NBA

Marc Gasol: “Després d’un any fotut, aquest All Star és especial”

Esports, ,

Publicat al Diari Ara el 16 de febrero de 2017

Fa tot just un any, un dia com avui, Marc Gasol ingressava en la Clínica Campbell de Memphis per ser operat d’una fractura en un osset del peu. Un os petit, en forma de barca, que va impedir-li jugar els Jocs Olímpics i el va mantenir vuit mesos fora de les pistes. El retorn de Gasol, però, ha sigut extraordinari i molts apunten que aquesta està sent, fins i tot, la seva millor temporada a la NBA. El de Sant Boi lidera dins i fora de la pista els Memphis Grizzlies. Diumenge, 364 dies després de passar pel quiròfan, el pivot disputarà el seu tercer All-Star Game (2012, 2015 i 2017). Dilluns, a casa, obrirà una bona ampolla de vi negre que ha guardat especialment per celebrar el primer aniversari de la cirurgia.

Un any després de la lesió, com està?

Bé, molt bé. Estic molt content de com van les coses amb l’equip. I a més a més entrem en la recta final de la temporada i físicament (toco fusta) em trobo molt bé.

Participa altre cop en un All-Star, la seva tercera cita amb els millors de la NBA: ¿que l’hagin triat els entrenadors li fa valorar-ho més?

Després d’un any dur, després d’una lesió que va generar molts dubtes, després d’estar molt fotut, visc aquest All-Star d’una manera especial. I el vull compartir amb la gent que m’ha donat suport tot aquest temps, perquè quan les coses van bé és fàcil tenir tothom a prop, en l’esport i en qualsevol professió, però quan estàs fotut és més difícil. Així que estic molt agraït a tots els que m’han donat suport. I també tinc ganes de representar a Nova Orleans la gent que m’estima i la ciutat del meu equip.

El seu nou entrenador, David Fizdale, li ha demanat aquest any un petit canvi de rol als Grizzlies, sobretot amb més protagonisme en atac i lluny de la pintura. Com s’hi sent?

Aquest és un procés continu, al qual no t’adaptes en tres mesos, ni tan sols en una temporada sencera. S’hi ha de creure i ser consistent. Però per a l’equip el més important és ser molt disciplinat al darrere, això és el que ens fa forts.

Després de destacar els últims anys en defensa, se sent més exigit ara en atac?

Potser sí que  tinc més protagonisme a l’hora d’anotar i també més responsabilitat en alguns llançaments, sobretot en finals de possessió. No tinc cap problema si m’he de jugar jo el tir decisiu.

Fizdale diu que costa convence’l per tirar més, per ser “més egoista”…

S’ha de trobar el punt mitjà. Jo soc un jugador d’equip, baso el meu bàsquet en les lectures del joc, en veure les possibles solucions en cada jugada. Ser egoista va totalment en contra del meu ADN, però sí que ara assumeixo més responsabilitat en determinants moments de l’atac.

Segueix l’actualitat del Barça Lassa?

Esclar. Parlo amb els companys i sé que la situació és dura. No es pot culpar ningú en concret pel que està passant, tothom ha de posar-hi de la seva banda. Quan hi ha un problema, el més fàcil és buscar un culpable, però ara el més honest és que tothom es miri al mirall i cadascú pensi què pot aportar per sortir d’aquesta situació que no agrada a ningú.

Quins motius creu que expliquen aquesta crisi en la secció?

Des de la distància és complicat dir-ho. Puc opinar com a soci, no com a jugador, perquè no seria objectiu. S’ha d’anar amb molt de compte amb les opinions i intentar aportar coses positives. La gent implicada ha de mirar què pot fer per solucionar la situació, no evadir responsabilitats o culpar els altres. Ara els arriba una bona ocasió, la Copa del Rei de Vitòria, en la qual poden sortir reforçats i deixar tot el que ha passat en un segon pla.

La vida americana de Tomas Satoranski

Esports, ,

Article publicat al Diari Ara el 21 de gener de 2017

Al vestidor dels Washington Wizards és fàcil saber qui són els rookies. Només cal fixar-se en les seves motxilles. Sheldon McLellan, que fa gairebé dos metres, porta a l’esquena una bossa de pam per pam de Pepa Pig; Daniel Ochefu, una de color violeta amb trols i nans; Danuel House, una de la Patrulla Canina, i Tomás Satoransky, dels peixos de Pixar, Dorothy i Nemo. És la quintada que els veterans han fet aquesta temporada al nous jugadors de l’equip. “Pensava que l’hauríem de dur només uns mesos, però sembla que això s’allargarà tota el curs”, comenta Satoransky una mica avergonyit. L’exjugador del Barça va complir l’estiu passat el seu somni de jugar a la NBA. Centrat a integrar-se als Wizards, ara mateix el preocupa més adaptar-se a la política de distribució de minuts que pateixen els nouvinguts a la lliga nord-americana -“Avui jugues, ho fas molt bé, i demà no surts ni de la banqueta”, explica- que haver de recórrer els Estats Units amb una motxilla infantil a l’esquena.

Satoransky no havia parlat de la seva sorprenent i inesperada sortida del Barcelona fins ara. Una situació en què, subratlla, mai va sentir “haver actuat a l’esquena de ningú”. “El Barça em va oferir renovar amb un bon contracte de quatre anys. I jo aleshores volia seguir competint allà. El vaig signar, però, deixant la porta oberta a la meva sortida a la NBA. I al cap de pocs mesos, a final de temporada, amb la família i el meu representant vam optar per acceptar l’oferta dels Wizards -recorda-. Va ser difícil, perquè jo al Barça era un jugador important i em sentia molt bé amb els companys i l’afició, però estava en el moment més fort de la meva carrera, i era aleshores quan podia complir el meu somni de jugar a la NBA”.

