NYC

Dòlars per al nou estadi i la samarreta

Esports, , , , ,

Publicat al diari Ara el 8 de setembre de 2016

El Barça aterra als Estats Units a la recerca de patrocinadors, espònsors i nous recursos que ajudin el club a arribar als 1.000 milions d’ingressos promesos pel president Bartomeu de cara al 2021. I decidits a posar els peus a Nova York, van estrenar-se amb pompa i estufera: amb l’Empire State il·luminat de blaugrana, un dinar amb empresaris nord-americans a l’exclusiu Club 21, la inauguració de la seu en una de les millors zones de la ciutat per fer negocis -a la cantonada de Park Avenue amb el carrer 46, a prop de l’Estació Central- i un còctel al rooftop del The Roosevelt Hotel amb personalitats, catalans il·lustres exiliats, exfutbolistes (Ronaldinho, Stòitxkov, Raúl, representant de la Lliga als EUA, i Villa, que juga al New York City) i models, coincidint amb la Fashion Week.

Com en un part, el Barça ha trigat nou mesos a inaugurar la seva oficina a Nova York. Al gener Gerard Guiu, antic cap de gabinet de la presidència amb Sandro Rosell i director de projectes de l’àrea social, va aterrar a Manhattan per obrir el camí, i ahir Bartomeu va presentar-la en societat. “Volem acostar-nos als seguidors que tenim als Estats Units, buscar sobre el terreny nous recursos econòmics, fer créixer el nombre d’escoles que hi tenim i crear equips propis de futbol femení i futbol sala per competir en els campionats professionals nord-americans”, va resumir. De fet, les agències a qui el Barça ha confiat la recerca d’un nou patrocinador per a la samarreta (CAA) i d’un espònsor que doni nom al nou estadi i a l’Espai Barça (Van Wagner) són nord-americanes.

Pel que fa a les escoles oficials del club, una altra font d’ingressos, el Barça inaugurarà la segona -ja en té una a Florida- diumenge a Charlotte.

El que no va voler revelar Bartomeu és què costarà al Barça l’oficina del club a Nova York -“Ja sabeu que els lloguers en aquesta ciutat no són barats”, va fer broma-, que, físicament, ocupa uns 250 metres quadrats en una zona exclusiva (on es paguen més de 30.000 dòlars de lloguer al mes per un local comercial) i que, de moment, donarà feina a quatre persones: Arno Trabesinger, exdirector de l’agència de màrqueting esportiu WWP, serà el director de l’oficina, mentre que Gerard Guiu assumirà la representació institucional. A més, s’han contractat comercials locals.

Ara mateix, a més del Barça, hi ha tres equips europeus que tenen oficina pròpia als EUA: el Liverpool, propietat del nord-americà John W. Henry, amo també del diari The Boston Globe i els Red Sox de beisbol; el Roma, en mans d’un altre magnat de Boston, James Pallotta, i el Bayern, que després de dos anys a Nova York acaba de tancar un acord de patrocini amb Goodyear per 4,5 milions d’euros a l’any.

La delegació blaugrana, amb Josep Maria Bartomeu al capdavant i Ronaldinho, de nou, com a gran estrella, va ser també a la seu de les Nacions Unides en un acte per commemorar el desè aniversari de l’acord entre el club català i l’Unicef. De cara a un futur immediat, el Barça i l’Unicef uneixen forces per treballar amb nens discapacitats. “Estem molt contents de seguir amb aquesta aliança, tot i que ara l’Unicef sigui a la part del darrere de la samarreta del Barcelona. De fet, ara que anem al darrere se’ns veu més quan els jugadors celebren els gols”, va dir Anthony Lake, president executiu de l’organisme, mig en broma. En l’acte es va presentar un vídeo promocional en què Messi, Busquets i Sergi Roberto disputen una tanda de penals amb els jugadors de l’equip espanyol de futbol de cecs.

Què estarà de moda als gimnasos aquest 2015?

Esports, ,

Publicat l’1 de desembre de 2014 al diari Ara

Fitness-1 Fitness-2

Experts d’arreu del món defineixen què serà tendència en el sector del fitness el pròxim 2015.

