Esports

Com Beyoncé amb faringitis

Esports, , ,

Publicat al diari Ara el 7 de juny de 2016

Extremadament curosos amb els símbols propis, el nord-americans han vist com els himnes i banderes han estat fins ara el principal maldecap de l’organització de la Copa Amèrica Centenari.

“No ha estat un gran començament. I ni tan sols parlo de l’escassa assistència de públic, dels preus de les entrades o de la baixa qualitat del joc. El torneig ha tingut problemes amb els himnes nacionals”, apuntava avui el periodista Andrew Joseph al USA Today. Després de sentir l’himne de Xile enlloc del d’Uruguai en el duel entre els charrua i Mèxic –l’organització va disculpar-se i va atribuir la pífia a una “errada humana”–, aquesta matinada a Orlando, als marcadors de l’estadi han confós la bandera de Bolívia amb la d’Etiòpia, amb la que comparteix colors, però no l’ordre de les seves franges horitzontals: vermella, groga i verda.

A més a més, la resolució de la FIFA de no reproduir els himnes sencers abans dels partits i establir un temps màxim de reproducció, estàndard per a tots, ha fet que mentre els aficionats i jugadors xilens entonaven les dues últimes estrofes del seu himne sense megafonia, a capella, en la prèvia del Xile-Argentina al Levi’s Stadium de Califòrnia, pels altaveus sonés durant uns segons una cançó de Pitbull, pautada en aquell moment per guió, sense atendre a què passava realment a l’estadi.

“La Federació Xilena havia aprovat la versió reduïda de l’himne que vam posar abans del partit”, ha justificat Neil Buethe, portaveu de la federació dels EUA, organitzadora del torneig.

Messi, a punt pel debut

Pel que fa a l’actualitat esportiva, després de veure la victòria d’Argentina contra Xile (2-1) des de la banqueta, Leo Messi prepara ja el seu debut en aquesta Copa Amèrica pel pròxim 10 de juny, davant Panamà, a Chicago. “Tenim l’expectativa que en quatre dies estarà en condicions de poder jugar. Messi ens fa molt millors. Amb ell, les nostres probabilitats de guanyar la Copa són més gran”, va assegurar Tata Martino, tècnic de l’ albiceleste, molt satisfet per la victòria del seu equip.
Argentina va aprofitar dues errades de Xile, dues pèrdues de pilota al mig camp de Charles Aránguiz, per imposar-se a l’equip de Juan Antonio Pizzi.Primer Banega va robar-li la cartera al jugador del Bayer Leverkusen i va habilitar a Di María en el primer gol argentí. Minuts més tard, es van canviar els rols i Di Maria li va prendre la pilota al migcampista xilè i va facilitar el gol a Banega. Per Xile, va marcar Fuenzalida en el temps afegit.

L’absència de Messi en aquest primer partit d’Argentina també ha suscitat certa polèmica als EUA. Acostumats a destacar les individualitats, fins i tot en els esports d’equips, els nord-americans s’han queixat de la baixa de l’estrella blaugrana. “Imagina que compres entrades per veure un concert de Beyoncé i resulta que pateix faringitis”, comença avui la crònica de l’Argentina-Xile del New York Times.

Per cert, que la selecció local juga aquesta matinada el seu segon partit del torneig contra Costa Rica. En l’altre partit del grup A, Colòmbia s’enfronta a Paraguai.

El Macanudo fa les Amèriques

Esports, , , ,

Publicat al Diari Ara el 6 de juny de 2016

El Profe, el Flaco, el Bolillo, el Tata… Acostumats a batejar entrenadors i jugadors amb curiosos sobrenoms, en la Copa Amèrica Centenari el tècnic de Xile és el Macanudo. La narració de Joaquim Maria Puyal del gol de Juan Antonio Pizzi a l’Atlètic de Madrid en partit de Copa del Rei el 1997, el popular “‘Pizzi, sos macanudo'”, ha traspassat fronteres i xilens i nord-americans l’han adoptat ràpidament. Així el va presentar Adriana Monsalve, conductora de la gala del sorteig de la Copa Amèrica a Nova York, i així l’anomenen també els fans i periodistes que segueixen ‘la roja’. “‘Quedó de un relator catalán'”, explicava l’argentí a la premsa. Encuriosits per l’origen, la CNN, ‘El Gráfico’ o Radio Cooperativa han publicat diversos articles sobre Puyal i el sobrenom del seu seleccionador.

Xile afronta la Copa Amèrica amb nou tècnic, Pizzi; amb l’expresident de la seva federació de futbol, Sergio Jadue, involucrat en la trama de corrupció de la FIFA –va haver de dimitir, abandonar el país per instal·lar-se a Miami, com a col·laborador de l’FBI– i amb la pressió de defensar el títol aconseguit l’any passat. En joc: el llegat de Marcelo Bielsa, primer, i deJorge Sampaoli, més tard, que va deixar el càrrec després que es fes públic el seu contracte i que la nova direcció de la federació xilena li reclamés una indemnització milionària per trencar l’acord.

Convulsos els despatxos, els aficionats xilens donen suport a Pizzi, que el 2010 va fer una molt bona campanya amb l’ Universidad de Chile, amb qui va guanyar la lliga i va arribar també al quarts de la Copa Libertadores. Tot i això, molts sospiren encara pel fitxatge d’Eduardo Berizzo, exajudant de Bielsa durant el Mundial de Sud-àfrica, on Xile va enamorar els més romàntics del futbol.

La confiança en Pizzi és tal, que tot i haver perdut fa pocs dies en uns amistós amb Mèxic, manté el cartell. “La intensitat mostrada per Xile, la pressió al rival, la mobilitat al mig camp, el domini de la pilota, el paper dels laterals, l’estructura defensiva. Van perdre contra Mèxic, però hi ha formes i formes de perdre. I ‘la roja’ va fer-ho bé”, apunta Rodrigo Sepúlveda, periodista de La Tercera.