Des del club blaugrana es va criticar que el txec, que va haver de pagar 1,5 milions d’euros per marxar, no anés de cara i comuniqués personalment la seva decisió als responsables de la secció. “El meu representant va parlar amb Joan Carles Reventós i Rodrigo de la Fuente. I a més a més, ells també van signar l’opció que em permetia marxar a la NBA -afirma-. Tot i que entenc que per a Rodrigo, que era nou al càrrec, va ser difícil”, prossegueix.

La qüestió és que l’home en qui més confiava Satoransky al Barça era Joan Creus, que l’estiu passat va deixar el càrrec. El base gairebé no havia tractat amb Rodrigo de la Fuente i per tant va entendre que la conversa amb el seu representant era suficient. De fet, Satoransky té clar que si torna a Europa voldria fer-ho vestint, de nou, la samarreta del Barça. “No vaig guanyar gaires coses. Així que m’agradaria tornar al Barcelona i guanyar-hi títols”, confessa.

“El Barça no té identitat”

De l’etapa blaugrana va fer bons amics, com Pau Ribas, de qui, recentment, ha rebut visita als EUA.  Van parlar del Barça i de la crisi que travessa l’equip de Georgios Bartzokas, per a la qual Satoransky té una explicació: “Massa canvis de jugadors; el Barça no ha pogut mantenir el grup en els últims anys, i en part també és culpa meva, que vaig marxar del club. El Madrid té identitat, i el Barça, no. I sense això, a l’Eurolliga és molt difícil competir”, conclou.

A Washington, el txec viu ara un moment dolç, amb bons resultats i més protagonisme que a l’inici de curs. Accepta que el seu tècnic, Scott Brooks, el faci jugar més d’escorta que no pas de base, la seva posició natural. “Donar a l’entrenador la possibilitat de posar-me en més posicions em pot garantir més minuts”, admet respecte a la competència en la direcció de joc amb John Walls i Trey Burke.

Nou en la NBA, Satoransky encara no s’ha cansat dels llargs viatges d’aquesta lliga. “M’encanten -diu-, són molt còmodes, pots deixar el cotxe al costat de l’avió, pujar-hi i no amoïnar-te de res”, fa broma.

Però el que realment espera és que l’avió dels Wizards segueixi volant durant els play-off, on confia que arribin els de Washington, encara que aleshores encara hagi de carregar la seva motxilla de peixets.

El periodista de les americanes roba el cor a la NBA

Esports, , ,

Publicat al diari Ara el 14 de juny de 2016

Ni LeBron James, ni Kyrie Irving, ni Tristan Thompson, l’ovació més sentida d’ahir a la nit al pavelló dels Cleveland Cavaliers durant els sisè partit de la final de la NBA va ser per a un periodista: el popular i veterà reporter de la cadena de televisió TNT Craig Sager. Després de 34 anys seguint la NBA, Sager mai havia cobert el play-off final perquè altres emissores en tenien els drets. En aquesta ocasió però, ESPN va oferir el periodista treballar amb ells en el sisè duel entre els Cavaliers i Golden State Warriors. Des de 2014 Sager pateix leucèmia, ara mateix, de mal pronòstic.

I és que feta pública la lluita de Sager contra el càncer, el reporter –molt conegut en el món de la NBA pel seu peculiar enfoc periodístic, per vestir sempre americanes cridaneres i per mantenir conflictes dialèctics amb l’entrenador dels Warriors Gregg Popovic– ha rebut mostres d’admiració i suport de tota la família del bàsquet nord-americà.

De fet, ahir, després del partit, LeBron James concloïa l’entrevista que li feia Sager emocionat: “Com dimonis pot ser que després de més de 30 anys cobrint l’NBA no haguessis fet mai una final, Craig?”, li preguntava somrient. “Estic molt content de veure’t. T’estimem i respectem. Sóc feliç d’haver estat testimoni de la teva feina aquí, davant els nostres fans. Tots t’apreciem”, prosseguia el pivot, mentre el Quicken Loans Arena rugia al crit d”un partit més”.

“Ets una inspiració per a tots nosaltres, per seguir lluitant amb tot allò que fem. La teva mentalitat és contagiosa. Així que Gràcies, Craig”, afegia Stefen Curry fa uns mesos, quan un problema físic posava en dubte la participació de l’estrella en els play-off.

Sager ha intentat durant els anys de malaltia combinar el tractament amb la seva feina als partits de la NBA. El seu bon humor tot i la situació, el seu estil peculiar de fer periodisme i les seves americanes llampants l’han convertit en un personatge entranyable i molt conegut als EEUU.

“No és del tipus de periodista que ofereix dissertacions sobre la defensa o el pick-and-roll”, destaca Lee Jenkins, redactor de la revista Sports Illustrated, que va dedicar una de les seves portades d’abril al reporter televisiu. I continua: “Ell va dormir al costat del cavall Seattle Slew la nit abans que guanyés la Triple Corona el 1977; va treure de la presó Morganna, la famosa espontània que saltava als partits de beisbol de la MLS des de la graderia per fer petons als jugadors, i, el 1993, va trobar Dennis Rodman en un club nocturn, amb una pistola i a punt de suïcidar-se, després que el pivot dels Pistons desaparegués d’una concentració del seu equip”.

Complert el desig d’explicar una final de la NBA, ara Craig Sager somnia en mantenir a ratlla la leucèmia i poder cobrir els Jocs de Rio.