Ni rastre de l’spinning tradicional, ni de la zumba, ni del pilates o el bossu. En la llista de tendències del fitness 2015 que elabora cada any l’American College of Sports Medicine (Indianàpolis), cap de les disciplines anteriors apareix entre els vint primers llocs. Tot i això, les novetats són poques: segons els experts d’arreu del món que participen en l’estudi de l’ACSM, a gimnasos i sales de fitness es consoliden els entrenaments curts i intensos. Els exercicis amb el propi pes del cos i en suspensió (TRX), l’entrenament intensiu intervàl·lic (HIIT), el ioga, els boot camps, el fitness específic per a gent gran i les sessions a l’aire lliure en general. Assenyalen, a més a més, que els entrenadors personals fan un pas més enllà per convertir-se en el que anomenen coaches del benestar.

Els exercicis de pes corporal (bodyweight) lideren la llista. Es tracta d’exercicis en què s’entrena per millorar la força, el to muscular, i que no requereixen de pesos extra. El propi pes del practicant proporciona la resistència al moviment. En aquestes sessions, es fan flexions, dominades, burpees (esquat, flexió, esquat i salt), salts obrint i tancant cames i braços (jumping jacks), abdominals en planxa i esquats…

En la mateixa línia, apunten que creix la pràctica d’activitats de pes corporal en suspensió (TRX), exercicis que es fan amb una mena d’arnès no flexibles, subjectes al sostre o una paret, i amb dos agafadors a l’altra punta. Un sistema que permet treballar la força aprofitant la gravetat i el pes corporal. També continua de moda el boxing fitness, que proposa una combinació de treball cardiovascular, muscular i de coordinació.

La falta de temps per fer exercici, augmenta també l’oferta i la demanda dels mètodes intensius d’entrenament com el HIIT (High-intensity interval training, no confondre amb HIT, treball també d’alta intensitat però amb pesos). El HIIT implica ràfegues curtes d’activitat cardiovascular molt intensa (80-90% del ritme cardíac màxim) seguides d’un breu període de descans o recuperació (d’intensitat moderada o baixa). Aquests programes d’exercicis es realitzen generalment en menys de 30 minuts.

Segons la llista de l’ACSM, als centres de fitness es preveu també que el 2015 es consolidin els programes específics per a persones en edat de jubilació. Classes centrades en la salut i el benestar que la majoria del gimnasos ofereixen en horaris en què les instal·lacions solien estar infrautilitzades (de 9 a 11 del matí i de les 14 a les 18 hores).

I en general, que s’imposi l’entrenament funcional en què es treballa la força per millorar el to muscular i a l’hora: l’equilibri, la velocitat, l’agilitat, la coordinació, la postura… Aspectes fonamentals per desenvolupar les taques de la vida quotidiana.

El ioga, en totes les seves disciplines, torna a pujar posicions en la llista de l’ACSM. A Nova York, per exemple, es calcula que hi ha més centres de ioga (al voltant de 300, segons el directori Yogacity) que cafeteries Starbucks (284, segons el Center for an Urban Future).

De fet, per comprovar la popularitat d’aquesta activitat, només cal apropar-se als coneguts estudis de la ciutat dels gratacels que ofereixen classes de Vinyasa i Hot ioga a canvi de la voluntat: els Yoga To The People, on, en cada classe, s’apilen desenes de joves hípsters als quals no els importa estirar els seus músculs i connectar ment i cos amb una desagradable olor de peus i companys suats a banda i banda, a menys d’un pam de distància.

L’autor de l’informe de l’ACSM, Walter R. Thompson, també apunta l’evolució dels entrenadors personals cap al coaching, “cap a tècnics que utilitzen un enfocament personalitzat, que donen suport, orientació i alè al practicant. D’acord amb l’enquesta de 2015 (i també els resultats d’enquestes anteriors), alguns entrenadors personals estan adoptant tècniques per aconseguir un canvi de comportament general del practicant”, assenyala Thompson.

Centres especialitzats

“Deixa el teu ego a la porta”, “Quan visualitzo, magnetitzo”, “Preparat per crear”. Aquest són alguns dels lemes que poden llegir-se a l’entrada de diversos clubs de Nova York. En la ciutat del món on més sales de fitness hi ha per habitant, continuen obrint-se tant estudis centrats en activitats molt específiques, com gimnasos que ofereixen varietat.

Estudis de boxing fitness, pure barre, classes de trapezi, rebouding o aerojump, pilaxing, soulcycle o spinning dins la piscina omplen cada dia les seves sessions. Algunes, dirigides per gurus com Michael Olajide (padrí del boxing fitness i entrenador de models com Adriana Lima o Alessandra Ambrossio) o Justin Gelband (Miranda Kerr o Candice Swanepoel).