Als Estats Units, el primer rival de Xile serà l’Argentina de Leo Messi, probablement sense l’estrella, que es recupera d’un cop a les costelles. “És el millor del món”, subratlla Pizzi, que confessa la influència que Louis van Gaal ha tingut en ell com a entrenador.

Amb Claudio Bravo (Barça) a la porteria; Charles Aránguiz (Bayer Leverkusen), Marcelo Díaz (Celta) i Arturo Vidal (Bayern Munic) al mig del camp, i Alexis (Arsenal) al davant, en l’equip de Pizzi no es preveuen gaires canvis respecte al de l’any passat. “És una selecció molt bona, molt treballada, sempre amb la mateixa idea, des de Bielsa, després amb Sampaoli i ara amb Pizzi. Un equip de jugar bé a futbol i ofegar amb la pressió”, destaca Messi.

Si Xile revalida el títol, és probable que algú recuperi aquell “‘Pizzi, Pizzi, Pizzi, ché, que bueno que viniste, que bueno que llegaste. Pizzi, Pizzi, Pizzi, sos macanudo, Pizzi, Pizzi, Pizzi…'”

 

Un campionat fabricat per seduir els EUA

Esports, , ,

Publicat al Diari Ara el 3 de juny de 2016

Lluny encara de la popularitat que té a Europa, l’Àfrica o l’Amèrica del Sud, el futbol prova de treure el cap als Estats Units entre els esports de les seves quatre grans lligues: bàsquet, beisbol, futbol americà i hoquei gel. Ara mateix, a nivell formatiu (entre 6 i 17 anys), només el bàsquet supera en practicants l’anomenat soccer, segons dades de l’associació Sports & Fitness Industry. El creixement de la comunitat d’origen llatí al país serveix indiscutiblement d’empenta. De fet, els nord-americans somnien a organitzar un Mundial de futbol aviat. De moment, com a tastet, avui a Califòrnia es dóna el tret de sortida a la Copa Amèrica Centenari, una edició especial de l’històric campionat. En total, aquesta Copa Amèrica es resoldrà en 32 partits, amb 16 seleccions en joc i 10 seus. Segons l’organització, ja s’han venut prop d’un milió d’entrades. I tant el partit inaugural -entre els EUA i Colòmbia- com el debut de l’Argentina contra Xile, i la final, que es juga a Nova York, fregaran el ple.

Amb Leo Messi com a gran estrella, l’Argentina és la gran favorita. L’equip que entrena el Tata Martino va perdre l’any passat la final, precisament, contra Xile. I Messi té entre cella i cella aixecar aquesta copa amb l’ albiceleste. “Hem d’intentar aprofitar aquesta oportunitat. L’Argentina fa molt que no guanya aquest torneig, aquest grup va estar molt a prop de guanyar en l’edició a passada i crec que mereix ser campió d’un trofeu important”, ha declarat.

L’equip de Martino es postula, juntament amb el Xile de Juan Antonio Pizzi, per encapçalar el Grup D i classificar-se per als quarts (passen dos equips per grup). Xile defensa el títol amb un equip en què destaquen Claudio Bravo, Arturo Vidal, Alexis Sánchez i el defensa de l’Espanyol Enzo Roco.

Juntament amb l’Argentina, l’altre gran aspirant al títol és Mèxic, que arriba a la Copa Amèrica amb un líder, amb el permís del veterà Rafa Márquez, indiscutible: Chicharito Hernández. Dos terços dels hispans que viuen als EUA són d’origen mexicà i els partits del Tri se seguiran amb especial interès. Al Grup C, Mèxic ha quedat enquadrada amb l’Uruguai de Luis Suárez, que, lesionat des de la final de Copa, no podrà debutar en la primera jornada.

La baixa de Neymar resta opcions al Brasil, que tampoc podrà comptar amb Douglas Costa. A la canarinha se l’espera, però, com a mínim als quarts. Al Grup B, s’enfrontarà a l’Equador -sense l’espanyolista Caicedo, baixa per lesió-, el Perú i la ventafocs Haití.

Al Grup A, els amfitrions debuten contra la Colòmbia de James, Bacca i Cuadrado. Jürgen Klinsmann, tècnic local, ha declarat que “l’objectiu” del seu equip “és arribar a les semifinals”. El jove Christian Pulisic, de només 17 anys, és un dels atractius de la selecció local.

“El soccer no ha estat mai tan fort aquí com ara. La lliga professional (MLS) creix, la cobertura de televisió s’expandeix i els joves ja trien el futbol abans que altres esports”, apunta Rick Liebling, especialista en màrqueting esportiu. Liebling recorda que fa deu anys, per saber què havien fet el Barça o el Madrid el diumenge, havia d’esperar als breus del New York Times dels dimarts. Doncs res millor per captar adeptes que un Messi amb fam de títols amb la seva selecció.

David Villa: “Tenir una identitat al futbol és clau”

Esports

Publicat al diari Ara el 3 d’abril de 2016

Nova York – Superada la seva primera temporada als EUA, David Villa ja s’ha acostumat a veure els partits de la Lliga al matí i els de Champions, a l’hora de la migdiada, tot just havent dinat. El del 5 d’abril, a més a més, fa dies que el té marcat a l’agenda. Els quarts de la màxima competició europea tornen a enfrontar dos dels seus exequips. És una eliminatòria que ell va viure fa dos anys, amb la samarreta de l’Atlètic. Aleshores, els matalassers van eliminar el Barça. Tot i la distància, davant aquest nou encreuament, Villa no es mulla.

Com veus l’eliminatòria entre Barça i Atlètic de Madrid?

La veritat és que se’m fa difícil parlar-ne, perquè jo he jugat a tots dos equips. Però crec que serà una eliminatòria molt igualada.

Com la de fa tres anys, també a quarts?