 

 

 

 

 

 

 

 

Jordi Fernández, el ‘coach’ de moda al bàsquet nord-americà

Esports, , ,

Publicat al diari Ara el 15 de març de 2016

El telèfon de Jordi Fernández (Badalona, 1982) treu fum des del dia 2 de març. Immers en la seva setena temporada als EUA, el tècnic català no para de rebre felicitacions des que el seu nom va aparèixer en el títol d’un mail emès pel departament de comunicació de la NBA a Nova York. Fernández ha sigut nomenat millor entrenador del febrer del campionat de filials de la lliga professional, la D-League. El seu equip, el Canton Charge, filial dels Cleveland Cavaliers, ha sumat 10 victòries seguides aquest mes, sense derrotes. I Fernández no se n’amaga, està “molt content”.

Llicenciat per l’INEFC i gran admirador de Zeljko Obradovic i Gregg Popovich, el badaloní dirigeix el Canton Charge des de la temporada passada. Ha sigut l’últim encàrrec dels Cavaliers, on, durant cinc anys, ha tocat gairebé totes les tecles del cos tècnic de l’equip de LeBron James. Mike Brown el va reclutar el 2009, després de veure’l treballar tres estius per a una empresa que fa entrenaments específics per a jugadors professionals a Las Vegas. “I a Cleveland vaig començar des de baix”, explica. “ Hi he fet gairebé de tot: treball de tecnificació amb jugadors, anàlisi en vídeo, scout, preparació de partits… He coincidit amb diferents cossos tècnics, he viatjat amunt i avall amb l’equip i fins i tot m’he assegut a la banqueta durant els partits dels Cavs. I ara, a Canton, amb el filial, ja sóc jo qui pren decisions. Sóc el primer entrenador, tinc el meu cos tècnic i decideixo la filosofia de joc, que ha de concordar amb la del primer equip”, afegeix. I exclama: “És un màster pagat! Hi aprenc molt cada dia i espero el següent repte per seguir creixent”.

Canton, considerada el bressol del futbol americà, és una ciutat d’uns 70.000 habitants 90 quilòmetres al sud de Cleveland. Aquest any, a més dels resultats, Fernández celebra haver passat millor hivern que l’any passat, extremadament fred. Més, fins i tot, que el de Lleida, on va estudiar a l’INEFC i v a entrenar diversos equips de formació després de passar pel Sant Josep, el Montgat o, a LEB, per l’Hospitalet.

L’experiència a la D-League de la NBA té poc a veure amb les vivències passades. “ L’objectiu dels jugadors és fer el salt a Europa o a la NBA al més aviat possible. Els poden reclamar fins i tot a meitat de temporada”, explica. Així que la plantilla, molt jove, canvia del tot d’una temporada a l’altra, cosa que en dificulta la gestió. “A més, tinc alguns nanos que han sigut els millors a l’institut i al college i els costa ser un jugador normal en un equip; però han de passar per aquí per madurar”, diu Fernández. Per exemple, aquest any l’exestrella de Duke Quinn Cook juga al Canton Charge.

De fet, segons la NBA, un 30% dels seus jugadors actuals han passat per la D-League. “És un sistema jove que la NBA vol fer créixer. I ara a nivell de màrqueting i de negoci els comença a anar bé. Fan els partits per la tele, per ESPN. I la NBA també utilitza aquesta lliga com a laboratori de proves d’àrbitres i entrenadors”, destaca.

La relació amb el cos tècnic dels Cavaliers ha sigut sempre fluïda i molt bona. També amb el nou tècnic, Tayron Lue, a qui Jordi Fernández havia entrenat a Las Vegas, quan el Lue jugador es movia entre Sacramento, Dallas i Milwaukee. “El món és un mocador”, assegura el català rient, orgullós, entre altres coses, d’haver treballat amb un dels millors jugadors de la història, LeBron James. “Té molt de talent, però el que més destacaria del LeBron és la capacitat de treball. Es cuida, s’entrena, mira molts partits… És gairebé un entrenador a la pista. El seu impacte en el joc és transcendent més enllà dels punts que faci”, subratlla.

Els Cavaliers tenen l’opció d’allargar el contracte de Fernández un any més, tot i que el badaloní insinua certa il·lusió per tornar a entrenar a Europa, des d’on mai li ha arribat cap oferta en ferm. Els predecessors al capdavant del Canton Charge, Alex Jensen i Steve Hetzel, són ara al cos tècnic dels Utah Jazz i els Charlotte Hornets, respectivament. “El futur? Ja ho veurem”, conclou Fernández mentre li sona un segon mòbil.

Pau Gasol comença bé la temporada, però tem pagar l’esforç de l’Eurobàsquet

Esports, ,

Publicat al Diari Ara el 29 d’octubre de 2015

Sense gairebé vacances entre la final de l’Eurobàsquet i els primers entrenaments amb els Chicago Bulls, Pau Gasol inicia la seva setzena temporada a la NBA al ralentí. “Conec bé com va la cosa: el viatge és llarg i no importa com comença, sinó com acaba. Així que he intentat prendre’m amb calma la pretemporada, no acumular més fatiga, perquè gairebé no he descansat. Vull anar agafant a poc a poc el ritme, les sensacions amb l’equip. No tinc pressa“, va argumentar el pivot de Sant Boi després de la segona victòria del Bulls en el segon partit del curs, a Brooklyn, contra els Nets (100-115).

Al seus 35 anys, Gasol sap, doncs, que si vol ser important a l’equip fins al juny haurà de cuidar-se i dosificar-se. Per això, quan li van preguntar com creu que li respondrà el cos a tanta exigència, va admetre: “És molt possible que durant la temporada tot aquest esforç m’afecti”.