Les sessions de pure barre es basen en exercicis de tonificació fets, una part, en una barra de paret com la que estem acostumats a veure en els assajos de ballet. Són sessions d’uns 55 minuts i de baix impacte amb exercicis de força seguits d’estiraments “per aconseguir músculs llargs i prims”, publiciten des de l’estudi Pure Barre, amb mitja dotzena de centres entre Brooklyn i Manhattan.

El rebouding o aerojump es fa sobre petits trampolins o llits elàstics amb una mena de manillar on agafar-se si cal. Són sessions de cardio intenses, d’uns 45 minuts, amb música i il·luminades només per llums de discoteca. “Els practicants cremen moltes calories. S’aconsegueix sortir de la sessió amb una gran sensació d’energia. I a llarg termini, amb aquesta pràctica, augmenta la producció de glòbuls vermells, millora la pressió arterial i fins i el trànsit intestinal”, apunta Montserrat Markou, propietària de l’estudi Jump Life.

El piloxing, per la seva banda, barreja boxa i pilates, seguint la tendència de les propostes del fitness fusió o híbrid. I el soulcycle és l’evolució de l’spinning que es practica a la majoria de gimnasos catalans. Bicicletes estàtiques, on es pot regular la resistència, música pop o rock, una sala il·luminada només per quatre espelmes i treball cardiovascular i de força, intensos, durant tres quarts d’hora. Amb una primera part amb canvis de ritme per a les cames, coordinats amb exercicis per enfortir la zona core, la zona central del cos.

Res de no saltar mentre pedaleges, com tant insisteixen a la majoria de sessions d’spinning al centres catalans. Al soulcycle es balla sobre la bicicleta, amb flexions continues del tronc (per treballar els abdominals) i dels braços, amb el suport del manillar de la bicicleta. I en una segona part de la sessió, es treballa el tren superior, amb manuelles, amb pesos lliures, mentre les cames continuen fent rodar els pedals. Sense perdre mai el ritme de la música.

Des de l’estudi SoulCycle presumeixen de clients famosos com Oprah, Madonna, Lady Gaga, David i Victoria Beckham o Bradely Cooper.

Passa a Nova York que hi ha qui, tot i la seva ocupada agenda, visita diversos estudis en un mateix dia. Al matí, abans d’entrar a la feina: una sessió de pure barre a Tribeca. A migdia: mitja horeta de HITT al costat de l’oficina al Financial Dristrict. I al vespre: ioga, a Brooklyn, a l’estudi de sota casa.

 I a casa nostra, què?

Fa pocs dies que la cadena de clubs de fitness DIR va convocar els seus tècnics a una jornada de formació on va instruir-los, entre d’altres coses, en noves tècniques de gestió, lideratge i tendències del fitness. Com s’apunta a l’informe de l’American College of Sports Medicine, més enllà d’ensenyar-los noves disciplines relacionades amb l’exercici físic, a Catalunya també es treballa perquè els entrenadors coneguin i apliquin en les seves sessions tècniques el coaching. D’aquí el títol d’algunes de les ponències de la convenció de DIR: “Vendre des de l’emoció”, “coaching i fitness”, “el manager, de la teoria a la pràctica”…

Pel que fa a les noves tendències del fitness, van oferir sessions de Zin Jam Zumba, Sexy Style, Fit 360 – sistema d’entrenament en quatre pilars: exercici físic, nutrició, regeneració i preparació mental– adaptat a sessions dirigides, pilates per a runners, moviments d’halterofília per a fitness, tècniques de carrera i barefoot (córrer descalç o amb un calçat mínim). DIR ha estat pioner en introduir recentment a l’estat espanyol activitats com el ioga antrigravity (ioga aeri, practicat amb uns grans mocadors a mode de trapezi) o la boxa olímpica i ara aposta també pels entrenaments funcionals. Igual que Holmes Place, una altra de les gran cadenes de gimnasos amb diversos centres a Barcelona, que també es decanta per l’entrenament global, el fitness fusió i l’entrenament intensius en sessions de 30 minuts.

 

La Marató de les tentacions

Esports, , ,

Publicat el 29 d’octubre de 2014 al diari Ara

Diuen els que l’han feta que la de Nova York és la millor marató del món. Un somni per a tots aquells que corren. “Igual que els musulmans una vegada a la vida han d’anar a la Meca, doncs si ets corredor, una vegada a la vida has de fer la marató de Nova York”, assenyala el periodista Arcadi Alibés, que ja l’ha correguda en tretze ocasions. El seu consell per a debutants a la mítica cursa és “gaudir del recorregut i de l’ambient sense mirar el rellotge”. I si pot ser, unes hores després de sortir, creuar la línia de meta, a Central Park, amb 42 quilòmetres i escaig a les cames.