Exacte, crec que serà molt semblant. Amb partits molt igualats.

Què en recorda, d’aquella?

Els pals [Villa va estavellar dues pilotes al pal en els primers 20 minuts del partit de tornada] i la intensitat, van ser partits molt disputats.

Què li sembla el Barça de Luis Enrique? Pot seguir el futbol europeu?

Sí, m’agrada el futbol i veig tots els partits que puc, a la tele o, a vegades, si sóc fora, de viatge, a l’iPad. I el que està fent el Barça és espectacular. Es pensava que no podrien tornar a aconseguir els èxits de fa uns anys i la temporada passada van guanyar de nou el triplet. És espectacular.

Manté algun contacte amb l’asturià?

És curiós perquè sovint em pregunten per la meva relació amb Luis Enrique i gairebé nos ens coneixem. Com a futbolista, tothom sap que sempre ha sigut el meu ídol, però fins fa un parell d’anys, que vam coincidir en un homenatge a Quini, no ens havíem conegut personalment.

Amb quin record es queda, de la seva etapa al Barcelona?

Amb la final de la Champions del 2011 contra el Manchester United. Jugar una final de Champions era el meu somni, així que imagina’t: jugar-ne una, guanyar-la amb una superioritat enorme i, a sobre, marcar.

Després del seu pas per l’Atlètic, va decidir fer el salt als EUA. Per què?

Perquè el New York City va ser l’equip que més va demostrar que em volia. A nivell professional sempre m’he mogut per decisions esportives, mai econòmiques o de cap altre tipus. Tot i que, una vegada aquí, el fet de viure a Nova York i conèixer una altra cultura està sent fantàstic.

La importància de l’estima… Recordo que un dia li vaig preguntar pel fitxatge pel Barça i també em va dir una cosa semblant.

Sí. El moment definitiu en el meu fitxatge pel Barça va ser una trucada de Pep Guardiola. Em va dir que em volia al seu equip, on em col·locaria al camp, què em veia fent… Quan vaig penjar el telèfon, li vaig dir al meu representant: vull jugar al Barça, no m’importen les xifres ni el contracte. Estic segur que el Barça pagarà el que mereixo i és on vull jugar.

I com li va als EUA?

Estic content aquí. Em trobo físicament molt bé. La temporada passada no vam complir amb les expectatives, però va ser un any molt estrany. Vam començar la lliga amb l’equip a mig construir; Lampard i Pirlo no van arribar fins més tard i, com a tothom, els va costar adaptar-se. Aquesta temporada hem de ser un equip més competitiu.

Estrenen entrenador, Patrick Vieira, a qui bàsicament coneixem com a jugador, sobretot de la seva etapa a l’Arsenal. Com és com a tècnic?

Vieira vol donar una identitat a l’equip i això és determinant. Li agrada que intentem sortir amb la pilota jugada des del darrera, el joc bonic. Tenir una identitat en futbol és clau.

Tothom assegura que l’interès pel futbol creix als EUA. Com ho veu?

També m’ho sembla, la gent vol futbol. Per exemple, les dades d’assistència de les primeres jornades d’aquesta temporada estan per sobre de la mitjana en lligues com la italiana i la francesa i una mica per sota de l’espanyola.

Quina és la gran diferència entre el nostre futbol i el de la MLS?

Les dues gran diferències amb Europa són la disputa d’un play-off i la qüestió del màxim salarial, que fa que els equips tinguin un nivell molt semblant. Aquesta és una lliga impredictible i molt competitiva, qualsevol pot guanyar a qualsevol perquè tothom té les mateixes possibilitats econòmiques per fitxar. En aquest sentit, per al creixement de la MLS és clau que s’augmenti el límit salarial per poder portar més jugadors de fora que ajudin a créixer els futbolistes nord-americans. El play-off, per altra banda, et permet certa tranquil·litat. Si tens un mal inici, tens temps per remuntar perquè es classifiquen els sis equips de cada conferència. A la Lliga, en canvi, et jugues la vida en gairebé tots el partits, uns per guanyar-la i els altres, per no baixar.

Abans que Xavi Hernàndez marxés a Qatar, es va parlar de la possibilitat que el vallesà s’unís també al projecte del NYCFC.

El vaig trucar moltes vegades. I era una de les opcions que va estudiar el club per al tercer jugador designat [fora del límit salarial], però va optar per una altra cosa. I li desitjo que sigui molt feliç jugant a Qatar.

El NYCFC va retre tribut a Cruyff fa uns dies amb un vídeo que va emetre pels marcadors del Yankee Stadium. Quin record en guarda, de l’holandès?

Em sap molt de greu la seva mort, és una gran pèrdua. Ha sigut algú molt important per al Barcelona, que és un dels clubs que m’estimo, però no només per a ells. Cruyff va canviar la idea del futbol a tot el món.

Jordi Fernández, el ‘coach’ de moda al bàsquet nord-americà

Esports, , ,

Publicat al diari Ara el 15 de març de 2016

El telèfon de Jordi Fernández (Badalona, 1982) treu fum des del dia 2 de març. Immers en la seva setena temporada als EUA, el tècnic català no para de rebre felicitacions des que el seu nom va aparèixer en el títol d’un mail emès pel departament de comunicació de la NBA a Nova York. Fernández ha sigut nomenat millor entrenador del febrer del campionat de filials de la lliga professional, la D-League. El seu equip, el Canton Charge, filial dels Cleveland Cavaliers, ha sumat 10 victòries seguides aquest mes, sense derrotes. I Fernández no se n’amaga, està “molt content”.