Tot i això, l’ambició de Pau Gasol de cara al nou curs és màxima. “Hem de mostrar la mateixa actitud i energia d’aquest inici durant els cinc mesos i mig que dura la competició regular i, després, al ‘play-off’. Tenim molta confiança”, va assegurar el pivot. I va prosseguir: “La victòria a Brooklyn després d’un partit igualadíssim contra Cleveland (97-95) mostra que estem molt centrats”.

Precisament, la temporada passada, els de Chicago van quedar eliminats de les semifinals de la Conferència Est després de perdre a casa el sisè partit contra els Cavaliers.

Content amb Hoiberg

Respecte al canvi d’entrenador –Fred Hoiberg ha substituït Tom Thibodeau a la banqueta dels Bulls–, el gran dels germans Gasol destaca que l’equip ha guanyat “llibertat en atac” i confia, per altra banda, a “mantenir la defensa de l’any passat”. “Ara els jugadors exteriors tenen llibertat per tirar i penetrar. I això encaixa molt amb les característiques del Derrick [Rose] i el Jimmy [Butler]. Però la clau passa per mantenir la disciplina i l’esperit en defensa, perquè quan les coses no surtin en atac acabem igualment en bon lloc”.

Gasol també va valorar la titularitat de Nicola Mirotic en aquests dos primers partits del curs: “Ara, a la lliga, els ‘quatre’ són més petits, més hàbils, jugadors que poden tirar des de fora, i ell s’adapta bé a aquesta dinàmica. A més a més, com que té bon llançament de tres, crea espais per a la resta”, va concloure.

La NBA no dóna treva als Bulls, que la matinada de dissabte tornen a jugar. Aquesta vegada a Detroit, contra els Pistons.

Pau i Marc Gasol, reis de Nova York durant un segon

Esports, , , , , ,

Publicat al diari Ara el 17 de febrer de 2015

Cantava Frank Sinatra a New York, New York que qui triomfa a la ciutat dels gratacels, pot triomfar en qualsevol altre lloc. Convertida en himne d’aquest All Star 2015 –on li hem sentit desafinar a Víctor Oladipo, jugador d’Orlando Magic, durant el concurs d’esmaixades; versionar a Christina Aguilera, en la prèvia del partit de les estrelles, o entonar a tot el Madison Square Garden, en modalitat karaoke, en la penúltima pausa del duel entre l’Est i l’Oest–, l’himne popularitzat per la veu resumeix les sensacions de Pau i Marc Gasol, que, dilluns a la matinada, a Nova York, van sentir-se, durant un segon, els reis del turó, al cim de l’èxit.

“El salt inicial amb Pau ha estat el meu moment del partit. Un segon. Una fotografia preciosa, emocionant. Un moment feliç”, explicava conclòs el matx Marc Gasol, exultant, mentre repetia somrient en català ­–“espanyol de Barcelona”, per a la cadena de televisió TNT que transmetia l’espectacle–, castellà i anglès que aquest All Star és el primer partit que li ha vist jugar la seva filla Júlia, nascuda fa només cinc mesos.

Tot i l’experiència de Pau, que ja ha disputat cinc All Star, en els prolegòmens del duel es va veure més emocionat al pivot del Bulls que al seu germà petit. “Els sentiments fluïen”, va reconèixer. “Que dos germans, siguin d’on siguin, però crec que sent estrangers, encara té més mèrit, puguin estar aquí, a Nova York, en aquest escenari, fent el salt inicial de l’All Star, és molt, molt especial”.

A la pista, se’ls va veure parlant més que en cap altra enfrontament, “de gaudir, d’intentar adonar-nos què estava passant, de què ens ho havíem de creure, de què allò no era un somni i en despertaríem en qualsevol moment”, va confessar Marc per afegir: “Ha estat increïble, jo segueixo en un núvol”.

A la graderia, els pares, Agustí i Marisa gaudien de l’espectacle al costat del seu fill petit, Adrià, que cada dia s’assembla més a Pau. També hi havia a la graderia la dona i la filla de Marc. I alguns amics de la infància, com l’Andreu, company d’escola del pivot dels Grizzlies. “Em feia molta il·lusió que vingués aquesta gent , que han estat tota la vida al meu costat, en els moments bons, però, sobretot, en els no tan bons. Aquí, per exemple, a Nova York, volia venir tothom, i en els set anys que estic a Memphis, no n’han vingut tants”, comentava Marc, mig en broma, mig seriós.

Potser Pau, que va jugar set temporades a Los Angeles, no se sentia tan aclaparat com el seu germà. “Jo no acostumo a veure celebritats com les que hi havia a la graderia. Mai havia estat, per exemple, al costat del president Clinton, ni havia pogut donar la ma a Bill Russell. Per això estava com un nen petit. Al·lucinant. Això a Memphis, habitualment, no passa”, confessava el de Sant Boi.

De fet, conclòs el duel, Marc tenia moltes més ganes que Pau de parlar-ne, com si, parlant-ne allargués aquell segon “increïble”. A Pau se’l veia més cansat. Esgotat després de tres dies que tant l’NBA com els patrocinadors els ha espremut fins a l’últim segon, fent-los anar a munt i avall, d’un acte solidari a signar pilotes a una botiga. De l’entrenament a un show televisiu. De l’esmorzar a ballar amb un cantant de moda.

Victòria de l’Oest

A nivell esportiu, el partit, per als Gasol no va tenir gaire història. L’oest de Marc va guanyar l’Est de Pau (163-158). El primer va fer 6 punts, va agafar 10 rebots i va donar 2 assistències. Pau: 10, 12 i 2. Tots dos van jugar 25 minuts.