“Entre dimarts i dimecres solen arribar a la ciutat els corredors catalans”, explica la dietista Sílvia Tremoleda, autora del llibre Enganxa’t al runnig. “Nosaltres vam aterrar ahir”, apunta Il·lusionat Ramon Sitges, veí d’Hospitalet, que, després de córrer a Barcelona i Frankfurt, debutarà diumenge a Nova York.

“Per a tots, el primer que cal, és adaptar-se a l’horari. No és complicat, perquè al final, és anar a dormir tard respecte a l’horari de Barcelona. De fet, el millor és fer-ho des que puges a l’avió. Et poses el rellotge en horari d’allà i ja fas els àpats com si hi fossis”, indica la també triatleta. I afegeix: “A més a més, cal beure molta aigua, que volar deshidrata. Moure’s una mica si es pot i portar mitjons compressius, d’aquests alts, durant el viatge. I quan arribes, aguantar l’horari americà i l’endemà, ja fer vida normal d’allà”, prossegueix.

Més enllà del jet-lag, Nova York és una ciutat plena de temptacions sovint incompatibles amb la preparació d’una marató. “Nova York és Nova York i molts no poden evitar fer una mica de turisme els dies previs a la cursa”, justifica Alibés. “I es camina molt”, coincideix Tremoleda. “I això, no és bo de cara a la marató. Si es vol fer turisme –proposa la nutricionista– s’ha d’intentar no caminar divendres i dissabte. Es pot visitar la ciutat, per exemple, en bicicleta. I si es camina, no s’ha de fer amb sabates, millor amb bambes, per no carregar els bessons”.

Una altra pecat que han d’evitar els corredors és menjar al carrer. A Nova York, segons el departament de sanitat, hi ha 5.300 food trucks, carretons de menjar al carrer. Hot dogs, tacos, falafels, gelats i pretzels cada quatre passes. “Els corredors no haurien de prendre picants ni menjar d’aquest que trobes pel carrer perquè aporta molta sal i greixos. Millor menjar pasta i pollastre o peix el menys cuinats possible”, aconsella Tremoleda. Apassionada de l’esport, la dietista i triatleta passa llargues temporades a Nova York per on se la pot veure córrer o entrenar-se en bicicleta.

“Una de les millors zones per rodar una miqueta els dies previs a la cursa és la del Hudson River Greenway, un passeig llarg que hi ha a la vora del riu Hudson, de molts quilòmetres. Té unes vistes espectaculars de New Jersey, veus l’Estàtua de la Llibertat, el Chelsea Piers, el George Washington Bridge… A Nova York corre molta gent i corren molt bé, hi ha molt de nivell”, sentencia.

I afegeix: “A Central Park també hi ha moltes rutes, planes i amb alguna pujadeta, llargues i més curtes. I després, al propi parc, hi ha el que anomenen Reservoir, que ja no és asfalt, és pista, i va bé per no sobrecarregar les articulacions. De fet, molta gent corre pel parc i abans d’acabar fa un parell o tres de voltes per la reservoir. I si seguim a Central Park, hi ha Randall’s Island, una illa amb un pont per creuar on molts nens fan esport. És on hi té l’escola de tennis John McEnroe. Una zona on hi sol haver enrenou de nens, però està bé per variar. Jo hi vaig en bici”.

De cara a dissabte, dia previ a la Marató, Tremoleda proposa “fer diversos àpats en petites quantitats”. Evitar amanides, “per l’excés de fibra que pot no anar bé i provocar diarrees”. Menjar hidrats carboni (“pasta, arròs, patata, pa”). I de fruita: “sucs i plàtan”. “També cal beure un litre de beguda isotònica. I pel que fa a la proteïna: peix o pollastre. I a la nit, igual, menjar pasta o arròs amb pollastre i plàtan”.

Els catalans que fan la Marató solen citar-se dissabte per dinar plegats a un restaurant italià a prop de Times Square (Tony’s Di Napoli, Times Square 147 W 43rd street). “De moment, ja n’hi ha apuntats 36”, destaca Arcadi Alibés. I a descansar, que el dia de la cursa comença molt aviat pels corredors.

“Et lleves molt d’hora perquè s’ha d’estar aviat a Staten Island, des d’on se surt, i el tema del transport és complicat. De fet passes vàries hores abans de sortir allà a l’illa, dret, tirat”, subratlla el periodista.