Llicenciat per l’INEFC i gran admirador de Zeljko Obradovic i Gregg Popovich, el badaloní dirigeix el Canton Charge des de la temporada passada. Ha sigut l’últim encàrrec dels Cavaliers, on, durant cinc anys, ha tocat gairebé totes les tecles del cos tècnic de l’equip de LeBron James. Mike Brown el va reclutar el 2009, després de veure’l treballar tres estius per a una empresa que fa entrenaments específics per a jugadors professionals a Las Vegas. “I a Cleveland vaig començar des de baix”, explica. “ Hi he fet gairebé de tot: treball de tecnificació amb jugadors, anàlisi en vídeo, scout, preparació de partits… He coincidit amb diferents cossos tècnics, he viatjat amunt i avall amb l’equip i fins i tot m’he assegut a la banqueta durant els partits dels Cavs. I ara, a Canton, amb el filial, ja sóc jo qui pren decisions. Sóc el primer entrenador, tinc el meu cos tècnic i decideixo la filosofia de joc, que ha de concordar amb la del primer equip”, afegeix. I exclama: “És un màster pagat! Hi aprenc molt cada dia i espero el següent repte per seguir creixent”.

Canton, considerada el bressol del futbol americà, és una ciutat d’uns 70.000 habitants 90 quilòmetres al sud de Cleveland. Aquest any, a més dels resultats, Fernández celebra haver passat millor hivern que l’any passat, extremadament fred. Més, fins i tot, que el de Lleida, on va estudiar a l’INEFC i v a entrenar diversos equips de formació després de passar pel Sant Josep, el Montgat o, a LEB, per l’Hospitalet.

L’experiència a la D-League de la NBA té poc a veure amb les vivències passades. “ L’objectiu dels jugadors és fer el salt a Europa o a la NBA al més aviat possible. Els poden reclamar fins i tot a meitat de temporada”, explica. Així que la plantilla, molt jove, canvia del tot d’una temporada a l’altra, cosa que en dificulta la gestió. “A més, tinc alguns nanos que han sigut els millors a l’institut i al college i els costa ser un jugador normal en un equip; però han de passar per aquí per madurar”, diu Fernández. Per exemple, aquest any l’exestrella de Duke Quinn Cook juga al Canton Charge.

De fet, segons la NBA, un 30% dels seus jugadors actuals han passat per la D-League. “És un sistema jove que la NBA vol fer créixer. I ara a nivell de màrqueting i de negoci els comença a anar bé. Fan els partits per la tele, per ESPN. I la NBA també utilitza aquesta lliga com a laboratori de proves d’àrbitres i entrenadors”, destaca.

La relació amb el cos tècnic dels Cavaliers ha sigut sempre fluïda i molt bona. També amb el nou tècnic, Tayron Lue, a qui Jordi Fernández havia entrenat a Las Vegas, quan el Lue jugador es movia entre Sacramento, Dallas i Milwaukee. “El món és un mocador”, assegura el català rient, orgullós, entre altres coses, d’haver treballat amb un dels millors jugadors de la història, LeBron James. “Té molt de talent, però el que més destacaria del LeBron és la capacitat de treball. Es cuida, s’entrena, mira molts partits… És gairebé un entrenador a la pista. El seu impacte en el joc és transcendent més enllà dels punts que faci”, subratlla.

Els Cavaliers tenen l’opció d’allargar el contracte de Fernández un any més, tot i que el badaloní insinua certa il·lusió per tornar a entrenar a Europa, des d’on mai li ha arribat cap oferta en ferm. Els predecessors al capdavant del Canton Charge, Alex Jensen i Steve Hetzel, són ara al cos tècnic dels Utah Jazz i els Charlotte Hornets, respectivament. “El futur? Ja ho veurem”, conclou Fernández mentre li sona un segon mòbil.

El Barça aterra als EEUU per quedar-s’hi

Esports, , , ,

Publicat al diari Ara el 8 de febrer de 2016

El viatge d’una expedició de directius del Barça a Califòrnia en motiu de la Superbowl, disputada diumenge a Sant Clara, ha servit de preàmbul al pròxim aterratge del club blaugrana als EEUU. El Barcelona treballa en l’apertura d’una oficina a Nova York “amb l’objectiu d’incrementar la presència del club en alguns països i territoris prioritaris, no només en l’àmbit comercial, sinó també des del punt de vista institucional”, explica el president, Josep Maria Bartomeu. La idea és gestionar des de Manhattan el posicionament de la marca Barça en tot el continent americà.

Enfeinat encara en la feixuga burocràcia que cal superar per establir-se als EEUU, el club blaugrana confia en què la seva oficina a Nova York estigui operativa en pocs mesos. En principi, funcionarà amb un nucli dur format per tres persones desplaçades des de Catalunya i un equip de professionals nord-americans, especialistes en el mercat local. Arno Trabesinger, ex director de l’agència de Marketing esportiu WWP, serà el Director de l’oficina, mentre que Gerard Guiu, assessor a la presidència amb Sandro Rosell i ara Responsable de Projectes de l’Àrea Social, assumirà la part de representació institucional.

De fet, Trabesinger és un dels directius que ha viatjat aquest cap de setmana a Califòrnia, en una expedició liderada pel vicepresident de Marketing i Mèdia, Manel Arroyo; el Director Comercial del club, Francesco Calvo, i el director d’Sponsoring, Juli Ferrer. Amb motiu de la disputa de la Superbowl, el Barça havia programat trobades amb possibles patrocinadors nord-americans i també, la participació en convencions i conferències que es fan paral·lelament a la final de la NFL (National Football League), l’esdeveniment esportiu amb més audiència als EEUU (més de 100 milions d’espectadors).

D’entrada, a Amèrica, el Barça busca patrocinadors locals o fins i tot, marques interessades en vincular els seu nom al Camp Nou ­–cal recordar que un 40% dels ingressos anuals del club provenen de les activitats comercials del àrea de marketing–. Com Levi’s, que va invertir 220 milions de dòlars el 2013 per donar nom durant 30 anys a l’estadi on s’ha jugat la Superbowl.