“Ha estat divertit, és un partit interessant sempre de jugar, molt a munt i a vall, que no afavoreix realment el nostre joc, és més de bases, que tenen la pilota Només intentes competir. Crec que això és el que aportem Marc i jo. Intentem fer bon joc”, va assenyalar Pau.

Russell Westbrook, dels Oklahoma City Thunder, MVP del partit, va aconseguir 41 punts i es va quedar a només un d’igualar el rècord anotador en un All Star que Wilt Chamberlain va establi el 1962.

També durant uns minuts van coincidir a la pista els quatre All-Star dels Hawks: Millsap, Teague, Horford i Korver. L’equip d’Atlanta i el seu entrenador Mike Budenholzer estan de moda a l’NBA per practicar un joc col·lectiu que a la lliga nordamericana no s’estila i que enamora crítics i fans.

Tastets de Broadway

Pel que fa a l’espectacle, l’organització va combinar el partit amb petits tastets dels musicals clàssics de Broadway, com Chicago o Mamma Mia. Van cantar músics locals com Christina Aguilera o Nax. I l’espectacle de la mitja part el va protagonitzar Ariana Grande.

Entre les celebrities hi havia, evidentment, les grans llegendes de l’NBA, excepte Michael Jordan, que se’n manté sovint al marge. També actors, models i músics com: Rihanna, Chris Tucker, Ethan Hawke o Beyonce. El més aplaudit, però, va ser l’expresident dels Estats Units, Bill Clinton.

La coincidència del partit de les estrelles amb el show de celebració dels 40 anys del famosíssim programa d’humor Saturday Nigt Live, de la NBC, va fer que els famosos de Nova York es repartissin en dos actes. Però a Nova York a l’All Star, evidentment, no van faltar-hi estrelles.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Marc Gasol: “Una final entre Bulls i Grizzlies seria un somni”

Esports, , ,

Publicat el 18 de gener de 2015 al diari Ara

Fi. En gairebé totes les accepcions de la paraula. Marc Gasol està finíssim. No afluixa el pivot en la seva millor temporada en l’NBA i continua liderant uns Grizzlies –27 victòries, 11 derrotes– que els analistes assenyalen entre els favorits al títol tot i que, a l’inici del curs, no apareixien en les travesses.

Fruit del seu bon moment –20 punts i 8 rebots per partit de mitjana–, el de Sant Boi ocupa ara mateix el lloc de pivot titular en el cinc inicial de la conferència Oest per a l’All Star, a només tres dies que es tanquin les votacions (el 19 s’acaben i el 22 es faran públics els quintets). I, gràcies a un canvi radical d’hàbits alimentaris no només s’ha aprimat considerablement, sinó que, assegura, se sent millor que qualsevol altra temporada a aquestes alçades de l’any.

“Estic content”, afirma. I, qüestionat per la possibilitat que pugui coincidir en el partit de les estrelles amb el seu germà Pau –el pivot més votat fins ara per a l’equip de la Conferència Est–, prossegueix: “És un fet inimaginable fa un temps. I si passa, serà molt maco. Però l’All Star és un premi, no és un objectiu. És molt maco, però no és important. Una final entre Bulls i Grizzlies si seria un somni”.

Marc Gasol, que al 2012 ja va participar en un All Star –“si treus la pilota de fons, ja no la rasques”, bromeja–, confessa que amb Pau “no” parlen d’aquesta fita. Tot i que, si tots dos són finalment al partit, que aquest any se celebra a mitjans de febrer a Nova York, a les graderies del Madison Square Garden hi haurà tota la família gaudint d’un moment històric per a ells i per a l’esport català.

Si que parlen sovint, en canvi, els germans Gasol del rendiment als seus equips en el dia a dia. “A Pau els Bulls li venen com anell al dit”, sentencia Marc Gasol. “Ha guanyat en confiança, es veu que l’equip el necessita i el busca. Sobretot a nivell anotador. Ell a vegades ha sigut més un assistent, un playmaker… Però ara és més un finalitzador i el veig molt a gust, amb un objectiu: guanyar”, continua.

Cap pista sobre el seu futur

Agent lliure a final de temporada, quan acaba el seu contracte amb els Grizzlies –un acord de 58 milions de dòlars per quatre anys que ja el va situar entre els millors pagats de l’NBA el 2011–, al mitjà dels Gasol no li faltaran pretendents.

A Nova York sona el seu nom per a reforçar els Knicks, que no aixequen cap en el primer any del nou projecte que lidera Phil Jackson. “L’estiu queda molt lluny, quan arribi el moment en parlarem. La temporada és massa intensa com per pensar-hi ara” , assenyala el pivot, tirant pilotes fora, quan se’l qüestiona sobre on jugarà l’any que ve.

I, cansat del tema, insisteix: “El Knicks són una franquícia històrica, tot i que ara no passen pel seu millor moment. Estan intentant instaurar un nous sistema, una nova cultura de joc, com nosaltres hem estat fent els últims set anys. Tothom em diu coses de Nova York, però jo mai m’he assegut a parlar amb ells”.

 Canvi d’hàbits alimentaris

Pel que fa al seu gran moment de forma, Marc Gasol té clar que un canvi radical en els seus hàbits alimentaris, després dels reiterats problemes al genoll que va patir la temporada passada, ha resultat clau per a millorar el seu rendiment. El de Sant Boi, molt més prim, explica que, després d’analitzar amb especialistes de l’equip quins aliments processava millor el seu cos, ara: no menja carn, ha eliminat els refrescos de la seva dieta (fins i tot els sense calories), i també alguns làctics. Gasol explica també que pren molt menys gluten (la pasta, per exemple, no la tasta) i que menja, en canvi, productes orgànics, molta fruita, verdura i quinoa enlloc de pasta.