“En aquest sentit, s’ha de ser previsor a l’hora d’esmorzar: tenir esmorzar a l’habitació. Et fan anar-hi tan d’hora que potser el menjador de l’hotel està tancat. Jo aquest dia aconsello prendre cereals sense fibra, iogurts, plàtan, sucs. I evitar pastissets industrials. I una hora abans de començar: barreta i beguda isotònica”, coincideix Tremoleda.

I adverteix: “Compte, que potser diumenge, a l’hora d’arribar a Staten Island fa molt de fred. Aneu-hi abrigats, perquè et fan passar a la zona de sortida prop de tres hores esperant. I si agafes fred allà, després vindran les rampes i els trencaments. El millor, és anar ben abrigat amb roba que no vulguis, perquè la roba que deixes a la sortida va a una bona causa, a una ONG. I moure’s, no estar-se del tot quiet”.

Durant la cursa, els ciutadans de Nova York omplen els carrers per animar els corredors amb pancartes, crits i música i també els faciliten avituallament. “Jo tinc tres nens i cada any ens situem pels carrers de Williamsburg amb plàtans i fruita per donar als corredors que en volen”, explica Mara Catalán, veïna de Brooklyn. “Menjar plàtan va bé. I anar prenent beguda isotònica i gels. Encara que no tinguis gana, s’ha d’anar menjant per evitar la baixada de sucre i la típica pájara o el mur dels 30 quilòmetres. Menjar cada 25 minuts durant la cursa. I beure”, remarca, contundent, Tremoleda.

Cada any són més els catalans que participen a la Marató de Nova York que es disputa sempre el primer diumenge de novembre. “Res a veure amb com era això al 1983, quan jo vaig debutar-hi. De fet, vaig viatjar sense tenir gairebé experiència, no n’havia corregut mai cap, de Marató. I va ser ben bé un bateig perquè va ploure tot el dia. Vaig fer 4 hores i 22 minuts”, rememora Alibés que vol arribar a les 15 per tenir assegurada la inscripció de per vida.

“Inscriure’s és complicat”, convé Ricard Balart, corredor aficionat, que espera amb candeletes la de 2016 (havia de córrer la marató de 2012, però es va suspendre per culpa de l’huracà Sandy). “Has d’haver fet una molt bona marca en una mitja o una marató recent, anar-hi esponsoritzat (pagant) per una associació benèfica, viatjar amb una agència oficial que en el pack inclou la inscripció o apuntar-te al sorteig”, detalla.

“La més especial de totes les maratons de Nova York que he fet? Potser la de 2001. Pensa que les torres bessones van caure l’11 de setembre i la marató es va córrer que no havia passat ni un mes. La zona zero encara fumejava. La gent estava emocionada. I, la sortida, des d’allà al pont, el Verrazano Narrows Bridge, sense veure la silueta de les torres bessones es va fer ben estranya”, conclou Alibés.

Fa setmanes que a Nova York es respira marató. “Aquí hi ha molta gent que corre”, insisteix Tremoleda. Ella no l’ha feta mai, la Marató de Nova York, l’agafa en temporada baixa. “Però l’ambient és increïble”, reconeix. “No és una marató fàcil”, insisteix Alibés, “hi ha molts ponts, per tant pujades i baixades, i a Central Park, molts turonets”.

Aquests dies, els diaris de la ciutat omplen les seves planes d’esports amb històries de superació, algunes d’heroiques, dels participants de la cursa. Tots coincideixen en el mateix: a nivell popular, a la Marató de Nova York s’hi va a passar-ho bé. Com va dir Johan Cruyff en els minuts previs a la final de Wembley: “Sortiu i gaudiu”.

Catalunya participa en la desfilada de la cerimònia inaugural

Una representació de la delegació de catalans que diumenge correrà la Marató de Nova York participa aquesta tarda en la desfilada de la cerimònia inaugural de l’esdeveniment. Es tracta de la Marathon Parade que recorre Central Park fins a la meta de la cursa. L’abanderat de la delegació catalana serà el periodista Arcadi Alibés.

A través del Catalan Institute of America l’any passat ja es va aconseguir que Catalunya tingués representació pròpia en la festa dins el grup de nacions del món. “Ho vam sol·licitar a l’organització i no va haver cap problemes. Vam ser un grup de sis persones i aquest any en serem 10, entre catalans que venen a la cursa i d’altres que viuen a Nova York”, explica Jaume Soler, president de l’institut. “De fet, l’any passat vam ser l’única nacions sense estat que vam desfilar-hi”, conclou.