Tot i que als EEUU el nostre futbol queda encara lluny d’aquestes xifres, l’interès per aquest esport ha crescut clarament en els últims anys. Al 2006, hi havia en tot el país 44 milions d’aficionats al futbol; 70 milions, al 2014. Al 2010, les marques van gastar 265 milions de dòlars en anuncis durant les transmissions televisives de futbol; 378 milions al 2013, un 45% més. I pel que fa als participants, el futbol és l’esport més practicat al país pels nens i nenes d’entre 6 i 12 anys. I és el segon després del bàsquet entre nanos de 13 a 17 anys.

“Gràcies a la tele i a Internet el futbol és molt més fàcil de seguir que fa uns anys”, argumenta Marc Segarra, co-fundador d’ISL Futbol, una empresa amb seu a Charlotte (Carolina del Nord) que treballa en l’organització de tot tipus d’esdeveniment i experiències relacionades amb l’esport rei a Europa. “Tothom sap qui és Messi i a la gent li agrada jugar i veure futbol. A més a més, amb tota la polèmica que hi ha al voltant del futbol americà i els cops al cap que reben els jugadors, els pares prefereixen que els seus fills juguin a soccer”, afegeix Segarra.

Tres equips europeus tenen oficina als EEUU: el Liverpool, propietat del nord-americà John W. Henry, amo també del diari The Boston Globe i els Red Sox de beisbol. La Roma, en mans d’un altre magnat de Boston, James Pallotta. I el Bayern de Munich, que després de dos anys a Nova York acaba de tancar un acord de patrocini amb Goodyear per 4,5 milions d’euros l’any –el Barça rep dels seus partners Premium, com La Caixa, Damm o Audi uns 3 milions d’euros anuals per marca­–.

La casa de neumàtics buscar obrir mercat a Alemanya, Àustria i Suïssa i per això ha apostat per sumar-se als patrocinadors globals de l’equip bàvar. “Sentíem que havíem d’augmentar ingressos en nous mercats i per això vam venir als EEUU. També els nostres patrocinadors, Audi, Allianz i Adidas estaven interessats en que hi fóssim”, justifica Rudolf Vidal, ex-porter del Munich 1860, i responsable de l’oficina del Bayern a Manhattan. El Manchester City, per la seva banda, ha apostat per tenir un equip propi a la MLS.

 Apertura de noves FCB Escoles

A nivell social, el Barça presumeix de mantenir aliances estratègiques amb UNICEF, amb seu a Nova York, i la Fundació Bill i Melinda Gates, amb seu a Seattle. També col·labora amb projectes a Miami de la Fundación Pies Descalzos. I a Sud-Amèrica i Centre-Amèrica, treballa amb el Banco Interamericano de Desarrollo, la Fundació Rafa Màquez (Mèxic), la Fundació Neymar (Brasil) i les Fundacions d’Edmilson i Leo Messi (Argentina).

A més a més, hi ha sis penyes oficials als EEUU (Nova York, Miami, Chicago, Washington i San Francisco) i una FCB Escola a Florida. En aquesta línia, el club té previst obrir en breu FCB Escola en diversos punts del país.

Més enllà de Florida, cada vegada hi ha més estats on la pràctica del futbol agafa força, com Carolina del Nord, Carolina del Sud, Virgínia, Washington DC, Ohio, Kentucky, Missouri, Indianapolis o Tennessee. En tots, l’empresa ISL hi organitza activitats, la majoria, relacionades amb el Barça.

“Ens definim com una via d’accés del soccer americà al soccer europeu i viceversa”, exposa Marc Segarra. I prossegueix: “Vam començar fent activitats amb el Cornellà, portant nanos d’aquí a entrenar-se allà temporalment, i ara ja organitzem 10 campus en diferents estats i aquest any hem viatjat amb més de 450 nens i nenes a Barcelona per participar en clínics amb l’FCB Escola”. A ISL, nascuda d’un projecte universitari de Marc Segarra i Àlex Isern i finançada per un inversor nord-americà, hi treballen setze persones, la majoria, catalans.

“Crec que ara sí és el moment del futbol als EEUU. Però per fer el gran salt és imprescindible que el seu soccer creixi. Cal que els jugadors nord-americans vegin que es pot viure d’això i també que arribin jugadors joves de fora”, resumeix Segarra.

ISL també col·labora amb l’Agrupació Barça Jugadors, que està formant ex-futbolistes blaugrana per enviar-los als EEUU “a entrenar, fer xerrades d’orientació, transmetre els valors del Barcelona, participar en clínics, conferències, esdeveniments d’empreses”, assegura el president Ramon Alfonseda, que fa pocs dies va viatjar fins a Baltimore per promocionar el projecte en la trobada anual de l’Associació d’entrenadors dels EEUU (NSCAA).

De fet, també Joan Vilà, responsable del departament de metodologia de l’entrenament del club, va viatjar fins a Baltimore per explicar-hi el model Barça. Com Juanjo Rovira, director del MIC, que hi ultimava els detalls de la participació d’equips nord-americans al prestigiós torneig gironí, mentre alguns entrenadors catalans buscaven feina en colleges o acadèmies. Com la ‘DV7 Soccer Academy’ que obrirà pròximament David Villa sota la direcció del tarragoní Josep Gumbau.

 

 

“El 2015 ha sigut dur, però m’ha fet créixer”

Esports

Publicat al diari Ara el 20 de desembre de 2015.

Ricky Rubio vol acabar el 2015, un any de malson per al base dels Minnesota Timberwolves, “tornant a gaudir a la pista”. Afectat per la mort sobtada de l’entrenador de l’equip, Flip Sunders, a finals d’octubre i frustrat pels problemes físics -primer al turmell i després al genoll-, que gairebé no li van permetre jugar la temporada passada, el del Masnou confessa que aquest “ha sigut un any dur” per a ell. “Però intento veure sempre la part positiva de les coses i aquest també ha sigut un any que m’ha fet créixer mentalment”, afegeix el base, que l’estiu passat va haver de renunciar fins i tot a jugar l’Eurobàsquet per culpa de les lesions.