“Crec que aquesta era una faceta que em quedava per a millorar com a esportista. He perdut pes, tot i que aquest no era l’objectiu. L’objectiu era canviar la dieta i convertir en hàbit una alimentació, per a mi, més saludable. A mi, per exemple, no m’anaven bé alguns aliments que, normalment, es consideren bàsics en la dieta d’un esportista”, detalla. I conclou: “Ara, dormo i descanso millor, també regenero més ràpid. En una altra temporada, al gener ja començaria a estar cansat, a notar el ritme de partits, i en canvi, aquest any, em trobo molt bé”.

 

“Els hàbits d’alimentació i salut s’acabaran ensenyant a l’escola”

Educació, , , ,

Article publicat el 4 de desembre de 2014 a El Diari de l’Educació

Amb dos programes consolidats –un a Espanya i l’altre a Colòmbia–, el cardiòleg Valentí Fuster ha decidit expandir el seu projecte d’intervenció escolar per a l’adquisició d’hàbits saludables des de la infància –el programa SI! (Salut Integral)– als Estats Units. Es tracta d’un programa dirigit a nens i nenes de 3 a 16 anys amb un objectiu clar: demostrar que l’adquisició d’hàbits saludables des de la infància redueix els riscs de patir malalties cardiovasculars i millora la qualitat de vida en l’edat adulta.

Concretament, la Fundació del doctor Fuster impulsa, juntament amb la Fundació Gasol, un programa SI! a Harlem (Nova York), dirigit als nens i les seves famílies i que compta amb l’ajuda econòmica de l’American Heart Association. En total, uns 700 nanos podran participar en el projecte, que, en principi, s’estableix pels pròxims quatre anys.

El Programa SI! intervé en quatre nivells: ambient escolar, mestres i professors, famílies i alumnes.

Els nens treballen a l’aula amb diversos materials indicats per a la seva etapa educativa i participen també en la Setmana de la Salut, on es tracten els continguts del programa d’una manera més lúdica.

Es tria un equip dinamitzador al centre, un professor que motiva i assessora la resta de mestres en la implementació del programa i també a l’equip directiu, que, a més a més, rep comunicacions periòdiques de l’equip del Programa SI!

Aquest equip, el del Programa SI!, ha de conscienciar també els docents de la importància de la seva contribució com a formadors en l’adquisició d’hàbits saludables de la població escolar. Per als mestres i dinamitzadors, s’imparteixen cursos de formació, claus en la seva intervenció directa.

Evidentment, també es treballa en la implicació en el programa de les famílies, claus en el canvi de rutines i hàbits en l’entorn de la llar.

“Hem treballat en dos sistemes socioeconòmics diferents. A Espanya, en un sistema socioeconòmic mitjà, i a Colòmbia, més baix, però no tant baix com el que ens hem trobat a Harlem”, explica Fuster. “Però volem provar que també podem tenir impacte sobre la conducta en la salut en una realitat socioeconòmica molt baixa”, prossegueix el cardiòleg. I conclou: “Al final, estem aconseguint certa facilitat per entrar en determinats països a nivell polític, perquè és més econòmic prevenir la malaltia que tractar-la. Els hàbits d’alimentació i salut s’acabaran ensenyant a l’escola”

La Fundació de Fuster treballa des de fa cinc anys a Colòmbia amb un programa SI! que ha implicat més de 25.000 nens. A Catalunya, el programa té presència en 46 escoles i a l’estat espanyol abasta, en total, uns 35.000 infants.

Ara, amb l’acord amb la Fundació dels germans Gasol (tots dos jugadors destacats de l’NBA), miren de donar més visibilitat a la tasca i, sobre tot, de fer-los servir com a exemple tant pels nanos com a per a les famílies.

“¿Marc y yo al All Star? Hacer la cosas bien tendrá su premio”

Esports, , ,

Pau Gasol se siente totalmente recuperado de la lesión muscular que lo apartó hace unas semanas de la cancha. El pívot sitúa a su hermano Marc entre los tres jugadores más en forma de la NBA en este inicio de curso.

Publicat l’1 de desmbre de 2014 al El Periódico de Catalunya.

Superado el mes de competición, aumenta la sensación en Pau Gasol que tomó la mejor decisión fichando por los Bulls el pasado verano .Sólo las bajas han truncado la buena racha de los de Chicago en este inicio de la NBA. “Necesitamos que las lesiones nos respeten un poquito más, el tiempo suficiente para construir más química de equipo, porque nos hará falta de cara a final de temporada. Pero tenemos un grupo de calidad y mucho hambre”, apunta el de Sant Boi. Con los Grizzlies también en racha en la conferencia oeste, los hermanos Gasol son los hombres del momento en la NBA.

“Es maravilloso que los dos estemos a tan gran nivel. Marc ha entrado en una etapa de madurez y todo se le está alineando. El equipo también funciona muy bien y eso ayuda en la confianza. Pero acabamos de comenzar la temporada, ojalá dure todo el año”, señala el pívot de los Bulls sobre el conjunto de Memphis.

De hecho, Pau no duda en nombrar a Marc entre los tres jugadores más en forma del campeonato en el momento. “Quizá estaría entre DeMarcus Cousins [King] y Anthony Davis [Pelicans]. Aunque por el buen juego de los Grizzlies y su balance de récord quizá ahora se hable más de Marc. Y es de justicia. Que se ensalce su nivel y el de todo el equipo”, conviene.

