II Simposium anual de la seva fundació, celebrat a Nova York el cap de setmana. Interessats també en el públic més jove, Dysturb ha creat un projecte educatiu en col·laboració amb diverses escoles franceses.

“Dysturb és una organització sense ànim de lucre, que neix de la frustració de veure com de difícil és que els gran mitjans publiquin la teva feina. Volem fer el fotoperiodisme accessible a un sector ampli de gent. I fer-ho nosaltres mateixos, enganxant grans fotografies, a escala humana, de la nostra feina al carrer. Creiem que l’street art és encara la millor xarxa social possible”, explica Pierce Terdjman, cofundador d’aquest col·lectiu de fotoperiodistes. “A més a més, amb el nostre projecte educatiu volem despertar la curiositat de nens i joves. Que vegin què passa al seu voltant i que els mestres puguin reforçar els continguts sobre temes socials amb les nostres imatges”, continua.

Així les coses, Dysturb ja ha penjat en diversos centres educatius de França algunes de les seves imatges, que han servit de suport per tractar qüestions del currículum escolar. “Defensem una línia editorial lliure, sense influència comercial. No fem malbé els espais públics on hi enganxem les nostres imatges, perquè ho fem amb una base d’aigua adhesiva. I intentem respectar la sensibilitat del públic més joves, per això les nostres fotos són apropiades per a totes les edats”, resum Terjman. Com amb les fotos al carrer, l’objectiu de Dysturb és expandir el projecte educatiu arreu.

 

 

“Quan fan un partit de la selecció per la tele, l’índex de criminalitat a El Salvador decreix”

Esports, , ,

Publicat el 15 d’octubre de 2014 al diari Ara

Dos catalans: Albert Roca, exajudant de Frank Rijkaard al Barça, i Carles Cuadrat, que també va formar equip amb l’holandès a Turquia i l’Aràbia Saudita, entrenen la selecció d’El Salvador des de maig.

“El primer que vaig fer quan em va arribar l’oferta d’entrenar a El Salvador? Un Google. De fet, d’inici, em van venir al cap tres coses, d’El Salvador: la guerra, la violència i l’escàndol per la manipulació de partits per part dels jugadors de la pròpia selecció”, explica, amb cara de circumstàncies, el català Albert Roca. “Tenia alguna altra oferta, però també de llocs conflictius com Ucraïna o Tailàndia. I després de treballar a l’Aràbia Saudita amb Frank Rijkaard, m’atreien algunes qüestions de ser seleccionador”, justifica l’ex-ajudant de l’holandès des de la seva etapa al Barça. “Som d’emocions fortes”, afegeix el seu segon, Carles Cuadrat ,amb qui ha compartit banqueta els últims anys.

Roca i Cuadrat dirigeixen la selecció d’El Salvador: La Selecta des de maig. “Després de l’escàndol de les apostes [amb més de 20 futbolistes implicats i 14 internacionals sancionats de per vida], la federació buscava un entrenador modern, amb formació. Per començar de zero”, apunta Roca. “Havien tirat de noms coneguts a Amèrica del Sud, veterans, i no s’havien atrevit amb Europa”, subratlla Cuadrat.

Fins que fa uns mesos, es van atrevir amb aquests dos col·legues i amics, exfutbolistes i llicenciats tots dos a l’INEFC, que intenten superar les limitacions econòmiques i els greus problemes logístics del país perquè La Selecta torni a treure el cap en les competicions continentals.

“Estem tornant a començar, amb gent jove. La lliga és molt fluixa i a la selecció, només tenim vuit legionarios –que diuen ells–, jugadors que juguen a fora. I cap, en una lliga competitiva. N’hi ha un a l’hongaresa, però juga poc; un a Guatemala, i l’altre, a Costa Rica. I els que estan als EEUU juguen a segona. Tenen ganes de sortir-se’n, però hi ha un falta evident de talent”, detalla el tècnic. “Ho compararia amb l’època en què jo jugava a Tercera, fa 30 anys”, afegeix Cuadrat.

La falta de camps en condicions els dificulta molt la feina , tot i que celebren el quart lloc aconseguit a la Copa Centroamericana, torneig pel qual un fill de Juan Carlos Unzué els va fer d’analista.

“El Govern ha de considerar que el tema esportiu és cabdal per solucionar el problema més important d’El Salvador: la violència juvenil. Pensa que, quan fan un partit de la selecció per la tele, l’índex de mortalitat del país [entre 10 i 12 crims al dia] decreix”, explica Roca. I confessa: “Se’t posen els pèls de punta. Dimensiona la teva responsabilitat, més enllà del càrrec esportiu”.

Amb molta feina per fer, Roca i Cuadrat només esperen que els dirigents federatius tinguin paciència. “Hem signat per quatre anys. Volen arribar al Mundial del 2018, però per a un país que fa cinc mesos va perdre una generació sencera de futbolistes és complicadíssim. Tots confien en què aparegui un Mágico González, que tornin els temps gloriosos. I alguns creuen que passarà de la nit al dia… I no els queda res!”, sospira el tècnic, abans de fer una sessió de vídeo amb els seus homes. “Profe, es la hora”, el reclamen.