I així, amb el seu habitual optimisme, Ricky Rubio afronta una temporada més, la cinquena ja amb els Wolves. Exercint de líder “d’un equip amb molt de futur i ganes, però que s’ha de treure de sobre aviat l’etiqueta de novell per poder guanyar més partits”, diu.

“A més, jo ara físicament em trobo bé”, explica Rubio. I afegeix: “De fet, vaig començar millor la temporada, però vaig tenir alguns problemes al genoll que em van fer patir altra vegada. Però m’estic cuidant molt i em sento en un molt bon moment”.

Amb les dades sobre la taula, la presència de Ricky Rubio a la pista resulta fonamental per als de Minnesota, tot i que el base no vol córrer, i abans de “reclamar més minuts” al nou tècnic, Sam Mitchell, espera sentir-se “bé del tot” amb l’objectiu “d’arribar en condicions al final de temporada”.

Les estadístiques també confirmen les bones sensacions que Rubio reconeix en els últims partits, tot i que el seu percentatge d’encert a l’hora d’anotar continua en xifres molt baixes (el pitjor de l’equip, amb un 34% d’encert en tirs de camp).

Amants de les dades, els nord-americans destaquen, però, que Ricky va estar a punt de signar un quàdruple doble (9 punts, 10 rebots, 12 assistències i 8 recuperacions de pilota) aquesta setmana al Madison Square Garden, en la derrota dels seus contra els Knicks. “Després d’un partit en què perds, les estadístiques individuals no importen. No et sents bé i prou”, convé Ricky. El cert és, però, que només quatre jugadors en la història de la NBA han aconseguit fins ara aquesta fita que el català va fregar dimecres amb la punta dels dits: Nate Thurmond, el 1974; Alvin Robertson, el 1986; Hakeem Olajuwon, el 1990, i David Robinson, el 1994.

De cara al nou any, Rubio demana salut i victòries. “Que les lesions em respectin i gaudir del bàsquet, que quan estic bé m’agrada molt jugar”, subratlla.

Els Wolves, que ahir es van desfer dels Sacramento Kings (99-95), han de millorar en molts aspectes del joc per complir el segon desig del seu base. “L’equip necessita solucionar problemes per guanyar més, però amb el calendari actual, gairebé sense temps per poder entrenar-nos, és difícil corregir errors. Hem passat per una situació molt complicada”, recorda, referint-se a la mort de Sanders i al seu relleu precipitat a la banqueta. “I, a vegades, per la joventut i característiques atlètiques dels companys, caiem en el parany de jugar massa bonic”, conclou. Veient complicadíssim l’accés als play-off, Ricky creu que als Wolves se’ls ha d’exigir ara “aguantar al màxim” en la lluita per les places de dalt de la conferència. I treballar en la maduració de futures estrelles com Andrew Wiggins, Zach LaVine i el rookieKarl-Anthony Towns. “Towns és un gran jugador que aporta moltes coses a l’equip, no només punts”, resumeix Rubio sobre el jove pivot d’ascendència dominicana, el nou ídol de l’afició.

Necessitat, doncs, de temps en el terreny esportiu, l’anunci de la venda de part de la franquícia tampoc aporta tranquil·litat a l’equip des dels despatxos. L’amo dels Wolves, Glen Taylor, de 74 anys, vol deixar a poc a poc el negoci i ha anunciat la venda d’un 30% de l’equip a un grup d’inversors que lidera un dels propietaris dels Memphis Grizzlies, Steven Kaplan. El compromís amb Kaplan és que Teylor li vendrà la resta d’accions quan decideixi desvincular-se’n totalment.

Villa: “Mi tiempo en la Liga ya pasó”

Actualitat, Esports, , ,

Publicat a El Mundo Deportivo el 30 d’octubre de 2015

 

David Villa terminó el domingo su primera temporada en el New York City Football Club “disgustado en lo deportivo” y “muy contento”, en cambio, “con la experiencia de vivir en EE.UU., jugar para un club recién nacido como el City y en una competición con el potencial de la MLS”.

Concluida la liga regular y fuera del playoff para el título, el conjunto neoyorquino no volverá a disputar un partido oficial hasta marzo de 2016. Aún así, Villa no contempla jugar cedido este invierno “ni en la Liga ni en ninguna otra parte”. “Mi tiempo en la Liga pasó”, asegura el ariete, a quien se relacionó con el Valencia. También sigue al día la actualidad del Barça y sabe que Luis Enrique ha pedido un delantero al club en enero. “La temporada pasada, con el triplete, fue fantástica”, recuerda con admiración.

Como en su etapa en el Camp Nou, el delantero no ha perdido el olfato goleador y ha sumado 18 tantos en todo el curso, cuatro menos que el italiano Giovinco, pichichi de la liga regular en la MLS. “El objetivo era estar en el playoff, así que los goles no son importantes, lo importante era lo colectivo y hay que reconocer que el equipo no ha estado bien”, lamenta el asturiano tras su primer año en Estados Unidos. Y es que como capitán, Villa se ha mostrado muy crítico con su equipo por no haber alcanzado un puesto para la lucha por el título (para el playoff final se clasifican los seis primeros equipos de cada conferencia, habiendo en cada conferencia diez).

Lo cierto es que el NY City ha pagado la novatada en el curso de su debut en la MLS. Los refuerzos de Lampard y Pirlo llegaron avanzada la Liga y a pesar del fichaje deIraola (ahora lesionado) y Angeliño, la defensa ha sufrido mucho durante todo el curso.

En un ambiente de decepción, las tres super estrellas del equipo agradecieron el domingo en el Yankee Stadium el apoyo incondicional de su afición: los 22.000 abonados que el club ha conseguido en el año de su nacimiento. “Todo en el club, excepto lo deportivo, ha sido fantástico”, concluye Villa.