Así las cosas, cuestionado por la posibilidad que ambos hermanos sean seleccionados esta temporada para el All Star, Pau Gasol, sonríe: “Sí, sí. Podría ser. Aún así, ambos sabemos que hay que focalizar en el día y a día y dejar las distracciones a un lado. Que la recompensa llegue, será fruto del trabajo constante. Hay posibilidades. Y ojalá estemos los dos en el All Star. Pero no nos centramos en ese tipo de cosas, ambos somos disciplinados en ese aspecto, sabemos que hacer las cosas bien, tendrá su premio”, justifica.

Promoción de los hábitos saludables entre niños

Pau asegura sentirse de nuevo al cien por cien tras superar una lesión muscular, que, junto a la enésima de la otra estrella de Chicago, Derrick Rose, pasó factura a su equipo. “Derrick es un jugador de un gran talento, a ver si puede tener continuidad. Tenemos muy buena relación. Hable con él antes de firmar por los Bulls y me dijo que estaba a tope y comprometido para lograr ganar el campeonato”, confiesa.

Tras dos temporadas difíciles en Los Angeles, Pau Gasol ha recuperado en Chicago la serenidad que le permite involucrase en proyectos paralelos a su carrera deportiva.  Junto al prestigioso cardiólogo Valentí Fuster, trabaja Gasol en la implantación en Harlem (Nueva York) del programa SI (en marcha ya en España y Colombia), impulsado por la fundación del doctor con el objetivo de promover los hábitos saludables entre niños y jóvenes.

“La figura del deportista es parte fundamental en el programa, por el impacto que puedes tener en los niños, pero sobre todo, en sus padres, jóvenes de entre 20 y 30 años que conocen sobradamente a Pau”, explica el cardiólogo. Fuster y los hermanos Gasol –a través de sus fundaciones– suman esfuerzos para potenciar actividades que reduzcan los principales factores de riesgo de la enfermedad cardiovascular y que afectan a adultos y niños: obesidad, diabetes e hipertensión.

 

“La meva mare només em deixava veure NBA divendres i dissabte”

Esports, , ,

Publicat el 8 de novembre al Diari Ara

Barba completa, un contracte d’estrella –56 milions de dòlars per quatre temporades– i galons a la pista i al vestidor. Ricky Rubio (El Masnou , 1990) fa aquesta temporada un pas endavant als Minnesotta Timberwolves. I el fa segur, confiat, assumint el paper d’un veterà, tot i els seus 24 anys. De moment, mentre les joves promeses dels Wolves maduren, el català intenta fer pinya. Fa uns dies, amb motiu del Madrid-Barça de futbol va convidar l’equip a veure el partit a casa seva. “No li va interessar a ningú”, riu el base, que, a la bossa, amb les bambes, carreteja el llibre El poder del ahora, el mateix que llegia Luis Enrique quan va decidir agafar les regnes de l’equip blaugrana.

 Acaba de signar un gran contracte en un món on totes les xifres són públiques. Nota ja el pes dels 56 milions de dòlars?

Pressió sempre en tens. També en tindria si no hagués firmat, perquè aleshores l’expectativa sobre la meva continuïtat s’hauria allargat fins a finals de temporada. La d’ara és una pressió bona. M’asseguro el futur i ara només m’he de centrar en gaudir i rendir. És un acord molt bo, un contracte que em fa sentir important, m’empeny a exercir com a líder.

 Gaudir. Encara s’ho passa bé jugant a bàsquet?

I tant. És veritat que quan fas un mal partit et capfiques, potser massa. Però en el fons gaudeixo molt.

Sort que el termini acabava a l’octubre. No sé si al desembre, després dels 30 graus sota zero que l’any passat van tenir a Minneapolis, hagués signat…

A l’hivern, a Minnesota cada any hi ha molta neu, però t’adaptes. La ciutat és molt maca. I em sento molt còmode. Jo vinc d’El Masnou, que també és un poble petit, i no m’agraden les ciutats grans. A més a més, el meu dia a dia és partit, partit i partit. I quan venen la família i els amics hi ha coses molt boniques per veure. Natura: hi ha uns llacs preciosos, congelats, és clar. Un centre comercial molt gran. També bons restaurants amb bona carn, encara que a mi m’agrada molt el peix. Però al centre dels EEUU costa trobar-hi peix fresc i bo. I més, si vens d’un lloc de platja.

A Minnesota es reben moltes visites?

Sí, se’n reben. Suposo que no tantes com si jugues a Nova York o Los Angeles. Però això també m’ajuda a estar molt centrat en el que m’ocupa, que és el bàsquet. Així no desconnecto durant la temporada, estic molt focalitzat. Durant la temporada estic pel que he d’estar.

 Que ara, a més a més de jugar, és exercir de líder?

Som un equip molt jove i hi ha molts companys que m’escolten… I em fan cas, que és el més important. Amb l’experiència acumulada, crec que els puc transmetre coneixements que els aniran bé. A mi quan era jove tenir algú així a l’equip que m’aconsellés em va anar molt bé. I ara em toca a mi fer aquest rol.

 A qui escoltava?

A la Penya, a Elmer Bennett i Paco Vázquez. Al Barça, a Jordi Trias i Víctor Sada. I a la selecció, a tots, perquè tots tenien més experiència que jo.

 I què els dius, als seus companys?

Ara, a l’equip, hi ha jugadors de gran futur, amb molta projecció, però a l’NBA encara ho han de demostrar tot. Quan crees unes expectatives tan altes i fas un parell de mals partits, pot afectar-te perquè hi ha molta pressió. Jo els repeteixo que el procés és llarg, que tindran alt-i-baixos i que han de plantejar-se el joc com una cosa divertida. Juguem a bàsquet des de petits, ens agrada i hem de seguir gaudint-ne. Així, al final, les coses surten.