Tras viajar con el NYCFC a Puerto Rico a principios de diciembre para medirse a su selección en un amistoso, Villa planea pasar la Navidad en Asturias. Está pendiente de que el colegio de sus hijas les permita ausentarse unos días para pasar tambiénReyes en Gijón (las escuelas de Nueva York reabren el 4 de enero).

Pau Gasol comença bé la temporada, però tem pagar l’esforç de l’Eurobàsquet

Esports, ,

Publicat al Diari Ara el 29 d’octubre de 2015

Sense gairebé vacances entre la final de l’Eurobàsquet i els primers entrenaments amb els Chicago Bulls, Pau Gasol inicia la seva setzena temporada a la NBA al ralentí. “Conec bé com va la cosa: el viatge és llarg i no importa com comença, sinó com acaba. Així que he intentat prendre’m amb calma la pretemporada, no acumular més fatiga, perquè gairebé no he descansat. Vull anar agafant a poc a poc el ritme, les sensacions amb l’equip. No tinc pressa“, va argumentar el pivot de Sant Boi després de la segona victòria del Bulls en el segon partit del curs, a Brooklyn, contra els Nets (100-115).

Al seus 35 anys, Gasol sap, doncs, que si vol ser important a l’equip fins al juny haurà de cuidar-se i dosificar-se. Per això, quan li van preguntar com creu que li respondrà el cos a tanta exigència, va admetre: “És molt possible que durant la temporada tot aquest esforç m’afecti”.

Tot i això, l’ambició de Pau Gasol de cara al nou curs és màxima. “Hem de mostrar la mateixa actitud i energia d’aquest inici durant els cinc mesos i mig que dura la competició regular i, després, al ‘play-off’. Tenim molta confiança”, va assegurar el pivot. I va prosseguir: “La victòria a Brooklyn després d’un partit igualadíssim contra Cleveland (97-95) mostra que estem molt centrats”.

Precisament, la temporada passada, els de Chicago van quedar eliminats de les semifinals de la Conferència Est després de perdre a casa el sisè partit contra els Cavaliers.

Content amb Hoiberg

Respecte al canvi d’entrenador –Fred Hoiberg ha substituït Tom Thibodeau a la banqueta dels Bulls–, el gran dels germans Gasol destaca que l’equip ha guanyat “llibertat en atac” i confia, per altra banda, a “mantenir la defensa de l’any passat”. “Ara els jugadors exteriors tenen llibertat per tirar i penetrar. I això encaixa molt amb les característiques del Derrick [Rose] i el Jimmy [Butler]. Però la clau passa per mantenir la disciplina i l’esperit en defensa, perquè quan les coses no surtin en atac acabem igualment en bon lloc”.

Gasol també va valorar la titularitat de Nicola Mirotic en aquests dos primers partits del curs: “Ara, a la lliga, els ‘quatre’ són més petits, més hàbils, jugadors que poden tirar des de fora, i ell s’adapta bé a aquesta dinàmica. A més a més, com que té bon llançament de tres, crea espais per a la resta”, va concloure.

La NBA no dóna treva als Bulls, que la matinada de dissabte tornen a jugar. Aquesta vegada a Detroit, contra els Pistons.

“A EEUU se viene a jugar, no a retirarse”

Esports, , , ,

Publicat a El País el 9 d’agost de 2015

Aunque con acento norteamericano, en el vestuario del New York City Football Club, David Villa sigue siendo El Guaje. Y como niño con zapatos nuevos vive el delantero su aventura en la Major League Soccer. Aterrizó en Estados Unidos el pasado verano, cuando el NYCFC, recién nacido, no contaba aún con ningún otro jugador. Pasó seis meses sin apenas disputar un partido –jugó cuatro jornadas en Melbourne, en el equipo australiano del Grupo City–, a la espera del comienzo del campeonato, matando el gusanillo del fútbol turisteando por Manhattan y disfrutando de la NBA y del campeonato de hockey sobre hielo, deporte del cual se declara un gran fan. Este año, el caluroso estío de Nueva York lo pasa Villa con la familia, que no ha querido volver a Gijón y dejarle solo, en una zona de playa cercana a la gran manzana; la MLS no para hasta diciembre.

 -Superado su primer año en Nueva York, ¿cómo valora la experiencia de vivir y jugar aquí?

Estoy muy feliz, aunque el arranque deportivo fue difícil, porque construir un equipo desde cero cuesta. Pero ahora estoy muy bien. La vida en Nueva York es sensacional. Y deportivamente, cada vez estamos mejor.

 -¿Fue una elección más vital que deportiva?

No. En mi carrera nunca ha habido nada por delante de lo deportivo. Pero es verdad que estoy disfrutando de la experiencia en general: de vivir en Nueva York, de jugar en un club que es nuevo, que además, pertenece a un grupo global con equipos en diferentes países. También estoy disfrutando de los viajes, de ver un montón de ciudades que no sé si tendría tiempo de conocer una vez retirado.

 -Y, ¿por qué no seguir en la Liga o en un campeonato de primer nivel?

Necesitaba un cambio. Además, siempre he elegido mis equipos porque me han demostrado que me querían, que era importante para ellos. Cuando fiché por el Barcelona, estuve dos años con un montón de novias, tenía muchos equipos entre los que elegir. Pero que el entrenador, Pep Guardiola, te llame y te cuente que te quiere y que te hable de táctica y de dónde te va a poner: Te veo aquí o allí… Cuando eso ocurre, se te borra el resto. Yo colgué de esa llamada con Guardiola y le dije a mi representante: me da igual mi contracto, que sea lo mejor para mí, obviamente, pero yo quiero jugar en el Barcelona. No me importan las cifras, le insistí, sé que el Barcelona va a pagarme lo que merezco, y yo quiero jugar allí. También antes de fichar con el Atlético tenía ofertas del Totthenham y del Arsenal, pero no se concretaban y miraban a otros jugadores. Pero llegó el Atlético y me dijo: vamos a cerrar un acuerdo y el lunes te presentamos, queremos que seas el 9 de nuestro equipo y no estamos mirando otros 9. Y allí fui.