Tot i que a vostè, la crítica el pressiona pel seu mal percentatge d’encert en el tir?

És l’aspecte que he de millor, però aquest any no m’hi vull capficar. Crec que amb treball vindrà la confiança. I això és confiança. No vull repetir el que m’ha passat en altres temporades que al capficar-me tant amb això, no he pogut fer bé el que jo faig bé: distribuir el joc, ajudar l’equip a guanyar. En el tema del tir influeixen moltes coses, no només ser un bon tirador, cal saber jugar al ritme ofensiu, buscar bones opcions, encaixar en el sistema, la confiança… hi ha molt factors que influeixen.

 Com li va amb Flip Saunders, el nou entrenador? L’altre dia el comparava amb Kevin Garnett de jove.

Es referia a l’esperit competitiu i les ganes de guanyar de Garnett, aquí el Flip va entrenar aquí als Wolves, quan era jove. Saunders em coneixia l’any passat com a general manager, però aquest any, ja com a entrenador, hem tingut una connexió especial. Diu que l’ha sorprès que als entrenaments sempre estic al cent per cent i sempre vull guanyar. No sé per què l’ha sorprès?

 El veia com poc ambiciós o poc treballador?

Potser des dels despatxos no veus coses del dia a dia. L’ha sorprès molt la meva ambició de voler millorar, de voler fer un pas endavant.

 Han tornat a començar la temporada amb marcadors molt ajustats, tant en la victòria com la derrota. A què aspiren aquest any els Wolves?

Som un equip jove i hem perdut Kevin Love la peça més important de l’equip de l’any passat, però hem adquirit jugador joves amb molta ambició, tot i que inexperts. De moment, hem jugat pocs partits, però les sensacions són diferents a les de l’any passat. Potser som un equip amb menys talent o pitjor en números, perquè hem perdut el millor o un dels millor power forward de l’NBA, però com a equip crec que som millors i això ens pot portar més lluny.

 No he sentit la paraula playoff.

Ho tenim al cap, però la conferència oest és molt difícil . Has de ser molt regular tota la temporada i nosaltres, al ser tant joves ens costarà ser regulars. En un futur pròxim, però, sí que crec que podrem parlar de playoffs. Aquest any, la conferència oest estarà tan cara com l’any passat.

Com veu el seu company Andrew Wiggins, número 1 de lúltim draft? Molts asseguren que serà tan bo com Lebron James?

És molt jove, cometrà errades, però té molt de talent. Una de les coses que més m’agraden de Wiggins és que es sacrifica per l’equip. De fet jo destacaria especialment la seva defensa, on és molt sòlid. Li falta una mica d’agressivitat, saber-se un dels millors, un pèl de confiança. Vaja, normal en un rookie

 A vostè se’l veu fi però més fort.

Aquest estiu he intentat aconseguir una mica més de múscul perquè aquí cada nit jugues amb rivals amb molt de múscul i has d’estar preparat. Cada impacte fa mal i aquí juguem cada nit. Es tracta d’intentar posar una mica més de múscul sense perdre la velocitat i altres detalls que caracteritzen el meu joc.

 Ja ha jugat contra Marc i Pau Gasol. Els dos han començat molt bé la temporada. Com els ha vist?

Crec que ara mateix el Marc és el millor pivot de l’NBA. I el fitxatge del Pau pels Bulls és un dels fitxatges que menys s’ha valorat i que crec que més aportarà al seu equip. Després dels canvis de jugadors de primeríssim nivell com Lebron o Kevin Love, ja ve el Pau. Aportarà seguretat, ganes i experiència als Bulls

 Amb tants partits la seva àvia ja no deu posar una espelmeta cada partit que juga, com feia quan era a Catalunya?

No, ara la meva àvia ja gairebé no em veu jugar. Fins i tot la meva mare molts dies s’adorm. Qui més em veu és el meu pare. Però ara, amb la tecnologia que hi ha no perds la connexió amb la família. I el meu pare, després de cada partit, sol dir-me quatre coses de com ho he fet. Crítica constructiva, eh. Ell ha estat entrenador i jo sempre l’he escoltat.

 Per que a casa, de nano, seguia l’NBA?

Durant la setmana, la meva mare no em deixava. Així que veia NBA divendres i dissabtes a la nit, per la TV. M’encantaven Michael Jordan i Allan Iverson. Divendres veia NBA i al partit de dissabte al matí, intentava repetir moviments que havia vist per la tele, però no sortien.

 Amb quin equip solia jugar a la play?

Jo triava el Supersonics, perquè també m’encantava Gary Payton. I el meu germà els Lakers.

 Amb el pas dels dies, troba alguna nova explicació al mal partit de la selecció espanyola al mundial?

No vam preparar el partit contra França suficientment bé, i ells sí el van preparar molt bé. També hi ha un tema mental, perquè és difícil afrontar un partit contra un rival que pocs dies abans has guanyat de 25. Vam pecar d’excés de confiança. I jugar a casa, amb tres o quatre dies entre un partit i l’altre va facilitar certa desconnexió, que estiguéssim més per altres coses i no tant en focus. Tot suma.

Segueix la Lliga ACB?

Segueixo i parlo amb companys. Vaig riure molt amb Jordi Trias, amb aquell embenat que li van fer al cap en el partit contra el Gran Canaria, semblava una castanyera. Parlo també amb el Pere Tomás, Henk Norel… I amb el Sergi Llull, els companys de la selecció.