 -¿Qué le contaron de la MLS y con qué se ha encontrado usted?

Me dijeron que en esta liga había expectación y la hay. Yo no podría jugar sin expectación, sin aficionados en el campo, sin periodistas, sin competitividad en cada partido… Eso sí que me retiraría del fútbol, más que encontrarme mal físicamente. Aquí, la expectación por el fútbol es enorme, la gente va al estadio, te anima y cada vez hay más periodistas siguiendo los partidos.

-Es el capitán, jugador franquicia y primer jugador del equipo. Sus compañeros muestran, además, devoción por usted, ¿les cuenta batallitas?

Los chicos me preguntan muchas cosas, sobre todo, por mis experiencias. Quieren saber cómo es disputar una final de Champions, un Mundial, todas estas cosas. Pero a mí no me gusta dar consejos, les cuento cómo lo viví, lo que sentí en cada momento y cómo me preparé para afrontar esos partidos.

 -¿Es muy distinta la MLS a las grandes ligas europeas?

Hay muchas cosas distintas. Lo más, es el formato de la liga. Los seis primeros de diez clasifican para el playoff. Así que, si arrancas mal, tienes tiempo para remontar. Y si arrancas bien, te puedes tomar parte de la liga con más tranquilidad. Por eso muchos equipos dejan a sus mejores jugadores en el banquillo en partidos importantes, porque todo se define en el playoff. En España, los 20 equipos, unos porque compiten por arriba y los otros, por abajo, se juegan la vida en cada partido.

 -¿Cómo es jugar a fútbol en un mítico estadio de beisbol como el Yankee Stadium?

Jugar en el Yankee Stadium es fantástico. Además, los partidos están siendo una locura, con muchos goles a favor y en contra. El único miedo que teníamos era a la respuesta del público, porque es un estadio muy grande, pero estamos metiendo de media 28.000 espectadores por partido. Y en algún partido, antes incluso de la llegada de Pirlo y Lampard, llegamos a los 45.000. Algo impensable para un nuevo equipo.

 -El otro día se le vio practicando faltas con Pirlo después del entrenamiento. ¿Le contó el truco?

Leí una entrevista a Morata en la que decía que de Pirlo uno puede aprender hasta a amarrarse las botas. Y me pareció muy buena frase, porque es verdad; de jugadores así aprendes cada día. Yo he tenido la suerte de jugar con grandes jugadores que han hecho que mi carera fuera mejor. Y ahora, tener a Pirlo con nosotros es fantástico. Si yo estoy contento, imagínate los chicos.

 -Con el italiano y Lampard en su equipo, ¿tiene la sensación que se va a hartar de nuevo a meter goles?

Ahora tengo que estar fino, atento. Tengo dos compañeros con un último pase fenomenal, que harían goleador a cualquier delantero, así que tengo que definir bien. El momento también es importante, los delanteros vamos muy por rachas.

 -Pues usted está sin duda en racha (9 goles en los últimos 7 partidos)

Dos cosas explican mi mejora en cuanto a los goles: mi estado físico; porque me encuentro fenomenal, genial, como hacía mucho tiempo que no me encontraba. Y luego, está la mejora del equipo, por trabajo, inercia y por los nuevos jugadores: Iraola, Lampard y Pirlo. Ahora me siento más respaldado y con más chances para marcar goles. Jugadores de este nivel, si quieren retirarse, se retiran. Tienen dinero, títulos, reconocimiento. Para qué van a venir aquí si no tienen ganas de dar más. El que viene ahora a EEUU, viene a jugar, no viene a retirarse.

 -¿Sigue la Liga?

Sí claro. Y la pretemporada. Creo que este va a ser un campeonato muy parecido al anterior. Valencia, Sevilla, Atleti y Villarreal estarán muy cerca de los dos de arriba. Pero Barça y Madrid, si están bien, es complicado que cometan un error.

 -¿Pudo ver el ascenso del Sporting?

Lo seguí por la radio. Volvíamos a Manhattan de entrenar. Iba en el coche con Oscar Pitillas, el preparador físico, y tuvimos que parar en un área de servicio, porque no podía ni conducir. Fue muy emocionante, sobre todo para uno que ha nacido allí y sabe lo difícil que es para el Sporting estar arriba. Ha sido un año con muchas pegas. Y aún así, la cantera del Mareo arrima el hombro. No hace falta buscar a fuera, en esa cantera hay gente muy buena. Y creo que harán un buen año en Primera, porque el equipo es muy competitivo y con eso, en la Liga, puedes hacer mucho daño.

 -Se estrenan contra el Madrid, ya sin Iker Casillas. Será rara una liga sin Casillas y Xavi.

Lo importante es que Iker sea feliz. Su salida del Madrid fue muy triste. No merecía una salida así.

 -Y a Xavi, ¿no pudo convencerlo de que fichara por el NYCFC?

Lo llamé muchas veces. Y era una de las opciones que barajó el club para el tercer jugador designado [fuera del tope salarial], pero optó por otra cosa. Y también le deseo que sea muy feliz.

 -Hace pocos días, celebraban ustedes el quinto aniversario del Mundial. ¿Ha hablado con Del Bosque recientemente?

La última vez que hablamos fue el verano pasado, después Mundial. Se que es complicado volver a la selección porque ha habido un pequeño cambio de ciclo. Y además, están Morata, Alcácer y Diego Costa delante, que son grandísimos jugadores. No hay problema, si no me llaman más, no voy más. Pero no seré yo quien diga que no si el seleccionador quiere llamarme.